Estimada família:

Estimada mare, avui ja fa una colla de dies que he superat els de la ‘passada engarjolada’. Avui ja fa 50 dies + 32 del novembre = 82 dies. És el primer pensament quan em desperto: ‘Un dia més.’

Us vaig dir que havíem de perseverar, que aquesta vegada seria més llarg i de moment es confirmen els mals auguris. Estic ferma, com has estat tu, mare, en totes les dificultats i els mals passos que t’ha portat la vida durant els teus vuitanta-sis anys. Penso en la mort del pare, tan jove com era, i la d’en Joan, el teu estimat fill. Aquesta vegada, com sempre hem fet, la família està molt unida i crec que això t’ha de fer sentir orgullosa. Sempre he admirat la teva resiliència, he admirat com has acceptat els esdeveniments i has estat capaç de superar-los traient força i energia de tu mateixa, però sobretot del teu gran cor.

Que jo sigui a la presó sé que és un cop dur per a tu. Però també sé que estàs convençuda que no hi hauria de ser, ni jo ni cap dels meus companys presos. Sempre ens has educat en la llibertat ideològica i en el dret de llibertat d’opinió i expressió. La nostra família ha estat un matriarcat al teu voltant, on ens has ensenyat que el respecte, l’amor als altres, el diàleg i la bona convivència pel bé general havien de ser els nostres principis. Per això tens tantes amigues i som una família estimada, al municipi i a qui ens coneix –i ara em diuen que les mostres de suport no s’aturen…

Tant jo com la meva germana –que ara s’ha abocat a fer visible la injustícia del nostre empresonament– hem intentat seguir el teu exemple en l’educació dels nostres fills Bep, Pau i Isarn.

Et dic tot això perquè, en aquests moments que l’enyorança és el principi que ens regeix, siguis forta. Continuïs tenint cura, com has fet sempre, de tots i totes, però sobretot de tu mateixa. Mare, et necessito ferma, decidida i contenta –malgrat la meva absència física– perquè has de saber que m’han privat de llibertat, però no de pensament ni de sentiments i, per tant, el meu cor i el meu cap està amb tots vosaltres.

En les darreres declaracions davant el jutge Llarena he estat clara i contundent. No hi ha hagut violència més enllà de la de la policia el primer d’octubre. Som un sol poble unit i pacífic. Perseverant. I tot el que hem fet ha estat seguir el mandat popular del 27-S, de la sobirania del parlament i emmarcat en el dret de la llibertat ideològica, llibertat d’expressió i opinió i dret a la llibertat política, incloent-hi la dissidència. De fet, allò que ens has ensenyat tu sempre, en el dia a dia: treballar pel bé general i per millorar el nostre entorn. Per això, igual que tu vas ser mestra durant tants anys, tant la Montse, la meva germana, mestra i pedagoga, com jo, mestra i psicopedagoga, hem volgut seguir el teu camí treballant cada dia per deixar el nostre granet de sorra procurant fer un món una mica millor, com tu ens has ensenyat.

Mare, estic segura que podrem demostrar que res del que ens acusen, ni rebel·lió, ni malversació, no són delictes certs en la nostra causa. I que aquest empresonament preventiu és simplement per motius polítics. Per això perseverem i ho viurem amb màxima dignitat i paciència.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb