22.02.2017 - 16:01
Cs i una vintena de diputats de PP eviten donar suport a Tardà i Xuclà en la votació, en la qual Irene Montero ha estat la més recolzada
MADRID, 22 (EUROPA PRESS)
El Ple del Congrés ha triat aquest dimecres els set diputats que formaran part aquesta legislatura de la Comissió de Despeses Reservades, l’òrgan amb accés als secrets d’Estat i que controla les activitats del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i en el qual finalment hi haurà dos independentistes catalans: un d’Esquerra Republicana i un altre del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), aquest últim en representació del Grup Mixt.
D’acord amb el Reglament del Congrés, per entrar en aquest club cal comptar amb un suport d’almenys tres cinquens de la Cambra (210 diputats) en una votació secreta mitjançant papereta en urna, en la qual tots els aspirants han depassat amb escreix aquest llindar creuant-se els suports.
Com és habitual, tots els partits o coalicions amb grup propi al Congrés han presentat la candidatura dels seus respectius portaveus i en aquesta ocasió la que ha aconseguit el major suport ha estat la nova portaveu d’Units Podem, Irene Montero, que ha recaptat 328 sufragis.
Després, empatats a 327 vots, s’han situat Rafael Hernando (PP), Antonio Hernando (PSOE) i Aitor Esteban (PNB), seguits del portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, que s’ha quedat amb 326, un vot menys.
Els diputats menys recolzats han estat el portaveu d’ERC, Joan Tardà, que ha aconseguit 297 vots, i el diputat del PDeCAT per Girona, Jordi Xuclà, que ha rebut quatre vots més que el republicà i ha arribat a sumar 301 sufragis. Aquests suports extra s’atribueixen als quatre diputats de Compromís, companys seus del Grup Mixt, que pel que sembla van votar únicament Xuclà i no a la resta.
TREBALLAR EN CLAU NACIONAL ESPANYOLA
Que Xuclà i Tardà hagin estat els menys votats es deu al fet que els 32 diputats de Ciutadans, com havien anunciat, no van avalar l’entrada dels independentistes en l’òrgan que controla el CNI. Però, saltant-se la consigna de la direcció del Grup Popular, també va haver-hi una vintena de diputats del PP que es van negar a donar-los suport.
El secretari general del Grup Popular al Congrés, José Antonio Bermúdez de Castro, ha justificat l’aval del seu grup a l’entrada dels independentistes en honor de la “normalitat institucional”, però els ha advertit que hauran de treballar “en clau nacional espanyola”, amb “lleialtat institucional” i complint els requisits de “reserva” i “confidencialitat” que exigeixen els secrets d’Estat.
“Espero que tots assumeixin la seva responsabilitat. En aquesta comissió hauran de treballar en clau nacional, però en clau nacional espanyola, en defensa de la seguretat i del marc de la legalitat i de convivència present”, ha sentenciat el dirigent ‘popular’, recordant que la filtració dels assumptes que es tractin en aquest òrgan poden donar lloc a il·lícits penals.
ERC TORNA A LA COMISSIÓ NOU ANYS DESPRÉS
També ha explicat que aquesta vegada els ‘populars’ han decidit no vetar ERC perquè ara té grup propi. De fet, la primera i última vegada que Esquerra va ser a l’anomenada Comissió de Secrets va ser entre el 2004 i el 2008, quan va estrenar grup parlamentari propi al Congrés.
Quan va tornar a intentar-ho en la legislatura 2011-2015, estant en el Grup Mixt, el PP es va negar a avalar l’entrada dels tres candidats que es van sotmetre successivament a votació en el Ple, al·legant que els independentistes catalans podien traslladar la informació reservada als membres de la coalició abertzale Amaiur, que integrava els hereus de l’antiga Batasuna.
El PP tenia objeccions a recolzar el PDeCAT si el seu candidat era el seu portaveu, Francesc Homs, que està processat pel Tribunal Suprem per organitzar la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, però com que el proposat ha estat Xuclà finalment ha comptat amb el seu suport.
Es dona la circumstància que Xuclà és el diputat que l’antiga Convergència (CDC) va triar per ocupar un lloc en la Mesa del Congrés el 2015 per cobrir la vacant de Jordi Jané quan aquest va ser nomenat conseller d’Interior de l’Executiu d’Artur Mas.
No obstant això, el parlamentari per Girona no va arribar a ser escollit perquè el PP, després de la ruptura de CiU, es va negar en tot moment al fet que un independentista entrés en l’òrgan rector de la Cambra en els pocs mesos que restaven de legislatura.
