Dins o fora de la balena, on et situes?

Al cap de dos anys d’Homenatge a Catalunya, George Orwell publicava el 1940 l’assaig Inside the Whale (“Dins la balena”), que, aparentment, era un llibre antagònic de la seva literatura política. Hi oferia una lectura de Tròpic de càncer (1934), de Henry Miller, un escriptor fet a mida del narrador dins la balena: al marge de tot tret de la seva obra, aliè al forat negre que es veia a venir amb l’arribada dels nazis al poder.

Orwell era un escriptor fora de la balena, compromès amb el seu temps. Havia emprès un combat per la veritat política entre les esquerres sobre el totalitarisme estalinista que malmetia revolucions i societats. Però no era un escriptor de blanc o negre. Era també un home que cuidava la vida diària i familiar, atent al seu fill i al seu hort d’hortalisses i fruites. Per ell, Joyce i Miller, dos escriptors que havien escrit i escrivien les seves obres majors durant els anys de massacre i fúria a l’Europa de la Primera Guerra Mundial, dins la balena, eren de gran valor. En lloava justament l’atenció a la vida material quotidiana.

Abans d’anar a visitar Miller a París, de camí cap a Barcelona, el 1936, Orwell li havia escrit, admirat pel to còmic del seu llibre: “Posem per cas quan el paio se suposa que està fent l’amor a la dona, però tota l’estona es mor de ganes de fer un riu.” Miller el va rebre encantat, sense comprendre aquell escriptor que escrivia i llegia amb tanta lucidesa i ara marxava cap a la guerra. Confós i atordit, li va regalar la seva jaqueta de pana. Orwell se’n va anar a una guerra que veia que seria el principi d’allò que passaria després a tot Europa. Quan en va tornar, va escriure Dins la balena. Una revisió de la literatura anglosaxona durant els anys vint i trenta, a partir del llibre de Miller.

Des d’aleshores, l’expressió “dins / fora de la balena” és en llengua anglesa l’equivalent de la més continental dicotomia “torre d’ivori / compromís” per a parlar de com fa la seva feina l’escriptor. L’encert d’Orwell, com en tots els seus planers i clarividents assaigs, va ser, i és, que la dicotomia, blanc o negre, respecte de la imaginació i l’obra literària és un parany. La imaginació ha de ser lliure sempre, dins i fora de la balena. La novel·la política (si és que no ho són totes) que el motivava, sense l’empara de la imaginació i el seu caràcter obert a la incertesa i l’ambigüitat, com la mateixa vida, només seria un pamflet. L’Orwell de 1984 i de Rebel·lió a la granja s’anava gestant.

Defensava la llibertat suprema de la imaginació també quan, com ell, l’escriptor havia decidit de situar-se fora de la balena i embrutar-se les mans. Una novel·la política bona ho és perquè no diu al lector què ha de pensar ni menys encara com ha d’actuar. Ens ho recorda un altre escriptor britànic dues generacions més jove, Ian McEwan (1948), en el breu, matisat i lúcidament orwellià assaig L’espai de la imaginació. Sobre l’assaig d’Orwell «Dins la balena» (Nous Quaderns Anagrama, 2022, traducció d’Ariadna Pous). Parlar de novel·la política directament sembla avui un crim, en les lletres catalanes com en tantes altres de ben a la vora. McEwan posa les cartes damunt la taula, des del passat fins al present.

No fa solament un recorregut per la novel·la del segle passat. Li preocupa l’actual. S’encomana a Orwell, Albert Camus, Henry James i Italo Calvino –Un dia d’eleccions (la Butxaca, 2012, traducció de Xavier Lloveras)– i fa recompte de tantes qüestions polítiques i socials que envolten avui l’escriptor conscient. Se centra en el tema al seu entendre més universal a hores d’ara, la catàstrofe climàtica. “La novel·la del canvi climàtic és difícil d’abordar”, demana saber un niu de qüestions científiques complexes; però uns quants escriptors han deixat la balena i s’hi han arromangat. Perquè, conclou, “les condicions dins la balena d’Orwell s’han transformat radicalment. Fins i tot hi ha prou raons per assumir que ja no existeix aquest dins la balena”, animal també tocat per la catàstrofe climàtica.

“El dins és ara fora? Existeix encara un lloc en què la imaginació es pugui refugiar per dictar els propis termes i condicions i crear noves formes de bellesa, clarividència o disrupció?” Orwell diria que sí, creu McEwan, perquè meravellar-se pel so d’una granota no treu la consciència que les granotes estan en perill d’extinció (al contrari, afegeixo pel meu compte). “Els escriptors que es neguen aquesta llibertat a si mateixos o als altres estan –i cito– ‘exigint en efecte la seva pròpia destrucció’. Això és el que paradoxalment diu Orwell… des de fora de la balena.”