Dolores Ruiz colpeix els diputats: “Els meus fills a les sis ja se n’havien anat, i ell a les sis dinava”

Les compareixences de les víctimes en la comissió d’investigació de la gota freda al congrés espanyol s’han reprès havent dinat, amb el testimoni de Dolores Ruiz, que va perdre el marit, Emeterio, i dos fills, Jesús Andrés i Javier, i va passar hores aferrada a una reixa el 29 d’octubre de 2024, a Xiva (Foia de Bunyol), al camp, com ella diu.

Vegeu ací la intervenció sencera al congrés espanyol de Dolores Ruiz

Ruiz ha començat dient que estava aclaparada, però que havia vingut a defensar el seu marit i els seus dos fills, i no ha pogut contenir les llàgrimes cada vegada que descrivia els fets, gairebé sempre amb les mateixes paraules. “Allò que jo vaig viure va ser un infern, no ho desitge a ningú. El patiment que vaig viure el 29 d’octubre, d’això no me n’oblidaré mai, només quan em muira, i sóc ací només pel meu marit i els meus fills, que eren el millor que jo tenia al món. La resta són ximpleries, la família està per damunt de tot”, ha dit.

Ha recordat que havia fet un dinar diumenge a la casa del camp perquè dilluns era el seu aniversari, i s’ha demanat qui li havia de dir que dimarts ja no els tindria. L’altre fill, que vivia a València, Juan Carlos, va telefonar a les 17.15, i repetidament, al 112, on li deien que ja hi havien enviat ajuda, però allà no hi va anar ningú. Es pregunta com pot ser que ella siga viva, però diu que ara és morta per dins, sense la seua família, i acusa Carlos Mazón de mentider.

“Jo no estic bé pel que vaig viure, tinc malsons, és un infern, allò que vaig viure. Vaig pensar que només ens havia passat a nosaltres, que érem al camp, però quan em vaig informar de tot el que havia passat, em vaig adonar que me’ls havien arrabassat per no haver fet les coses bé qui havia de fer-les. Ho tinc ben clar, si haguessen posat l’alarma, com havia de ser, el meu marit i els meus fills serien vius. La casa no, però ells sí”, ha dit.

Ha explicat que no portava apunts, perquè Carmina Gil, Rosa Maria Álvarez i Ernesto Martínez ja havien sabut donar les explicacions pertinents. Que ella, d’això, no en sabia. “Les meues explicacions són la meua vida i la meua família, perquè jo vivia al camp i era la persona més feliç del món, i jo, de tot açò, no hi entenc. Però sí que entenc quan les persones no fan bé la faena. I aquest senyor no va fer bé la faena, el senyor Mazón, quan se n’anà a dinar a El Ventorro, sabia que el barranc no anava sec, anava ple d’aigua. Ell se’n va anar tan tranquil, i els meus fills a les sis ja se n’havien anat, i ell a les sis dinava. Això és injust, no té perdó de Déu”, ha dit.

Ha continuat dient que ella no sabia què passava, i s’ha demanat per què no havien avisat a temps. Tot i les llàgrimes i el dolor del seu relat, no ha perdut la fermesa quan ha apuntat a Mazón, que diu que no l’ha telefonada en tot aquest temps. “La persona que no ha fet bé la seua faena, jo sé qui és, el president de la Comunitat Valenciana, que no era al seu lloc. Quan un pare abandona els seus fills menuts, què fa la llei? Castigar-lo, no? Doncs això dic jo.”

En resposta als parlamentaris que li han preguntat que necessitava, els ha dit que ella necessitava el seu marit i els seus fills, i que això cap polític no li ho podria tornar. “Jo només tinc el meu dolor, i lluitaré perquè es faça justícia, sempre”, ha acabat.

La següent compareixença – i darrera– serà la de Maite Pagán, que va perdre la germana, el cunyat i el nebot de quatre anys. En total, parlaran tretze persones entre avui i despús-demà.