17.08.2023 - 21:40
1. Què va passar de diferent, ahir?
Com a part del pacte entre Junts i el PSOE per a la proclamació de Francina Armengol presidenta del congrés, el govern espanyol va demanar de manera oficial la introducció del català, l’èuscar i el gallec dins el reglament lingüístic de la Unió Europea. Concretament, el ministre d’Afers Estrangers espanyol va enviar a les 8.18 una carta en què explicava que l’estat volia modificar el reglament 1, que marca el règim lingüístic del bloc europeu, perquè el català, l’èuscar i el gallec fossin llengües de ple dret.
2. Això no s’havia demanat i promès abans?
Sí. S’havia proclamat moltes vegades i també ho havia promès el govern espanyol. Concretament, José Luis Rodríguez Zapatero s’hi va comprometre el 2005, sense arribar a fer-ho mai. No s’havia fet mai el pas d’engegar l’acció legislativa de modificar el reglament 1. Això no obstant, era una opció perfectament legal i possible d’ençà de l’entrada de l’estat espanyol a la Unió Europea –aleshores, Comunitat Europea– l’any 1986.
3. Quan es farà efectiu?
La carta del ministre d’Afers Estrangers espanyol demana que aquesta petició s’inclogui en la pròxima reunió, el 19 de setembre, que serà presidida per Pedro Sánchez, atès que Espanya exerceix la presidència rotatòria de torn de la UE.
4. Això vol dir que aleshores el català serà llengua oficial de la UE?
Sí, significa que la Unió Europea modificarà el reglament número 1. Aquest reglament diu, en l’article 1, que “les llengües oficials i les llengües de treball de les institucions de la Unió seran l’alemany, el búlgar, el croat, el castellà, el danès, l’eslovac, l’eslovè, l’estonià, el finès, el francès, el grec, l’hongarès, l’anglès, l’irlandès, l’italià, el letó, el lituà, el maltès, el neerlandès, el polonès, el portuguès, el romanès, el suec i el txec”. Ara s’hi afegiran el català, l’èuscar i el gallec.
5. No hi pot haver trampa?
La modificació del reglament té conseqüències immediates tan bon punt s’aprova i no hi ha precedents que s’hagi rebutjat mai la petició d’un estat. Però ha de ser aprovada per unanimitat dels estats membres i pot estar sotmesa a períodes transitoris per adaptar els recursos de les institucions, tal com va passar amb l’irlandès. El fet que l’estat espanyol ostenti aquest mig any la presidència de torn del Consell li dóna força per negociar-ho amb la resta dels estats.
6. Quantes llengües oficials té, la UE?
Tal com explica l’article 1 del reglament número 1, la Unió Europea té ara com ara vint-i-quatre llengües oficials, atès que se’n consideren les incloses en el llistat que hi apareix. Alguns estats n’aporten tan sols una, com ara el portuguès de Portugal, i uns altres n’aporten dues, com ara Malta amb el maltès i l’anglès, o tres, com Bèlgica amb el francès, el neerlandès i l’alemany. També hi ha llengües que són oficials en uns quants estats, com ara l’alemany a Alemanya, Àustria i Bèlgica. I també hi ha llengües que són oficials en algun estat membre, però no són oficials a la Unió Europea perquè no ha estat demanat per l’estat corresponent, com ara el turc, que és oficial a Xipre, però no ho és a la UE. En definitiva, l’oficialitat d’una llengua a la Unió Europea és marcada per la inclusió en aquesta llista del reglament número 1, i això ha demanat ara l’estat espanyol per al català.
7. Què implica aquesta oficialitat?
La gestió lingüística de la Unió Europea és un afer complex, però de manera genèrica es pot dir que l’oficialitat, si més no, implica que qualsevol catalanoparlant podrà adreçar-se a qualsevol institució de la UE en català i la UE li haurà de respondre en aquesta mateixa llengua. Que els reglaments i texts d’abast general de la Unió també seran redactats en català i que el Diari Oficial de la Unió Europea es publicarà en català. El català també serà inclòs en tots els actes oficials i en tota la simbologia de la UE.
8. Hi ha unes llengües més oficials que unes altres?
El reglament lingüístic especifica que cada institució de la Unió Europea adoptarà un reglament lingüístic propi. De portes endins, per exemple, el més restrictiu és el del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que tan sols fa servir de llengua de treball intern el francès, encara que respon en la llengua pròpia de cadascú als ciutadans que s’hi adrecen. A la pràctica, l’anglès, el francès i l’alemany són les llengües en què es fa pràcticament tot, especialment en el dia a dia. Però, formalment, totes vint-i-quatre tenen els mateixos drets i les institucions europees estan preparades per a atendre o respondre en aquests idiomes.
9. A un valencià, un català del nord i un alguerès, per exemple, també els afecta, aquesta oficialitat?
Totalment. Les llengües oficials no tenen territori dins la Unió Europea. Un portuguès, si ho vol, es pot adreçar en estonià i demanar la resposta en aquesta llengua i, de fet, fins ara, hi havia gallecs que s’adreçaven en gallec o que intervenien en gallec en les institucions perquè el portuguès té estatut d’oficial i és la mateixa llengua. En aquest sentit, qualsevol catalanoparlant tindrà garantits els drets visqui on visqui, fins i tot si viu fora del territori històric de la llengua. Aquest acord té una importància particular a Andorra, estat que ja negocia un estatut d’associació amb la Unió Europea i té el català d’única llengua oficial.
10. Què significa aquesta oficialitat en el dia a dia de la gent?
La qüestió no és solament formal. Moltes reglamentacions de la Unió Europea exigeixen l’ús d’almenys una llengua oficial. Per exemple, partir que sigui efectiva l’oficialitat, es podran etiquetar productes solament en català i serà legal. O no passarà que, per a demanar subvencions o ajuts, calgui fer-ho en una altra llengua. Ara hi ha empreses que no poden accedir als fons Next Generation si no fan servir el castellà o qualsevol altra llengua oficial de la Unió. Respecte de la cultura, serà especialment important perquè els grans programes culturals de la Unió, com ara d’ensenyament, cinema i teatre, sempre es fan partint de les llengües oficials. I, evidentment, el català es podrà usar en les sessions del Parlament Europeu i en qualsevol acte oficial.
- Anàlisi d’Albert Royo: Per què l’oficialitat del català a la UE és clau per a protegir la llengua dins el seu territori lingüístic?
- El govern espanyol notifica a la UE que vol que el català sigui llengua oficial, tal com ha exigit Junts
- Puigdemont, sobre l’oficialitat de català a la UE: “És un fet, no pas una promesa”
