08.02.2024 - 12:57
|
Actualització: 08.02.2024 - 13:19
La quantitat de continguts en català disponibles a Netflix, Prime Video i Disney+ cau en picat a Catalunya Nord. És una de les conclusions més destacades d’un estudi sobre diversitat lingüística i accessibilitat a les plataformes de televisió a la carta que operen a la Unió Europea, presentat avui al Parlament Europeu. L’estudi es fixa en aquestes tres plataformes, que són les més populars entre els europeus, i mira com tracten les llengües minoritzades, l’hegemonia de l’anglès com a llengua franca, la presència de les llengües sense reconeixement a Europa i la qüestió de l’accessibilitat per a sords i cecs.
L’anàlisi el va encarregar l’eurodiputada d’ERC Diana Riba com a representant del grup dels Verds i l’Aliança Lliure Europea i ha estat redactada per Katixa Agirre-Miguelez, de la Universitat del País Basc; Antía M. López-Gómez, de la Universitat de Sant Jaume de Galícia; Naiara Larrakoetxea-Salgado, secretària general de la Federació Basca de Persones Sordes; Blanca Arias-Badia, de la Universitat Pompeu Fabra; i Marijo Deogracias-Horrillo i Josu Amezaga-Albizu, tots dos de la Universitat del País Basc.
L’estudi ha trobat que hi ha una diferència molt significativa en la possibilitat d’accedir a continguts en català o èuscar segons si som a l’estat espanyol o a l’estat francès. La restricció no afecta solament les versions traduïdes (doblades o subtitulades), diuen els autors de l’informe, sinó també produccions originals en català o èuscar que només són disponibles en un dels dos estats.
“La importància de la regulació i l’acció política es pot veure en el cas espanyol. No tan sols els idiomes minoritzats d’aquell estat són els que tenen més presència –i gairebé exclusiva– a les plataformes de vídeo a la carta; molt pocs dels continguts en català i èuscar al territori espanyol són accessibles al territori francès, encara que també hi hagi comunitats lingüístiques d’aquests idiomes”, diu l’estudi.
Un dels autors de l’informe, Josu Amezaga, explica a VilaWeb que s’han trobat amb certes dificultats a l’hora de recollir les dades de les plataformes perquè hi ha diferències en la manera com classifiquen els títols al banc dades. Per exemple, Netflix i Disney+ conserven el mateix títol original de cada programa, sèrie o film per a tots els estats, encara que després els ofereixin al públic traduïts. En canvi, Prime Video desa com a ítems diferents cada títol per a cada estat, de manera que sembla que n’hi hagi molts més. L’estudi analitza la situació en disset estats: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, República Eslovaca, Eslovènia, Espanya, Regne Unit, Suècia, Txèquia i Xipre.
Per a fer l’anàlisi general amb mirada europea, els autors de l’estudi presenten els continguts com a “ítem”. És a dir, cada versió lingüística de cada film, o temporada de sèrie o de programa a cadascun dels disset estats estudiats. Per exemple, un film amb deu pistes d’àudios que sigui present als disset estats estudiats hi figura com a cent setanta ítems. Per acabar-ho de complicar, Netflix ofereix molta menys varietat d’idiomes quan es mira des del televisor que al telèfon mòbil, les tauletes o els ordinadors. Per a l’estudi, s’han tingut en compte els idiomes disponibles al televisor, que és on es mira més.
Tenint això en compte, veiem que Prime Video és la plataforma on hi ha més continguts en català de totes tres: s’hi poden trobar 786 ítems amb l’àudio en català, i 1.021 amb subtítols. El segueix Disney+, que té 677 ítems amb l’àudio en català, però no en té cap de subtitulat. Per acabar, hi ha Netflix, amb 278 ítems amb l’àudio en català, 273 subtitulats i 53 amb audiodescripció. Val a dir que Netflix és l’única plataforma que té títols amb audiodescripció.
Amb aquestes xifres, el català és la llengua reconeguda com a minoritària amb més presència en aquestes plataformes, per davant del gallec, el basc, el luxemburguès i el gal·lès, que són les cinc úniques existents per a les plataformes. Ara, és molt lluny, de llarg, de les llengües majoritàries. L’estudi es fixa especialment en l’anglès, que predomina amb claredat a les tres plataformes. Només a l’estat espanyol, l’estat francès, Alemanya i Itàlia, l’anglès està per sota de les llengües majoritàries de cada estat. A països multilingües amb una presència igualitària entre ells –francès i neerlandès a Bèlgica, o francès, alemany i italià a Suïssa–, aquests idiomes superen l’anglès si se sumen, però separats queden per sota. “En alguns casos, la baixa presència dels principals idiomes d’un país és molt sorprenent, tant en àudio, com en subtítols i audiodescripció”, diuen les conclusions de l’estudi.
L’informe també destaca la presència ínfima d’audiodescripció, especialment en idiomes que no siguin l’anglès. “La manca d’audiodescripció posa traves en l’accés a productes culturals per a persones amb discapacitats visuals, i podria ser considerat com una discriminació”, diu.
Els autors del document també es fixen en els idiomes que parlen milions d’europeus, sovint per la immigració, però que no tenen caràcter oficial perquè no es consideren llengües europees. Així i tot, diu l’estudi, la presència d’algunes com l’àrab, el turc, el cantonès, el mandarí i alguns idiomes de l’Índia és destacable.
A més, observen una evolució favorable quant al plurilingüisme i la diversitat: “Aquests darrers anys, sembla que el contingut nou és fer créixer la diversitat lingüística: en els continguts nous de Netflix hi ha més idiomes a les pistes d’àudio, els subtítols i els films. Idiomes forts com el francès, l’alemany i el castellà cada cop són més freqüents a les produccions dels darrers anys, al costat d’idiomes no reconeguts a Europa. Hi ha altres llengües que també són més freqüents, però amb una extensió menor. La disponibilitat de llengües minoritzades també ha crescut, però en una escala molt mínima.”
Tot amb tot, continua el text, aquesta diversitat no amenaça l’hegemonia de l’anglès. “A l’hora que l’oferta en altres idiomes augmenta, l’oferta d’anglès també, i es manté intacte l’avantatge sobre la resta d’idiomes”, diu l’informe.
