14.12.2025 - 21:40
|
Actualització: 14.12.2025 - 21:44
Una intervenció de Magí Garcia al pòdcast L’Arrabassada ha reactivat la conversa a les xarxes socials sobre les dificultats per a educar un fill en català, sobretot en aquelles àrees del país on la minorització de la llengua és més crítica. “Educar el fill en català, especialment a Barcelona, és un acte polític. ‘Anem a aquest cinema a set quilòmetres de casa, que a les 16.05 fan la pel·lícula que ell vol veure en català'”, deia l’humorista. “Aquest any ha començat l’escola i hem anat a la més catalana que hi ha al barri, el que passa és que és una escola concertada. Si tu vols que el teu fill no només parli català en hores lectives, sinó que al pati es relacioni en català, faci les extraescolars en català… Has de pagar. S’ha privatitzat el dret a una educació plenament en català. Has robat el català a les classes baixes.”
“Educar al teu fill/a en català a Barcelona és un acte polític” – Don Magí Garcia i Parera
L’Arrabassada #61 – Tenir fills (amb el @Modgi )
🔴https://t.co/ZKEQ6YwV4t
🟢https://t.co/25erph7Z35
🟠https://t.co/dpk5xdS7tC
🟣https://t.co/V3j8CFMTTy pic.twitter.com/ma9MAZZEaU— L’Arrabassada (@larrabassadabcn) December 8, 2025
La tria de centre, condicionada
Aquesta sensació de lluita constant no és aïllada, és compartida pels pares amb certa consciència lingüística. “Moltes famílies es troben que han de lluitar tota l’estona perquè a l’escola on porten els fills els nens es relacionin en català i perquè mestres, direccions i inspeccions s’hi posin”, explica Eloi Planas, professor i membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua. “En algunes zones del país, les famílies no poden triar l’escola amb el projecte educatiu que els agrada més o que tenen més a prop de casa.” Sovint és difícil que l’escola de més a prop o amb un projecte que agradi als pares coincideixi amb una escola que no solament garanteixi totes les classes en català, sinó que el català també sigui la llengua del pati. També hi ha pares que durien els fills a la pública per principis, però que temen que el català hi sigui molt minoritari.
La Plataforma per la Llengua ha detectat un augment de la sensibilització per tot allò que té a veure amb el català, i això també es trasllada a l’educació. “La llengua ha passat a ser un dels punts prioritaris a l’hora de buscar escola. Sobretot quan els pares s’expliquen entre ells que els nens tornen de l’escola incorporant paraules en castellà, jugant en castellà o parlant en castellà amb el germà. Això és l’efecte que produeix molt sovint l’escola en zones com Barcelona i l’àrea metropolitana”, afegeix Planas.
En el cas de la Carmina, mare d’un nen de set anys, la qüestió de la llengua va ser cabdal a l’hora de triar centre. “Temíem que, a la pública, pel percentatge d’alumnes vinguts de fora o amb uns altres orígens, la llengua de socialització entre la canalla seria el castellà”, explica. “No es tracta de xenofòbia ni de classisme. Simplement, volia assegurar un entorn catalanoparlant al meu fill. Havia vist uns quants infants de famílies catalanoparlants que barrejaven indiscriminadament català i castellà quan xerraven perquè a l’escola n’hi havia molts que parlaven castellà. No volia que al meu fill li passés això.”
Una immersió que tampoc no garanteix l’escola concertada
La realitat a cada zona del país i a cada barri és diferent i, a banda demografia i la llengua materna dels alumnes, també hi influeix el projecte d’escola. Per tant, concertada tampoc no és sinònim d’immersió. “Si bé l’entorn lingüístic de la zona d’un centre educatiu té un pes important, que la immersió sigui una realitat depèn més de si hi ha algú que ho garanteixi”, diu Marc Santasusana, secretari d’educació concertada de la Intersindical. “Mai cap docent no ha estat sancionat per haver incomplert la immersió lingüística. A la pública, la immersió depèn d’una combinació entre entorn, consciència dels docents i predisposició de l’equip directiu. A la concertada, malgrat que el paper de la inspecció és el mateix, l’actuació de la direcció és determinant. Hi ha centres on la direcció s’assegura que hi hagi una immersió plena, n’hi ha que ho deixen a l’atzar i n’hi ha que, malgrat ser subvencionats, no fan ni una sola classe en català. Tampoc a cap escola concertada no li han retirat el fons per motius lingüístics.”
El sindicat assenyala un cas il·lustratiu que va seguir el curs 2023-2024 a Barcelona: la família d’un alumne va denunciar que en un centre concertat totes les classes es feien en castellà i l’actuació de la inspecció educativa es va limitar a demanar que els enunciats dels exàmens també s’oferissin en català, mentre les classes i els apunts continuaven essent únicament en castellà. “La Intersindical va traslladar el cas, en persona, al director general de Centres Concertats i Centres Privats d’un govern declarat independentista i, malgrat les bones paraules, no hi va haver cap altra actuació posterior”, recorda Santasusana.
La Plataforma per la Llengua en té una percepció semblant. “Hi ha ciutats i barris on anar a la pública o a la concertada no és garantia de res”, explica Planas. “La immersió ara mateix no és garantida enlloc. Si vius en un entorn amb una gran majoria de castellanoparlants, o a l’escola no hi ha alumnes catalanoparlants –com passa a barris com ara la Salut, a Badalona–, és igual que el centre sigui públic o concertat. Sí que pot passar, evidentment, que a la concertada hi hagi un volum d’immigració menor. Però és que hi ha barris on pràcticament no hi ha cap catalanoparlant, i en aquests casos la concertada no és una bombolla de catalanitat.”
La Carmina hi coincideix, a partir de l’experiència a Sabadell: “En les entrevistes a les escoles concertades preguntàvem quina era la llengua del pati i la majoria eren prou sincers per a reconèixer que el castellà. A l’escola que vam triar ens van dir que era majoritàriament el català, però que sovint grups de nens catalanoparlants acabaven jugant mig en castellà entre ells, més si n’hi havia un de castellanoparlant. I ho hem pogut constatar. Hem aconseguit que sigui un nen que faci servir el català amb una dicció impecable i una gran riquesa lèxica, però igualment tenim un regust amarg. A l’escola, quan projecten pel·lícules, moltes vegades són en castellà. I també haurien de ser més proactius per a fomentar el joc en català entre la canalla al pati.”
El català a les extraescolars, una altra lluita
La lluita per a educar en català no es redueix a l’aula, també és present en el lleure de la mainada, en les activitats extraescolars i en els espais no lectius. “A les extraescolars dependents de les escoles, com ara els serveis de menjador, la situació és encara més greu, i n’hi ha molt poques que garanteixin la immersió en aquests àmbits”, explica Santasusana. Quan les extraescolars no depenen de les escoles, sinó que es fan fora i depenen d’entitats privades, aquest control encara és més complicat, tret que es facin en establiments municipals, on, sobre el paper, hi ha més eines per a aplicar reglaments lingüístics.
Els caus i els esplais sempre havien estat espais de lleure íntegrament en català, però un estudi de la Plataforma per la Llengua assenyalava l’any passat que a poc a poc també deixen de ser-ho en entorns en què el castellà té una presència molt majoritària. “Els usos informals de la llengua també s’han d’aprendre, especialment pels qui no tenen el català com a llengua materna. Són clau perquè després en siguin parlants habituals”, afegeix Planas. “I en les extraescolars dins les escoles hi manquen clàusules lingüístiques en la subcontractació de serveis. La precarietat també influeix en la manca de perfils de monitor i vetllador.”
Núria Torrell va viure aquesta manca de cura de la llengua a l’escola de la seva filla, un centre públic de Barcelona: “Ens va explicar que hi havia una nena que l’havia agredida durant l’extraescolar i que ella havia anat a veure la monitora, però que no hi havia donat importància. Ens va sorprendre una mica la reacció de l’adulta, perquè, segons la nostra filla, la nena li havia estampat el cap a terra, de manera que vam anar a parlar amb ella. Va resultar que la monitora en qüestió no ens entenia, no entenia res de català, i en conseqüència no va entendre què deia la nostra filla. Les agressions van continuar i les poques ganes d’aprendre català, també, de manera que vam haver de treure la nostra filla de l’activitat.”
El fill de Gabri Aparicio, que va a una escola pública de València amb pla educatiu en català, també ha constatat aquesta deixadesa: “No cal dir que al pati tots els xiquets parlen en castellà, totes les extraescolars s’ofereixen en castellà i al menjador tots els monitors parlen en castellà.”
Bombolles per a créixer en català
En vista d’aquesta realitat, sovint, quan els pares exterioritzen la decisió de dur els fills a la concertada per una qüestió lingüística, s’obren debats sobre si això implica una segregació nociva entre infants, sobretot en relació amb els immigrants i les classes més baixes. “La preocupació màxima l’hem de posar en el fet que les famílies catalanes hagin de fer mans i mànigues, voltant per escoles, fent preguntes, observant docents i alumnes per aconseguir de mantenir la llengua de la família, que no tornin a casa castellanitzats per l’efecte de l’escola”, diu Planas. “Hem de posar els catalans al centre. Evidentment, hem d’integrar els nouvinguts en la catalanitat, és una prioritat, i per això necessitem una educació catalana en llengua i continguts. Els catalans, en certes zones, busquen una bombolla en què el fill pugui créixer en català, un lloc en què no hi hagi una lluita constant de veure com el fill renuncia a la seva identitat. El nen, per no ser l’estrany de l’aula, acaba renunciant a la seva identitat, intentant evitar que li diguin catalufo. Els que pateixen segregació i discriminació, en algunes zones del país, són els catalans.”
Marc Santasusana, de la Intersindical, conclou que, en la situació actual, el dret de tots els infants de rebre l’educació en català dependrà de la pressió que exerceixin els ciutadans i els sindicats sobre els partits. “El departament no va aplicar plenament la immersió ni quan era en mans d’independentistes; per tant, o es garanteix que l’apliqui o els catalanoparlants de les classes baixes i els immigrants continuaran sense poder-hi accedir. L’única solució és un govern veritablement compromès amb la llengua, que activi la inspecció educativa.”
Planas es fixa també en els equips directius i els professors. “N’hi ha que no compleixen el decret de direccions, que diu explícitament que l’equip directiu ha de garantir que el català sigui la llengua vehicular. I tenim molts docents que no saben ben bé ni què és la immersió ni tenen aquest convenciment sobre la integració. Procurar que els teus alumnes sàpiguen català és donar igualtat d’oportunitats, és lluitar contra la segregació. En la nostra situació no podem pretendre d’aplicar pedagogies de Finlàndia com si res. Tenim un procés de substitució lingüística en marxa i els docents ho han de saber i lluitar-hi en contra.”
