DGAIA: canvia’n el nom però continua pagant als mateixos

ENS CONVENDRÀ, SR PARTAL,
QUE VIATGEU MÉS I MÉS SOVINT,
SI ÉS VIATJAR EL QUE
PROVOCA EN VÓS AQUESTA CLARETAT EXPOSITIVA
.
SOLS UN PETIT MATÍS:
TENC DE PARER
QUE EL ‘3% D’erd’ñ’ DEU RONDAR FÀCILMENT EL 33%
SI NO MÉS… PERQUÈ CAL SUMAR ELS COBRAMENTS EN ESPÈCIE, SÍ, LES VOLUNTATS COMPRADES AMB ELS SOUS PAGATS AMB DINER PÚBLIC QUAN ES CONTROLA LA SELECCIÓ DE PERSONAL
.
.
QUANT AL FILIBUSTERISME DEL NOM,
PROPÒS DE SEGUIR-LI DIENT ‘dgaia’,
SI LA cosa NO HA CANVIAT,
AQUEST ÉS EL NOM QUE FA LA cosa
I TOTS ENS ENTENDREM,
I ells TAMBÉ ENS ENTENDRAN
.
.
QUANT A ALGUN COMENTARI SOBRE
erd’ñ AGAFADA PER PARTS SENSIBLES
(QUE NO NOBLES, DE NOBLE erd’ñ NO TÉ NI AIXÒ):
.
erd’ñ ÉS ON ÉS I FA ALLÒ QUE FA,
ÉS A DIR, ENS TRAEIX COM ENS TRAEIX
.
PER PROPIA VOLUNTAT
.
SENSE QUE NINGÚ ELS FORCI,
.
EN ÚS DEL SEU LLIURE I TRAÏDOR ALBIR
.
…UN EFECTE COL·LATERAL DEL 33% O MÉS

És com estiguessis en un circ en el que veus a passar les actuacions una darrera l’altre mentre et foten els calés.
Catalunya s’ha convertit en un teatre, i els ciutadans paguem als actors i al director , mentre fan el que volen.
El silenci de la majoria de partits amb tot el que està passant demostra que només hi estan per cobrar a final de mes.

I després hi haurà algú ( o alguns) que es queixaran si la gent no va a votar.
Crec que el millor seria anar a “botar-los”.
I no hi ha manifestacions ?
No hi ha manifestacions de joves ?

Ups !!! en quin país estem ?

Que tingueu un bon dia.

A Catalunya presumim del nostre teixit associatiu. Per a resoldre problemes comuns del veïnat, amb finalitats altruistes, per a defensar interessos professionals, per a fer esport, per a cantar, fer música o jugar a escacs,… disposem de milers de grups, perfectament organitzats en assemblea, junta directiva, president, secretari i tresorer. En general podem suposar que hi ha coincidència entre els socis. A vegades però, s’ha donat el cas, per exemple, que el president no fa cas de la majoria o el secretari munta una capelleta amb altres objectius…Les entitats tenen mecanismes per resoldre aquests problemes. Cridar als dissidents a l’ordre i/o convocar l’assemblea de socis i prendre decisions. Els problemes més difícils de solucionar són els que estan relacionats amb els diners: facturació, despeses, ingressos, balanç…És un tema complicat; si, també per exemple, el tresorer no ha actuat correctament, cal considerar si algun membre o la totalitat de la junta n’estaven al corrent; en un principi podria ser que ho ignoressin, però quan es destapa l’afer i ja ho sap tothom, no se’n poden desentendre i han d’actuar en conseqüència, si no ho fan, es converteixen en corresponsables de la malifeta. També s’ha donat el cas del soci que creu que el club al que pertany no actua segons els criteris i objectius pels quals s’hi va apuntar, no aconsegueix fer-ho veure a la resta de associats i decideix deixar de pagar la quota i donar-se de baixa. Totes aquelles persones relacionades directament o indirecta, amb l’escàndol objecte d’aquesta editorial, que callen, que no el denuncien, que no mouen un dit per corregir-lo, que no demanen disculpes, que no dimiteixen, que miren cap un altre costat, que dissimulen, que no es donen de baixa del club o clubs que l’han fet possible, en són corresponsables. I com a mínim, els hauria de caure la cara de vergonya.

Fa temps, força temps que aquest partit (ERC) comandat per aquest personatge cregut, amoral, envejós i ploramiques, ens està portant a la desesperació (tot el que toca ho trenca) però nosaltres els perjudicats (que en definitiva som tots els catalans sense excepció), ho mirem cap a una altra banda, amaguen el cap sota l’ala, ho fem veure que no passa res.
Que aquest partit, per mor de mantenir- se en el poder, ha fet, fa i farà tota classe d’animalades, ho sap tothom, però amb la coartada de definir- se d’esquerres (definirse d’esquerres no vol dir que se’n sigui) apareix com una butlla protectora que fa que – almenys fins ara – se li perdoni tot.
Aquesta estranya condescendència però, no impedeix que Catalunya pateixi el mal de la caiguda lliure.
No se si algun dia serem a temps a posar fre a aquesta situació.

El que no comparteixo és en estigmatitzar la política. Per diverses raons.
1/ Això no és política. Això és corrupció. Que aquí, com a tots els països del món, hi hagi corrupció associada a la política no vol dir necessàriament que l’una impliqui l’altra.
2/ per molt que sigui feixuga i farragosa, i per molt que ens decebi, no podem prescindir de la política. Cada cop que algú ho ha intentat el desastre ha estat absolut.
3/ en un país com el nostre, amb un procés d’emancipació en curs, la independència és un objectiu prioritari per al qual també necessitem el sistema polític a fi formalitzar la nostra determinació.

Per tant, podem les branques podrides (i les que es vagin podrint al llarg del temps) però no tallem l’arbre.

Que a ERC no els importa pas protegir els menors és evident. Però és que no els importa res. Ni la justícia, ni l’economia, ni el feminisme, ni l’ecologisme, ni les infraestructures, ni la sanitat… Ni tan sols el català ni la independència els importa. Només hi ha una única cosa que els importa: Governar. I si m’apures, una altra: Fer tot el que puguin perquè Junts no governi.
Per això han investit tres vegades un president del PSC. Sempre que ERC, PSC i comuns/ICV/Podem/Sumar/com es vulguin dir han sumat majoria absoluta, han pactat. L’única excepció va ser el 2021 perquè, per primer cop a la història, ERC va superar Junts, i finalment podien aconseguir la presidència (i ho van aconseguir). I com que s’hi volien mantenir, van pensat que calia enfonsar Junts, pel que van incomplir tots els acords a que havien arribat amb ells i els van humiliar de totes les maneres que van poder perquè ells mateixos decidissin marxar del govern. Aragonès no volia trencar el govern, volia que fos Junts qui ho fes, per així acusar-los de abandonar els catalans i totes aquestes ximpleries, amb l’objectiu d’enfonsar-los.
Com és sabut, els hi va sortir el tret per la culata i van ser ells qui es van enfonsar, però volien enfonsar Junts. I van fer tot el possible perquè això passés, fent servir el seu exèrcit de més de 36.000 comptes falsos a Twitter escampant odi sobre Junts i difamant-los, gairebé sempre amb mentides, a part dels atacs de falsa bandera, com el ninot de Junqueras i els cartells de l’Alzheimer per “guanyar vots de solidaritat”, com la dir la infame Marta Rovira. I enviant mariachis davant de la seu de Junts el dia que decidien si marxaven del govern, i el compte oficial de les JERC publicant un fotomuntatge de la Laua Borràs com si fos Vito Corleone amb el text La Madrina (tot i que madrina no existeix en català i en tot cas hauria de ser La Padrina).
A principis de la dècada del 2010, veient que l’independentisme començava a agafar força, ERC s’hi va sumar per intentar aconseguir la presidència. No oblidem qua va intentar aprofitar unes eleccions il·legals i il·legítimes per intentar treure-li el lloc al president Puigdemont, enlloc de tornar-se a presentar junts per deixar clar a Rajoy que ell no pot triar qui ha de ser el president de Catalunya. I després de la seva derrota, els hi va fer tanta ràbia que es van negar a investir Puigdemont. I el 2024 igual. És cert que llavors no tenien majoria absoluta, però haguessin pogut forçar una repetició electoral. Però van preferir investir Illa només per fotre Junts i Puigdemont, amb l’excusa del finançament singular, però amb l’acord real que ERC mantindria la majoria dels seus afiliats al sottogoverno, per així poder seguir governant des de les ombres i poder seguir cobrant. Perquè, com dic, l’únic que els importa a ERC és governar.

Està tot molt clar: calia resuscitar el nou Tripartit per a que aquestes “esquerres” poguessin “menjar” cada dia, que és l’únic que de veritat els preocupa: càrregs i sous; el demés són punyetes!..
Però la pregunta clau és : no hi ha oposició al Parlament, capaç de controlar els disbarats del govern? Teóricamente sí, és clar… però on és Junts i la dreta lliberal? ( deixem la CUP que de moment és al racó de pensar i n’hi ha per estona…). Però l’oposició no fa la seva feina esencial perduda en negociacions ….que no porten enlloc.
Quin país tan desgraciat! I la ciutadania decebuda i deprimida: quin panorama!

Escriu Eusebi

Si la reacció dels partits polítics representats al Parlament, devant de l’escàndol de la DGAIA, és la que està sent absolutament vergonyosa (amb alguna excepció), ens dona via lliure a imaginar, que semblants actuacions les podem extendre a la totalitat de Departaments i Conselleries de la Generalitat.
Per pensar lo contrari, no ens en donen cap motiu.
Als periodistes i mitjans, que han tret el cas i en fan un seguiment, es mereixen el més gran premi, no de la Generalitat, que no te cap valor, sino dels propis companys periodistes (Col.legi de Periodistes), que no formin part del entramat dels partits.

Això significa més vots per l’extrena drets. Es trist veure com creix l’extrema dreta, però més trist és veure que accions impunes com aquesta que els alimenta es continuen fent descaradament. Si, el univers és infinit, però la cobdícia i estupidesa d’aquesta gent també. Després, quan es prorroga la bacanal perquè toquen eleccions, ens demanen un cinturó sanitari, si, aquesta mateixa gent.
Dario Beksic, tranquil, aquesta gent no vol precisament l’independència. Ja l’han demostrat de sobres, el seu negoci està montat en aquest Status Quo que els hi va de perles.

És exactament això, Vicent, el teu editorial dissecciona perfectament el modus operandi dels partits polítics “sistèmics” que manen a casa nostra. Que hagin canviat, d’una revolada, el nom de la cosa corrupta (DGAIA per DGPPAIA) demostra fins a quin punt se’ls en refoten les paraules. Pels qui manen allà dins el llenguatge -la paraula donada- no té cap valor. Si ara diuen “Prevenció i Protecció” on deia “Atenció” no és perquè hagin reflexionat profundament sobre el que fan, ni que creguin que la protecció i la prevenció s’apropen més a la seva activitat (és que ara deixaran d’atendre els menors?). No. És purament el que dius: canviar la marca per desvincular-se de la putrefacció comprovada de la DGAIA.
.
Doncs no els hi farem aquest favor, canviar una marca no és tan fàcil, i sinó que li preguntin a X, que tothom coneix per: l’antic Twitter. Proposo fer el mateix, en comptes de fer servir aquest acrònim impronunciable pensat per amagar-se al darrere, jo els anomenaria “la nova DGAIA”. No ens faran oblidar qui són ni d’on venen.

L’altre dia ja vaig comentar l’article d’en Sala i Cullell sobre el mateix tema. El reprodueixo tot seguit, perquè aquí també és pertinent:
.
Un article que realment mereix l’agraïment. És el dit a la llaga. Jo, que a l’octubre 2017 estava disposat al que calgués (mobilització militar inclosa), sempre he dit i segueixo afirmant que si és per a que Catalunya independent sigui una “mini-Espanya”, amb mi no hi comptin. “You can count me out”, com va dir en Lennon.
.
Ara, pel que diu l’article no hi ha cap manifestació ni cap pintada recriminatòria (ja no diguem pedrada) a l’aparador de la dita fundació. Quina llàstima que no siguem calvinistes, culturalment si més no.

FINS LA PROPERA CORRUPCIÓ…CAP CONSEQÜÈNCIA
.
El que em preocupa, no és el desacomplexament de l’autoritarisme i la impunitat dels poders, els partits, en fer tota mena de corrupcions que abans es feien a l’ombra…
.
…Em preocupa el mesellisme de la gent del país que s’ho empassa tot. Un espoli fiscal, un caos dels transports, una manca d’habitatge públic, la barbàrie constructiva de la costa, l’espoli cultural del MNAC, l’ampliació insostenible de l’aeroport, dèficits en sanitat i educació, etc. i finalment, l’atac a l’estendard de la nació: la llengua.
.
Ens estan desnacionalitzant i empobrint el país… potser haurem de conscienciar-nos que fer la revolució és un deure…
.
PS. El nostre idioma és tan pobre, que ens cal el rodolí en anglès: Business as usual… Pensem en provincià. També és desnacionalització.

ERC i Junqueras no han sigut denunciats pels Media per traidors al 2017, quan varen bescanviar independència per hegemonia del partit, el delicte més greu que qualsevol persona o partit poden cometre en una societat sotmesa, malgrat les evidències. Els Media s’han decantat per l’estratègia del calamar, que consisteix en llençar tinta per culpar a tots i aixi deixar impune al veritable culpable.
.
El resultat és que ERC s’ha mantingut com un partit clau tant a Espanya com a Catalunya i ara amb els Comuns, el PSC i amb el Media (tant espanyolistes com La Vanguardia o el Periódico com catalanistes com l’Ara o independentistes com el mateix VW) han acabat formant part de l’establishment caracteritzat per diversos eixos: demonització del certs temes, com la inmigració, acusació de feixistes als discrepants, control dels Media via subvencions (aquí VW és una excepció) i transformació d’una societat que aspirava a ser puntera industrial i tecnològicament per una tipus “Low Cost” on el sector serveis (i el turístic en particular) tenen un gran pes que necessita una gran quantitat de treballadors poc qualificats que, al seu torn, tenen necessitats com l’habitatge, educació, sanitat i serveis social que s’han de ampliar i requereixen, en un cercle viciós, de més mà d’obra.
.
Aquest roda perversa (ara diuen que no pensen aturar-ho i ja ens parlen de la Catalunya dels 10 milions, quan en dues dècades hem passat dels 6 milions al 8, i anar fent que no s’albira el final) és la raó de infinitat de problemes socials que necessiten una ingent quantitat de recursos públics, i és aquí on aquesta esquerra woke ha trobat l’oportunitat per la creació d’una nova classe social -els nous burgesos- que formen societats que en corcoxa amb el poder polític i els Media s’alimenten de les subvencions de l’erari públic amb elevats sous dins d’una societat precaritzada i alienada. D’aquesta manera el seu control és fàcil i poden perdurar en el temps.
.
La DGAIA és part de tot aquest entremat.
.
La raó que donen per a la construcció d’aquesta societat precaritzada és que venen perquè aquí hi ha feina i que la inmigració es necessària per pagar les pensions, sense tenir compte que les pensions les ha de pagar Espanya i no Catalunya. A més de fals, en tot cas ja s’apanyaran per fer-ho sense auto-destruir-nos.

Jo pens que devem d’anar en compte amb el tema de culpar a l’esquerra en exclusiva de la corrupció de no sé quin estat o autonomía espanyola, en concret de l’estat espanyol. La questió és pot generalitzar a totes les tendències ideològiques d’aquest estat, tendències que formen part del mateix sistema i que tenen com a base el règim d’extrema dreta franquista, amb concreció en la anomenada transició del 78.
.
La corrupció s’ha de combatre, qui ho dubta, sigui de la tendència que siga, però al poble no se li dona cap possibilitat autènticament genuïna per a poder lluitar contra ella, en gran part degut al carácter classista d’aquesta pseudodemocràcia que pateix.
.
L’autonomia catalana de l’estat espanyol, no crec que siga el marc adequat per a promoure la decència i la honradesa en uns partits polítics que han deixat de banda als catalans per a caure en mans del colonitzador espanyol.
.
Ara mes que mai. Independència.

L’esquerra quan va arrivar al poder va fer precisament aixo, una xarxa clientelar a aquesta cosa nova anomenada tercer sector (tot). Caldria tambe recordar/incidir per que la Colau va portar una empresa de Madrid a fer la feina que feia la fundacio Arrels.

Ui!!!! Si n’ hi ha per sucar par en tot aixo del tercer sector, qui es qui es tot un xou. Subvencions a dojo i no et preocupis que per aquestes coses ningu no gosa preguntar el justificant, i sino, es que es un feixista de dretes i aixi callen.

Totalment d’acord amb l’editorial. Però Sr. Director i comentaristes que escriviu en aquest diari ¿ I a partir d’ara, que tenim de fer ? ¿ Com ens traiem de sobre aquesta desgràcia de partits: corruptes, traïdors, estafadors, venuts al colonitzador, que ens menteixen mes que ultradretans, que només es preocupen pel seu interès ? Potser que ja comença a ser hora que surtin alguns líders que siguin capaços de fer-nos trempar altre vegada. ¿ En coneixeu algun ? ¿ Alhora ?. En cas contrari ens queda la opció de AC (encara que no ens agradi prou), o com en les darreres eleccions vot en blanc o nul i unes quantes generacions d’autonomisme i espanyolització. ¡¡ Quin panorama mes trist i decebedor !!

Moltes gràcies, Vicent.

Caram amb l’acrònim DGPPIA —n’hi ha per llogar-hi cadires. Tal com diu l’editorial, per tal d’evitar que es popularitzi.

Com és possible que tot això passi, efectivament, d’entrada sembla impossible, però passen tantes coses al món que no sembla possible que puguin passar… No sé vosaltres però jo ja fa temps que estic molt deprimida (molt estrany en el meu cas que sempre he sigut optimista i lluitadora). Tinc els Estats Units a tocar i les notícies que ens arriben d’allí als canadencs són constants, i d’allò de quedar-te amb la boca oberta una bona estona abans de poder-les digerir. Com és possible que això passi, és una pregunta constant, més que mai i que aplica pràcticament a tot arreu; en uns llocs més que en altres, però deu n’hi do quanta barbàrie, insolència, inhumanitat per tot el món.

Vergonyós, per dir-ho d’una manera fina i elegant. Cal fer pedagogia entre els qui decidim amb el nostre vot qui ha de governar perquè sortim del bucle perdedor i resignat de que tots fan el mateix. Perquè si ho fan es per culpa nostra, o millor dit irresponsabilitat nostra, ja que hem de lluitar perquè la corrupció no sigui la normalitat.
Institucionalment, l’oposició al Govern és qui hauria de posar-s’hi per denunciar, si cal als tribunals, perquè cal també depurar responsabilitats penals.
D’altre banda la societat civil, perquè n’hi ha moltes associacions (no totes reben subvencions) que podrien denunciar.
També la premsa (no tothom rep subvencions) que ha de destapar-ho tot i no deixar que s’oblidi (gràcies Vilaweb i Octuvre). La resta, la gent de carrer com jo, no deixar-nos duu per la desesperança i la negativitat i alçar les nostres veus a l’entorn més proper i a les xarxes.
Salut !

Magnífic editorial tan ben trenat amb l’article d’en Sala i Cullell.
.
Llegint-los ambdòs articles m’ha vingut de colp el “Cas Cooperació” de la Generalitat Valenciana dels temps d’en Rafael Blasco, els Tauroni i, alerta, d’en Josep Mª Felip (company proper a ERC) i professor de la UV-EG qui pogué escapolir-se de l’entrellat. I que na Mònica Oltra i Compromís van fer-lo emergir després de múltiples enfrontaments a les Corts Valencianes.
.
Veurem al Principat a d’algú empresonat com en Blasco i Castany a Picassent?
.
Si se n’adoneu i mediteu una mica sobre aquests afer amb la infantesa i joventut recorden un tema molt recurrent. “Oliver Twist” de Charles Dickens. Maltractament i aprofitament de menors, delictes de menudalla i explotació infantil, prostitució, etc en l’època victoriana !
.
Josep Blesa (València)

La part “bona” d’aquest cas és que els d’Esquerra ja no podran continuar amb la cantarella de ser “l’únic partit de poder sense casos de corrupció”.

PD. Per als que només sentiu a l’Orriols, deu ser que l’algoritme no us porta a escoltar la CUP, ja, perquè jo he vist vídeos d’aquest partit en seu parlamentària demanant responsabilitats pel tema DGAIA/Degepípia. Passa que la CUP és anticapitalista i extrema esquerra, i l’algoritme tira una mica més cap a l’altre extrem, com els seus creadors.

Refotre! L’esquerra catalana de la DGPPIA (abans: DGAIA) està fent com la dreta aragonesa del LAPAO i LAPAPYP (abans: llengua catalana i llengua aragonesa, respectivament).
.
Vicent, podeu pronunciar DGAIA com a “degaia” i DGPPIA com a “degapípia”. No significarà res, però ¡a què és ‘macu’ i bonic, oi! Degapípia, degapípia, degapípia, degapípia………..
.
NOTA: Abstingueu-vos de pronunciar DGPPIA com a “degapípia” quan tingueu ganes d’orinar. Us entraran més ganes, xe……. Llavors heu de dir: DGPPIA = Direcció General del PP i Asssociats. Se us tallaran les ganes en sec.
.
Sueca, PPaís LAPAOvalencià, Marènia (Països DGAtalansIA o Territoris DGatalanoPParlantsIA). DillunsdeLAPAPYP 13 d’OK-YouTubre del 2025 (NOTA: Vint-i-CINC, en català, no rima com en castellà, no us en passeu, xè!) Choancho Acuaro Matoso, amb ‘el·l·laaa geminaadaaaaaa’ de la llengua aragonesaaaa orientaaaal·l·l·l·l·l············ SIXEENAAA FOREVER YOUNG!!!!! (Així no fem enfadar als aragonesos, i no destrossaran els murals, ¿veritat, Illa?)

JA LI VA BÉ QUE S’IMPOSI A LA GENERALITAT LA IMPUNITAT PRÒPIA DE TOTES LES DICTADURES.
Abans de la mort biològica del dictador, ara farà cinquanta anys, les elits franquistes van anar acumulant poder pels serveis prestats al règim del 39 i, sobretot, gràcies a la impunitat característica de la dictadura.
Després d’aprovar la constitució de 1978, ens hem trobat embolicats en una segona dictadura franquista, i és evident que alguns partits polítics més “necessitats” -com serien ERC, PSC/PSOE i els Comuns-, són les noves elits que acumulen poder a base de prestar tants serveis com poden a la monarquia franquista i al règim del 78.
L’escàndol de la DGAIA i el desenllaç que ara coneixem, és un exemple demencial i molt didàctic d’això que hem apuntat.
S’ha fet pública la prórroga del contracte amb la infame Fundació Resilis -protagonista necessària de l’escàndol-, per part de la “nova” Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència, de manera que la
consellera Mònica Martínez ens ve a dir sense pudor ni vergonya, que ja li va bé que s’imposi a la Generalitat la impunitat característica de totes les dictadures.

Aquesta manera de fer dels polítics segons la qual es posa la falqueta i, si ningú no protesta, es continua ficant, però si n’hi ha protestes importants llavors fan veure que algú s’ha equivocat i l’enretiren una miqueta o molt -segons les dimensions de l’escàndol -. Els socialistes hi excel.leixen, i de forma continua van posant falques descatalanitzadores i castellanitzants.
Exemples:
– Amb final positiu: l’enretirada del Meu Avi de la cantada d’havaneres de Palafrugell per part de l’alcaldessa del PSC.
– Amb final negatiu, fins ara: l’alcalde socialista de la Ràpita, el primer que va fer en arribar-hi fa dos anys i mig va ser treure l’estelada d’una de les rotondes. Fa poc va fer acollir a la seva ciutat el “Congreso Nacional del Toro con Cuerda”. Així, en perfecte castellà, tot, la pancarta, la megafonia… La via principal d’entrada, just a on hi havia l’estelada, i diversos carrers del barri, tallats durant una setmana per tal que unes quantes colles taurines (gairebé totes catalanes i valencianes, ves per on) es passessin el cap de setmana maltractant bous. Però ningú no n’ha protestat o no ho ha fet amb prou força.
Tornant a la DGAIA: no els deixem que acabin ficant la falca fins al fons.

Pel que fa al canvi de nom com ve dius “no hi ha manera humana de dir-ho” i això crec que és el que buscaven si no es pot dir una ‘paraula’ aquesta no existeix. Davant l’acrònim DGPPIA, des del primer dia jo el ‘mal’ pronuncio [degapia] és el q mes s’asembla i fàcil de pronunciar.
.
Si entrem al moll de l’os d’aquest “3%” dels d’ERC només si podrà possar remei cap dels actors vinculats directe o indirectament depenguin del sou públic. Recordeu que com ha fet saber l’Albano després de la publicació de nous audios incriminant Jasone Latorre d’ERC Manresa i cap de la SEVAP de la DGAIA, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy (ERC) va fer públic que denunciarà a OCTUVRE pel contingut del vídeo. Res d’investigar a algú del seu equip de govern ha fer res repudiable o possiblement delictiu reti comptes, sinó que per encobrir-ho passant a l’atac intentant ‘matar al missatger’ i no pas parar atenció en el missatge.
.
Doncs el que deia… uns quants partits i lider politics hauríen de passar pel ‘purgatori’…
.
Recordem el gran missatge que deiem abans de l’1-O i que hom aspiravem: fer net i foc nou per construir una República sense els grans defectes i corrupcions del Regne d’Espanya.
.
Doncs, au! Fem República!

No estic d’acord. Això no és política. Els qui fa anys que remenen les cireres (públiques; de tots) a ERC són una banda de corruptes i lladres. Com els del PSOE i sucursals. Sense accés als nostres diners serien, en el millor dels casos, uns morts de fam. Per això és tapen els uns als altres i volen aparentar. No entenen que cada vegada més gent està disposada a qualsevol cosa amb la condició de fer-los desaparèixer. Com a mínim, tancats a la presó per molts anys. Després ens voldran fer xantatge emocional amb allò que van estar tancats a la presó. No tenen perdó. Per deshonrats.

És una vergonya. Ja sé que Er té interessos i culpa (molts culpa) i que el PSC no vol perdre els suports i per tant ho vol tapar. Però els altres partits? Tots s’haurien d’unir per criticar-ho i fer caure el govern, però l’únic partit que ho està criticant és AC. Una vergonya por tots els altres i un gol de Sílvia Orriols. Després molts es posaran les mans al cap pels resultats que tindrà AC, però és que és la única que assenyala problemes a Catalunya i que comenta com solucionar-los, estiguen d’acord i no.
.
I encara hi haurà gent que votarà Er. Aquests també seran còmplices d’aquesta corrupció.