El dilema de Junts: quinze dies per a decidir si negocia el terrorisme

Torna el silenci a Junts. L’hermetisme s’hi imposa novament, com a la tardor, mentre es reactiva la negociació amb el PSOE sobre la llei d’amnistia. Però amb la diferència que, aquesta vegada, el compte enrere és definitiu, que ja no hi haurà cap més pròrroga possible per a mirar d’arribar a un acord sobre una llei que no pugui excloure de l’amnistia els investigats en causes per terrorisme ni per traïció. El no de Junts del 30 de gener va retornar el text a la Comissió de Justícia del congrés espanyol, on el PSOE i Junts tenien temps, en principi fins demà, per a pactar alguna esmena que el retoqués en aquests aspectes més sensibles. ERC, que va criticar durament la posició de Junts, troba que ja no es pot anar més lluny i ha desistit de negociar-hi més canvis. Però amb l’enfonsament electoral dels socialistes a Galícia encara calent i les posicions tan allunyades dels uns i els altres, el PSOE ha demanat d’allargar quinze dies el termini, fins al 7 de març, i a Junts ja li ha semblat bé. És la data límit.

El problema està en les exclusions de la llei d’amnistia, en l’article segon. Perquè de bon començament la proposició de llei que van acordar Junts i ERC amb el PSOE especificava que no s’hi inclourien els investigats per delictes de traïció ni per delictes de terrorisme, amb la condició, en aquest darrer cas, que hi hagués una sentència ferma. Però això que fou acceptat d’entrada, al cap d’uns mesos, i ja durant el tràmit d’esmenes al congrés, fou qüestionat pels dos partits independentistes, que van proposar esmenes per a eliminar el terrorisme. Només Junts en va presentar una altra per a suprimir el punt de la llei que diu que se n’exclouen els investigats per delictes de traïció.

Però el PSOE tan sols va arribar a acceptar de retocar l’excepció del terrorisme per a reformular-ne la redacció: ja no es feia referència a la necessitat d’una sentència ferma per a no amnistiar un investigat per aquest delicte, i s’hi posava una nova condició, que hi hagués hagut una “intenció directa” de causar violacions greus de drets humans, concretament els recollits en l’article 2 (el dret de la vida) i el 3 (la prohibició de la tortura i el tracte degradant) del Conveni Europeu dels Drets Humans. Així constava en el dictamen de la llei aprovat en la Comissió de Justícia, també amb els vots d’ERC i de Junts, que ho consideraven un acord de mínims, però tot mantenint unes posicions de màxims amb les esmenes vives que van fer arribar al ple que havia de validar la llei. Tots dos partits en van pactar una que mantenia l’exclusió de l’amnistia dels casos en què hi hagués una violació greu de drets humans però que esborrava la referència explícita al terrorisme. I Junts mantenia la voluntat de suprimir directament tant aquesta exclusió com la del delicte de traïció.

La pressió judicial exercida pels jutges Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre, que prenien decisions a mesura que avançava la tramitació parlamentària, semblava la prova del cotó fluix de les febleses de la llei. Si més no, del punt de vista de Junts, on es va imposar el no a la llei a darrera hora, després d’uns quants dies de debat intern molt intens. ERC, en canvi, va desistir de pressionar més el PSOE, en veient la intransigència amb la seva negativa a retirar la referència al terrorisme, i va acusar Junts de fer perillar una amnistia per a centenars de represaliats pel procés pel fet de voler blindar-la per a uns quants dirigents, entre els quals el president Puigdemont.

El cas és que entre els qui podrien restar fora de l’amnistia amb l’actual text de la llei també hi hauria la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que és una de les dotze persones investigades pel Tsunami Democràtic. I una altra és Ruben Wagensberg, que fa setmanes que és a Suïssa per a defensar-se de la persecució judicial de García-Castellón. Perquè l’aplicació efectiva en aquesta causa no és pas gens clara.

La qüestió ara és si el PSOE estarà disposat a moure la seva línia vermella. Amb el compte enrere definitiu que avança, cada dia que passi afegirà pressió als negociadors, perquè hi ha en joc no tan sols l’amnistia sinó la legislatura. Per al PSOE aquesta línia és l’exclusió de les causes de terrorisme, amb l’argument que això farà que la llei sigui constitucional. Però quina és la base jurídica i jurisprudencial per a afirmar-ho? El PSOE no l’ha explicada mai. D’on ve, doncs, la convicció que el Tribunal Constitucional que presideix Cándido Conde-Pumpido, amb una majoria de magistrats dels anomenats progressistes, tombarà una llei que no exclogui explícitament el terrorisme? Ni en la normativa europea ni enlloc, el dret internacional no diu que una amnistia hagi d’excloure delictes de terrorisme, sinó un seguit de violacions de drets humans d’una gravetat especial. I a la jurisprudència del TC, tampoc.

És una línia política. ERC té coll avall que el PSOE no la mourà. I Junts fins on arribarà? Si, tal com deia el conseller Toni Comín la setmana passada, les línies vermelles de tots dos partits són compatibles, la solució fóra acceptar alguna altra formulació de l’exclusió de terrorisme a la llei; una nova fórmula que faci pensar que el marge de maniobra dels jutges que no volen aplicar la llei és mínim, o pràcticament nul. Però això si tenim en compte quines són aquestes línies vermelles: la del PSOE, que hi hagi l’exclusió del terrorisme; la de Junts, que la llei inclogui tothom.

Ara, la pregunta és si realment seria possible el pacte en cas que la línia vermella de Junts fos en realitat una altra; si la línia vermella fos l’esmena que va mantenir viva fins al final, la que diu que s’ha d’eliminar la referència al terrorisme si es vol que la llei inclogui tothom.