Dos represaliats, un ultra i una pregunta clau en l’avió de l’amnistia a Luxemburg

Luxemburg. “Què preguntaran demà, els magistrats?” Aquesta qüestió, amb un punt de curiositat i d’inquietud, corria entre algunes de les fileres mal endreçades dels passatgers neguitosos que esperaven que s’obrís, finalment, l’embarcament del vol de Barcelona a Luxemburg. Ja es veia clar que anava amb retard.

Una vegada dins, al mateix avió hi havia empaquetats, en pocs metres quadrats de cabina pressuritzada, una bona part dels ingredients del plat fort d’aquest, dimarts 15 de juliol de 2025, quan al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la gran sala de quinze magistrats examinarà amb deteniment les dues qüestions pre-judicials centrals sobre la llei d’amnistia: per una banda, la que va presentar el Tribunal de Comptes en la causa contra trenta-cinc ex-alts càrrecs per l’1-O i la internacionalització del procés, i, per una altra, la que va presentar l’Audiència espanyola en el procediment per terrorisme contra els tretze acusats de l’operació Judes.

En aquest avió, hi han anat entrant advocats de les acusacions i de les defenses, represaliats, (si més no) un ultra espanyolista i una bona colla dels periodistes catalans que més afinen les qüestions jurídiques en general i les del Tribunal de Luxemburg en particular. Els protagonistes d’aquestes vistes judicials ja s’encaminen a la seu de l’alt tribunal europeu, amb la pregunta que més els fa ballar el cap a tots plegats: què demanaran demà els magistrats de la gran sala, a qui ho demanaran, amb quina intenció, i de quina manera acabaran resolent la qüestió europea de l’amnistia?

N’hi ha que s’hi juguen molt. Per exemple, dos que viatgen a Luxemburg: Edu Garzón i Txevi Buigas, que fa vuit anys que han de suportar un calvari, d’ençà que els van entrar a casa –en el cas de Garzón, vint-i-cinc agents de la Guàrdia Civil, de matinada, armats amb subfusells–, que els van empresonar, aïllar i maltractar, els van imposar mesures cautelars i els van demanar més de vint anys de presó, i, quan finalment, a empentes i rodolons, va arribar l’amnistia, l’Audiència espanyola va allargar l’espera, va aturar la decisió final i va formular tot un seguit de qüestions al TJUE sobre una possible contradicció de la seva amnistia amb el dret de la UE, amb la directiva europea contra el terrorisme a les mans.

A Luxemburg, Buigas i Garzón hi van acompanyats dels seus advocats, d’Alerta Solidària: Xavier Monge, Eva Pous, Montserrat Vinyets, Carles Perdiguero, David Aranda i el portaveu, Martí Majoral. I tots dos membres dels CDR, acusats encara de terrorisme, s’asseuen dues fileres més enllà de l’acusador, l’advocat ultra José María Fuster Fabra, i del seu ajudant al despatx, un jove advocat que llueix adhesius de l’exèrcit de terra espanyol i del Círculo Ecuestre en l’ordinador portàtil on passa l’estona del vol mirant films bèl·lics. L’un i l’altre, Fuster Fabra i l’ajudant, compareixeran a la gran sala en representació de l’Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme. No hi ha víctimes en aquesta causa, ni tan sols potencials, però aquesta organització ja fa temps que va caure en mans de personatges que l’han volgut convertir en un instrument polític al servei de la dreta i l’extrema dreta, emmirallant-se en l’AVT espanyola.

I dins el mateix avió, un grup d’advocats que també seran al TJUE, a la sessió del matí, en representació de la trentena d’acusats pel Tribunal de Comptes, que fou el primer d’acudir al TJUE, tot aplicant aquella estratègia dilatòria ordida durant mesos per juristes espanyolistes per posar tants entrebancs com fos possible a l’aplicació efectiva de l’amnistia. Hi ha Francesc Homs, advocat de l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo i de l’ex-representant del govern a la UE Amadeu Altafaj; i també l’advocada Meritxell Barnaola i l’advocat Marc Marsal, en representació d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva.

Tots tindran un temps molt limitat per a intervenir, per a exposar per què l’amnistia no és contrària al dret de la Unió, per què l’amnistia dels seus clients no fa perillar de cap manera els interessos financers de la UE (com afirma el Tribunal de Comptes i Societat Civil Catalana, que és part acusadora, però que nega fins i tot la Comissió Europea), per què la llei no trenca el principi d’igualtat i és justificada, per què no es pot parlar d’autoamnistia (com sí que fa la Comissió, en una sortida de to política sorprenent en les seves al·legacions)… El tribunal els escoltarà després d’haver escoltat Societat Civil Catalana i la fiscalia, i en acabat escoltarà les al·legacions de l’advocacia de l’estat i de la Comissió. I de ningú més, perquè no hi ha hagut cap estat de la Unió que hagi volgut personar-se en aquestes pre-judicials, per més soroll mediàtic que hagin originat. I això és insòlit (en la majoria de casos, hi ha pocs o molts estats que tenen interès a saber què resol el TJUE per a poder-ho tenir en compte) i pot ser significatiu d’una cosa: que l’amnistia és probablement un afer incòmode i percebut (i desitjat) com un afer d’àmbit intern de l’estat espanyol.

Per això serà important de veure quines preguntes faran els magistrats una volta acabades les exposicions de les parts. És el moment determinant: ara fa tres anys, en la vista de les pre-judicials de Pablo Llarena sobre l’extradició dels exiliats, les qüestions que van anar fent la majoria dels magistrats (inclòs el president, amb la topada que va tenir amb Gonzalo Boye) va permetre d’intuir una part important de la sentència, que es va publicar més de mig any després, aquella en què el TJUE va dir que els qui formen part d’un grup objectivament identificable de persones (GOI) per a les quals el poder judicial de l’estat no funciona correctament no poden ser extradides.

Els advocats d’Alerta Solidària tindran el torn d’intervenció a la tarda, en la segona vista sobre l’amnistia que farà la gran sala. I, amb un temps estricte i limitat, hauran de dir per què l’amnistia dels tretze activistes dels CDR acusats de terrorisme no contravé la directiva europea contra el terrorisme, per què no trenca el principi d’igualtat… I en aquest cas, i després de tants anys d’enfrontar-s’hi, tindran al costat, al mateix bàndol, l’advocacia de l’estat i la fiscalia espanyola. I restaran en espera de les preguntes dels magistrats, tot anhelant de tenir més clar en el vol de tornada de dimecres que l’amnistia del Txevi i de l’Edu és una mica més a prop.