El ‘Diccionari de sinònims de frases fetes’ es renova a fons

  • Un 54% dels registres inicials del diccionari han estat revisats i millorats

VilaWeb
Captura d'imatge de l'entrada "fracassar" del DSFF.
14.09.2025 - 21:40
Actualització: 15.09.2025 - 12:45

Fa poc que es va anunciar la segona versió electrònica del Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF), de Maria Teresa Espinal. S’hi ha fet una profunda revisió i ara recull gairebé 20.000 expressions, cosa que el consolida com el diccionari de locucions i frases fetes més complet de la llengua catalana.

Un diccionari en línia extraordinari

El DSFF es va editar per primera vegada en paper (juntament amb un CD-Rom) el 2004. La segona edició es va publicar el 2006 (també consultable en pdf) i dotze anys més tard, el 2018, se’n va fer la primera edició en línia, que ara ha estat ampliada. En aquesta última revisió i actualització, han estat revisats i millorats un 54% dels registres inicials. Alhora s’hi ha fet una ampliació significativa, de manera que el diccionari ha passat de 5.500 entrades conceptuals a 5.800; de 15.500 expressions lexicalitzades a 19.600; i de 18.850 registres distints a 23.200.

La cerca en el diccionari es pot fer per conceptes o bé per qualsevol mot de la frase feta. Per exemple, si al camp “Cerca per concepte” hi escrivim “pensar”, el resultat que n’obtenim és una llista de deu frases fetes, ordenades alfabèticament: “assecar-se-li el cervell”, “dir entre si mateix”, “dir per a si mateix”, “escalfar-se el cap”, “esprémer-se el cervell”, “fer servir el cap”, “mirar-s’hi”, “passar-li pel cap”, “passar-li per la vena” i “pensar bé”. Hi ha conceptes que tenen moltes frases fetes. Per exemple, “fracassar” ens n’ofereix més de seixanta. Heus-ne ací una tria: “acabar com Camot”, “acabar com el rosari de l’aurora”, “acabar com lo ball de Torrent”, “anar el carro pel pedregar”, “anar-se’n a can Pistraus”, “anar-se’n a pastar fang”, “anar-se’n al carall”, “anar-se’n en orri”, “cagar-se a la banca”, “cobrir-se de glòria”, “cobrir-se de merda”, “eixir-li el porc mesell”, “fer cala buida”, “fer diego”, “fer els ous en terra”, “fer figa”, “fer s’arròs per sa trompa”, “fer un pa com unes hòsties”, “perdre el capítol”, “pintar-se a l’oli”, “sortir-li el tret per la culata”, “tornar-se aiguapoll”, “tornar-se el porc truja”.

Per fer la cerca partint d’una expressió, n’hi ha prou d’escriure un mot o mots en el camp “Cerca per frase feta” i podrem veure tots els conceptes relacionats amb expressions que continguin aquell mot. Suposem que volem saber què significa la comparança “com un cuc d’aglà”. Si l’escrivim al cercador, veurem que vol dir “raquític”, però també “repulsiu”, segons el diccionari Alcover-Moll. I ara suposem que volem fer un joc amb el mot “colze”. El cercador ens dóna totes aquestes locucions i frases fetes (relacionades amb els conceptes corresponents): “a cops de colze” (violentament), “aixecar el colze” (beure i embriagar-se), “colze de tennista” (dolor), “pel colze” (negativa). També hi consta “colze a colze” (junts), que no apareix a cap diccionari normatiu, però sí al Diccionari de locucions i frases fetes, de Joana Raspall i Joan Martí.

A cada entrada hi consta quina mena de construcció sintàctica és (un sintagma nominal, un sintagma verbal, una oració…), la definició de l’expressió, quins diccionaris la recullen, exemples d’ús i, sobretot, una llista de locucions i frases fetes sinònimes. S’hi afegeix, encara, una relació de variants formals, expressions antònimes i, molt sovint, frases fetes que mostren alguna similitud de significat amb l’expressió d’entrada.

Una lingüista amb experiència vinculada a la UAB

L’autora del diccionari, Maria Teresa Espinal (Manresa, Bages, 1956), és catedràtica de lingüística a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va estudiar a la UAB i també a la Universitat de Londres i és investigadora del Centre de la Lingüística Teòrica. Un dels seus camps d’investigació recents és la teoria del llenguatge i la interfície sintaxi-semàntica amb l’objectiu d’entendre millor l’estructura del llenguatge i els mecanismes cognitius en la interpretació de les llengües naturals. L’any 2020 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla Narcís Monturiol (de reconeixement a la contribució en el progrés de la ciència i la tecnologia), ha estat investigadora ICREA Acadèmia (2010-14, 2016-20) i fou escollida membre de l’Academia Europaea el 2023.

Aquesta segona versió electrònica en línia ha comptat amb la col·laboració de Maria Coll Amengual i ha estat desenvolupada –sota la llicència Creative Commons–per Pere Orga. La web és allotjada als servidors del Servei de Publicacions de la UAB.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor