El trio inevitable que fa penjar d’un fil l’operació Illa

  • Al PSC no li convé un cara a cara amb Aragonès, sinó que JxCat i Esquerra es barallin per rivalitzar amb ell · Girona pot tornar a ser decisiva en la pugna per l'hegemonia independentista en escons

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
08.02.2021 - 20:00
Actualització: 08.02.2021 - 20:16

Pere Aragonès ho ha demanat unes quantes vegades a Salvador Illa: vol un cara a cara. Ho ha tornat a fer avui, en una conferència de premsa a EFE: “Ha de quedar clar que som prou valents per a defensar el programa i l’equip.” Fins ara, el candidat del PSC no ho ha refusat en públic. Ha al·legat que això depèn del seu equip de campanya i que ell està disposat a fer debats amb tothom. Però, al contrari que a ERC, al PSC no li interessa de polaritzar. Li convé més que Esquerra i JxCat es barallin per a convèncer els seus electorats que són el vot útil independentista contra Illa, en comptes d’identificar-ne un de sol com la seva oposició, sobretot tenint en compte el triple empat tècnic que fins avui han pronosticat tots els sondatges, encara que amb projeccions diferents sobre qui pot quedar primer. És ben senzill: si un dels dos, ERC o JxCat, aconsegueix erigir-se en el vot útil independentista i aglutinar el vot indecís entre les dues forces, pot imposar-se a l’altre i quedar, a més, per davant d’Illa. I per als socialistes catalans és clau rellevar Ciutadans del primer lloc del podi.

L’operació Illa només haurà aconseguit el seu objectiu si el PSC guanya les eleccions, encara que després no tingui socis per a governar i torni a haver-hi una majoria absoluta independentista (amb un nou repartiment d’escons, i veurem si d’hegemonia, dins el bloc). De manera que li convé situar-se al centre de totes les crítiques i afavorir que els altres es disputin el títol de principal contrincant: com més dividits, millor. Com que a ERC li interessa la contrària, Aragonès ha insistit en el cara a cara i, Laura Borràs, quan n’ha tingut l’oportunitat, ha reiterat la conveniència de fer un trio. Però a Illa li convé plantar-se al centre, ésser flanc de crítiques de tots: si al debat de TV3, per activa o per passiva, aconsegueix un nou “tots contra Illa”, com ja va passar en el de RTVE, tindrà una bona part del camí fet fins diumenge. El PSC no ha anat a convèncer el vot frontissa que manté amb ERC i s’ha mantingut fidel a l’opció de retenir el vell electorat de Cs, com a bastió majoritari a recollir el vot antiprocés, per bé que, per l’extrem, ningú no guanya Vox en espanyolisme. I l’ascens abrupte de l’extrema dreta pot ésser una de les principals sorpreses de diumenge a la nit.

El frec a frec entre ERC i JxCat d’aquests últims dies també serà clau. Esquerra té l’avantatge de poder aplegar molt vot indecís, però alhora dispers, i que termeneja amb candidatures tan diferents com JxCat, la CUP, ERC i els comuns. Això els dóna un gran marge per a créixer. Però alhora és molt difícil que el pugui retenir tot, aquest vot, malgrat els intents durant la campanya de situar-se al centre i de convertir-se en “partit arreplegador” que ho pugui aglutinar tot. Junts, en canvi, parteix de l’avantatge de tenir un electorat molt mobilitzat, cosa que pot ser clau si creix l’abstenció, perquè, passi què passi a la resta, els seus semblen més disposats a anar a votar. En canvi, és una incògnita fins a quin nivell baixarà la participació i si retornarà l’antiga abstenció diferencial, que el procés i l’activació de l’unionisme havien dinamitat. És a dir, l’abstenció de l’electorat que tendeix a no votar a les eleccions al parlament però que en canvi sí que vota a les espanyoles perquè les considera més decisives. Aquest retorn al vell patró podria perjudicar sobretot els partits anomenats constitucionalistes.

Girona i l’avantatge de Junts en escons

En la pugna entre ERC i JxCat, a Junts també l’afavoreix d’entrada l’avantatge de vots que pot obtenir a Girona, on el sistema de proporcionalitat regulat a la llei electoral fa més barats els escons. Fa tres anys, Carles Puigdemont va aconseguir set diputats per aquesta demarcació, i Oriol Junqueras 4. A Lleida, el resultat fou de 6 a 5. I no cal recordar que JxCat va superar llavors Esquerra per només dos diputats i poc més de 12.300 vots. ERC va passar davant de Junts a Barcelona, però només per un diputat, igual que a Tarragona. Ara també li pot ésser més difícil de rendibilitzar la progressiva implantació que ha anat aconseguint a l’àrea metropolitana de Barcelona. Però caldrà veure com afecta Junts el vot que perdrà cap al PDECat, i que és la seva fuita més important, segons el CEO.

Alguns sondatges han apuntat aquests dies que hi pot haver una força que guanyi en escons i una altra en vots. Res de nou: va passar el 1999, quan CiU va obtenir més diputats però menys vots que el PSC, i el 2003, tot i que aleshores Pasqual Maragall sí que va poder governar gràcies al Pacte del Tinell. Sigui com sigui, la resolució de la pugna de tres serà determinant i s’exhaureix el marge perquè qualsevol tomb de la campanya pugui canviar les coses abruptament.

La xifra

El director general de Participació i Processos Electorals, Ismael Peña-López, ha garantit avui que el 99% de les meses electorals té els “membres suficients” per a constituir-se. Justament ahir havia obert la porta a no fer públic l’escrutini diumenge, segons què decidís diumenge la Junta Electoral espanyola i la taula de partits, atès el percentatge de meses que no s’haguessin pogut formar.

La frase

El PP tem que Vox el superi diumenge en escons, amb la incògnita afegida del perjudici electoral que pot patir per la confessió de Luis Bárcenas i el començament, avui, del judici de la caixa B del partit. Alejandro Fernández ha advertit que hi ha moviments populistes d’ultradreta europeus, com ara els de Le Pen, Salvini i Bossi, que “també prometien l’Arcàdia feliç i han acabat originant inestabilitat, crisi, conflicte i manca de convivència”.

La fotografia

Després de la picabaralla d’aquest cap de setmana entre JxCat i els comuns per la retirada de cartells electorals a Barcelona per part dels serveis de neteja, aquesta tarda Junts ha tornat a penjar un cartell seu al fanal de la discòrdia del carrer d’Astúries. L’ajuntament va advertir que no era un lloc autoritzat per a penjar cartells, tot i que és una pràctica habitual dels partits.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any