El diari britànic The Sunday Times publica avui una entrevista a Jordi Cuixart a la presó dels Lledoners. El periodista Maathew Campbell acompanya Txell Bonet i el seu fill Amat fins a la presó, i descriu la situació: ‘L’Amat només tenia sis mesos quan el seu pare va ser empresonat. Un any després, és prou gran per a reconèixer el camí de la presó. “Papa, papa”, balbucejava d’emoció quan entràvem en l’aparcament del centre penitenciari.’ I descriu com és la trobada entre ells, com Cuixart canta una cançó de bressol al seu fill a través del telèfon pel qual poden parlar i com ajunten les mans pressionant el vidre que els separa en la cabina on fan la visita. ‘És massa petit per a entendre-ho. Però espero que un dia se sentirà orgullós de mi. Sembla impossible que passi en el segle XXI, però sóc un pres polític. Què he fet per a merèixer d’estar separat així de la meva família?’, diu Cuixart al periodista britànic.

El diari explica tot seguit com Cuixart va ser acusat, juntament amb Jordi Sànchez, de sedició i de rebel·lió per la manifestació davant del departament d’Economia del 20 de setembre de l’any passat. Destaca d’ell que no és pas cap polític, sinó un empresari dirigent d’una associació cultural. I destaca el fet que en les imatges de la manifestació del 20-S, quan Cuixart i Sànchez eren damunt del cotxe de la Guàrdia Civil, es podia sentir perfectament com demanaven a la gent que marxés i que actués pacíficament. I així ho explica Cuixart en l’entrevista: ‘Vam dir a la Guàrdia Civil que havíem de fer que marxessin cap a casa, i vam intentar-ho, però la gent no ens escoltava. I vam pujar al cotxe després de demanar permís, i la policia ens va dir “sí endavant”.

El Sunday Times descriu com és el règim de visites a la presó, i acaba amb unes declaracions de Cuixart dient: ‘Jo no vull estar a la presó, vull tornar amb la meva dona i la meva família. Però estic preparat, si és necessari, per a passar molt de temps aquí’. Desestima l’opció d’un possible indult després de la condemna: ‘Seria reconèixer que sóc culpable, i no en sóc.’ I unes altres declaracions de Txell Bonet: ‘M’imagino com serà d’aquí a uns quants anys, quan l’Amat sigui molt més gran i faci tota mena de preguntes. Com li explicaré què fa el seu pare aquí.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb