El català, l’èuscar i el gallec com a llengües globals

  • Les nostres tres llengües estan ben situades per encarar els envits de la globalització. I aquesta dada, així de positiva, no és incompatible amb l'estat d'emergència lingüística en què vivim

Vicent Partal
24.02.2023 - 21:40
Actualització: 25.02.2023 - 09:07
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

M’heu sentit a parlar alguna volta, Maria i Martxelo, de la necessitat de repensar el paper de les nostres llengües en aquesta nova etapa de la història mundial que és la globalització. Perquè avui, per a entendre la importància d’una llengua, ja no serveix de gaire aquell recompte tradicional que es conformava a saber quina quantitat de parlants tenia. I encara menys, el vestigi colonialista d’explicar en quants continents es parla.

Avui, la globalització la portem a les butxaques, al telèfon, i la meua tesi és que la importància de les llengües es mesura precisament per l’adaptació a la globalització: si les nostres llengües poden viure en l’entorn global que ara forma part indissoluble de la nostra pròpia pell, o no.

És en aquest sentit que he donat molta importància a l’aparició del baròmetre de les llengües, publicat fa poc pel Ministeri de Cultura francès.

És un treball molt innovador en què es fan servir tretze paràmetres diferents per a mesurar quines són les llengües més influents del món, les que viuen millor l’adaptació al nou món global. De les sis mil llengües que hi ha, el govern francès ha classificat i ordenat en un rànquing les 634 més importants. I en aquesta classificació hi ha una sorpresa molt positiva per a nosaltres. El català hi ocupa el lloc número dotze, el gallec el 37 i el basc el 38. El portuguès, alter ego del gallec, ocupa el lloc número nou.

Les xifres i la classificació que s’hi fa han despertat un cert escepticisme, i fins i tot ironia, entre alguna gent que considera incompatible la situació d’emergència lingüística dels nostres idiomes amb una puntuació tan alta en un rànquing mundial.

Ho puc entendre, però cal saber de què parlem. L’estudi no diu que al món d’avui el basc siga més important que l’hindi, que és la llengua que el segueix. Diu, i crec que és molt important retenir aquesta idea, que la comunitat dels parlants del basc es troba en molt més bones condicions que la comunitat dels parlants de l’hindi per a encarar el canvi profund que significa la globalització.

I crec que això no és, precisament, poca cosa.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes