Discriminació del català a Google: què ha canviat un mes després?

  • Al gener es va impulsar una campanya contra la discriminació del català als resultats de les cerques de Google
  • Pràcticament no s'ha percebut cap millora, però s'ha impulsat un estudi per a demostrar amb dades el problema i intentar solucionar-lo

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
22.02.2023 - 21:40
Actualització: 23.02.2023 - 08:45

Ara fa un mes que la comunitat catalanoparlant de Twitter va impulsar una campanya per a denunciar el maltractament que rep la llengua per part de Google. Setmanes abans, uns quants usuaris havien alertat que, tot i tenir el dispositiu en català, el navegador en català i la configuració de Google en català, els resultats de la cerca els mostraven les pàgines en català molt més avall que no era habitual. La campanya va ser molt seguida i Google va respondre als usuaris que treballava per solucionar el problema. Tanmateix, un mes després, els experts asseguren que no hi ha hagut cap canvi significatiu.

“S’han notat millores molt lleus, un petit canvi pràcticament imperceptible”, explica Bruno Díaz, expert en posicionament web de l’agència de màrqueting digital La Teva Web. “Ha millorat en alguns casos, però has de fer una cerca clarament catalana, amb una frase que tingui certa estructura, verbs i context, no tan sols posant conceptes generals que s’assemblen en català i castellà. I has de posar les preferències en català.” En la mateixa línia, Joan Montané, membre de Softcatalà, diu que alguns usuaris han experimentat certes millores, però molt petites, i que ni de bon tros s’ha solucionat el problema. “Els negocis que tenen web en català han vist reduïdes les seves visites d’un dia per l’altre. La manera en què Google endreça els seus resultats té una implicació real molt bèstia.”

Xavier Dengra, viquipedista i activista digital, considera que Google s’ha espolsat la responsabilitat i l’ha traslladada a l’usuari: “Abans, quan buscaves a Google en català et sortia tot en català per defecte, i ara depenem dels casos en què surt l’avís que et diu ‘vull només resultats en català’, que pràcticament només apareix en la versió escriptori. Abans aquest botó apareixia en una subopció i ara de vegades és més visible en la versió escriptori. En els mòbils continuem igual. De la mateixa manera que quan vas a les preferències personals del compte d’usuari et demana que reforcis que ho vols en català o a les empreses els demana canvis en un paràmetre concret perquè Google entengui que el web és en català. Però tot això és un problema, perquè aquestes coses només les fem els militants. Sempre havíem criticat que havíem de fer un clic més per configurar-nos-ho tot en català, i ara hi afegeixen un quart botó. El gruix de la població no ho fa.”

Un estudi per a demostrar el problema

Aquest canvi de comportament en les cerques el va anar detectant el govern català a partir del maig del 2022 de manera gradual. Fa unes setmanes, el govern i entitats en defensa del català van fer una reunió de treball per a tractar la qüestió. “Ja havíem començat a treballar-hi, però cadascú des de la seva trinxera, i volíem posar-nos tots d’acord per anar a l’una i fer-ho més ràpidament”, explica la secretària de Polítiques Digitals, Gina Tost. “Per una banda, preparem un informe en què es quantifica amb dades objectives què ha passat, com han deixat de posicionar els dominis. Hem proveït de la informació que teníem pels canals de la Generalitat i altres entitats han donat les seves dades. Volem quantificar-ho i veure’n l’abast, si anem endavant o endarrere, si es va solucionant o al contrari.”

L’objectiu d’aquest estudi és demostrar que realment hi ha un problema, i exposar la situació  amb dades objectives a Google i també a altres empreses, atès que és un fenomen generalitzat. “A Google i altres empreses els interessa posar la informació de la manera més rellevant possible per als seus usuaris, ells volen oferir el millor producte. Però sí que és veritat que identificar el problema és molt més fàcil que no pas identificar com solucionar-lo”, considera Tost. “No busquem culpables, busquem solucions. Es pot convertir en un problema molt més gran i hem de ser molt àgils a l’hora de resoldre’l.”

L’executiu també s’ha reunit amb representants de grans empreses, com Google o Microsoft, i d’entitats com el World Wide Web Consorsium. “La setmana que ve farem més reunions aprofitant el Mobile, farem jornades de treball amb alguns tècnics d’empreses per començar a posar al calendari aquesta possible millora i com ataquem el problema”, afegeix Tost. “No hem parlat només amb gent de l’estat espanyol, també hem parlat amb enginyers i responsables de producte de tot el món. Ho van mirant amb nosaltres.”

El govern també vol analitzar la situació d’altres països amb problemes similars –de fet, el cas afecta llengües com el basc, el gallec i fins i tot el francès respecte de l’anglès–, i impulsar un projecte col·laboratiu per a estudiar a fons l’origen del problema, entendre què ha fallat en l’àmbit tècnic.

El català, com més va menys present

Experts i entitats assenyalen la dificultat de tot plegat perquè cal analitzar una gran quantitat de dades de diferents webs per poder afirmar que és un problema general i sistemàtic, i també pel comportament de les grans empreses tecnològiques. “No som a la primera fila de preocupacions de Google. No els sembla prioritari i suposo que tenen altres coses pendents, com el xat GPT. No estan en contra nostre, però no som prioritaris, som un mercat petit”, considera Bruno Díaz. “És un problema polític, no tècnic. Hi ha un aspecte tècnic que es pot resoldre posant-hi més recursos, en aquest cas, a l’equip de cerca de Google, però el govern podria fer pressió, perquè passa amb la cerca i també amb altres productes com Google News, un agregador de notícies que no admet el català.”

Tant govern com experts alerten de les conseqüències negatives que aquesta situació té per a la llengua. “Ara com ara, si hi escrius ‘gimnàs Barcelona’ et suggereix que canviïs a ‘gimnasio Barcelona'”, continua Díaz. “Abans, els clients tenien les webs en diversos idiomes, entre els quals el català, ara la majoria de webs que fem no es fan en català per una decisió corporativa. La majoria de webs que avui dia es fan per a pimes catalanes no tenen versió catalana perquè no hi veuen cap utilitat, ho veuen com una inversió de recursos que no reporta visites. I les institucions ni obliguen ni fan res perquè la gent ho faci en català.”

De moment, fins que el problema no se solucioni, Softcatalà recorda la importància de tenir els aparells configurats en català, forçar les cerques en català i clicar l’enllaç en català, encara que es trobi en quarta posició o cinquena.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any