El cas d’en Brian, a qui demanen nou anys de presó: “Em sento decebut amb el Tsunami”

Parlem amb el jove, a qui demanen tres anys de presó arran de la manifestació davant el Camp Nou i sis arran de la concentració en contra del consell de ministres espanyol fet a Barcelona el 2018

VilaWeb
Fotografia: Albert Raga Batiste.
Clara Ardévol Mallol
25.12.2021 - 20:51
Actualització: 25.12.2021 - 11:19

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Brian Bartés és un dels encausats per les protestes independentistes a qui demanen més anys de presó. És veí de Mollet del Vallès, té vint-i-nou anys i treballa de programador informàtic. Té dues causes obertes: l’una, per la protesta davant el Camp Nou arran de l’acció del Tsunami Democràtic el desembre del 2019, i l’altra, per la manifestació contra el consell de ministres espanyol fet a Barcelona el 21 de desembre de 2018. Per la primera causa les peticions de pena s’eleven a un total de tres anys i tres mesos de presó, i per la segona, sis anys. Un total de nou anys i tres mesos.

Dues detencions

Primer va ser detingut pels fets del Camp Nou, tot i que van passar més tard que no els de la segona causa. Explica que aquella nit va decidir d’anar a la concentració a les portes del camp, de la mateixa manera que mesos enrere havia anat a l’aeroport. “Va ser una manifestació normal, els Mossos van carregar, em vaig separar del meu grup i quan vaig decidir d’anar-me’n a casa se’m van tirar a sobre uns quatre agents de paisà i se’m van emportar detingut”, recorda Brian Bartés. “Un home em va agafar per darrere i em va dir que l’acompanyés. Li vaig dir que no, em vaig girar i per l’altra banda en van venir uns tres més. Em van tirar a terra i, de la força, em van caure les ulleres, que es van trencar.”

Tot seguit, va ser traslladat a la comissaria de les Corts, on va passar dues nits. “Em deien coses que no entenia, em demanaven qui era el noi de la motxilla groga i li donaven molta importància a un adhesiu que portava”, continua. “Veia actituds racistes cap a uns altres detinguts i a mi no em feien cas. Vaig demanar d’anar al metge perquè necessitava la medicació que tinc receptada, però no em deixaven.”

Després d’haver declarat, va sortir en llibertat sense mesures cautelars. Explica que els mesos següents van ser molt durs: “No m’entrava al cap com podia ser en aquella situació. Em vaig tancar a casa i vaig passar un mes o dos fatal, perquè em feia por sortir al carrer, anar a Barcelona a treballar… Les seqüeles de la detenció em van causar situacions de pànic. Quan esperava el bus, pensava que em seguien o que em detindrien. Vaig tenir molta angoixa i problemes per a dormir que encara arrossego.”

Després d’aquest període, en Brian va tornar a ser detingut. Explica que, un dia, quan estava de baixa, els Mossos van anar a la seva oficina a cercar-lo i van demanar per què no havia anat a treballar. “Em van trucar i em van dir que anés a la comissaria perquè em donarien una notificació. Estava molt nerviós, prenia medicació per l’angoixa”, recorda. “La notificació era que estava detingut. Em van enganyar de mala manera! No tenien cap ordre per a detenir-me ni era necessari. Aquesta vegada vaig passar una nit al calabós i després em vaig assabentar que havien estat tota una setmana vigilant-me. Els agents que van anar a la feina feia una setmana que venien a la meva cafeteria habitual a l’hora que hi anava. A partir d’aquesta segona detenció vaig acceptar que es formés un grup de suport.”

La Generalitat, personada en una causa al començament

Aquestes dues detencions s’han acabat traduint en dues causes que són a l’espera de judici a l’Audiència de Barcelona: la primera, pels fets del Camp Nou, serà jutjada el 18 de gener, mentre que la segona, pels fets del consell de ministres espanyol, es jutjarà el 12 de maig. Acusen en Brian de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions, i en tots dos casos és acusat d’haver agredit agents dels Mossos d’Esquadra. Segons que ha explicat la defensa, en la segona causa és acusat de lesions, però en les conductes que li atribueixen no hi ha la d’haver agredit cap agent.

La Generalitat s’havia personat al començament en la primera causa, tot i que se’n va retirar. L’agent va preferir que un advocat privat li portés la defensa. En Brian critica que s’hi hagués personat: “Vaig anar a manifestar-me perquè responia a una crida. Exigia la llibertat de les preses polítiques i defensava els nostres drets. M’han deixat tirat, a mi i a més de 3.500 represaliats. El govern hauria de tenir una posició més clara i contundent. No pot ser que es personin en causes contra manifestants independentistes que responen a les crides relacionades amb el procés. Ara per ara, no estan per la independència. No ho diuen públicament perquè els costaria vots, però no els interessa.”

Crítiques al Tsunami Democràtic

També es mostra força crític amb el Tsunami Democràtic, que va organitzar l’acció al Camp Nou en què s’emmarcava la manifestació per la qual va ser detingut. Diu que, en un cert moment, el Tsunami es va oferir per a donar assessorament jurídic i econòmic als represaliats, però que a ell mai no li’n van donar. “L’única resposta que vaig tenir em deia que en aquell moment estaven amb les defenses del tall de la AP-7 i que ja m’avisarien quan em toqués. I no m’han dit res més… Em sento desil·lusionat i decebut amb el Tsunami. Era a tot arreu i després, de sobte, va desaparèixer. Hem anat a manifestacions convocades per ells, ara on són?”

Considera que les possibilitats que té d’entrar a la presó són altes. “Entenc que acabaré condemnat. No he fet res mereixedor d’entrar a la presó, però sé que no em jutgen per allò que he fet, sinó per una causa política, com a la resta.” Però diu que l’energia i la solidaritat de la gent que li dóna suport li donen forces per a continuar reivindicant: “Veure que hi ha gent que passa per la mateixa situació i se’n surt és una sensació increïble que em fa veure que, encara que acabi a la presó, no estaré sol. A l’estat li surt malament la repressió: qui abans no s’hi implicava, ara sí.”

Fotografia: Albert Raga Batiste.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies