Els deu dubtes més freqüents en català, segons l’Optimot

  • El servei de consultes sobre llengua catalana en línia de l'Optimot ja té quinze anys · Parlem de quins són els maldecaps lingüístics més habituals i què cerca la gent 

VilaWeb
Marina Arbós Junyent
27.02.2023 - 21:40

“Els afores” o “les afores”? En aquesta frase s’ha d’escriure “tant” o “tan”? Com es diu “chiringuito“ en català? Molta gent a l’hora d’escriure tenim dubtes, però ja fa quinze anys que la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans i del Termcat, va impulsar l’Optimot, un servei de consultes en línia que és molt útil per a posar remei als maldecaps lingüístics més habituals.

L’Optimot compta amb tot de diccionaris i recursos lingüístics que ajuden a resoldre dubtes sobre el català. A més, quan les opcions de cerca no resolen el dubte, ofereix un servei d’atenció personalitzada a què es poden enviar consultes concretes. El perfil dels usuaris del servei és divers. El fa servir públic general, professionals de la llengua, treballadors de l’administració, empreses i també col·lectius de professionals.

En aquests quinze anys d’història, el servei ja té 14.800 usuaris donats d’alta i aquest darrer any s’hi han fet més de vint-i-un milions de cerques. El servei d’atenció personalitzada ha atès més de 86.000 consultes i solament durant el 2022 va resoldre 5.655 consultes. De fet, s’ha convertit en una eina de referència per a resoldre els dubtes lingüístics. Segons que explica Aina Domènec, coordinadora de l’equip de lingüistes de l’Optimot, és una de les pàgines web amb més visites de la Generalitat.

Quines són les deu cerques més freqüents?

Alguns dels dubtes recurrents tenen a veure amb els canvis normatius arran de la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2016. Si consultem els informes que indiquen quines van ser les paraules més cercades durant l’any 2022, els més destacats són els següents:

  • Parelles de mots o expressions que es confonen. El que més dubtes origina entre la població són els mots que es confonen amb uns altres. És el cas de “sinó” / “si no”, “anul·lar” / “anular”, “tan” / “tant”, “almenys” / “al menys”, “alhora” / “a l’hora”, “perquè” / “per què” / “per a què”.
  • L’infinitiu de verbs irregulars. També són freqüents les cerques d’infinitius de verbs, sobretot d’irregulars, que els lingüistes de l’Optimot creuen que és per a saber-ne la conjugació. Els més cercats són “saber”, “poder”, “ser”, “fer”, “cantar”, “tenir”, “donar”, “estar”, “veure”, “anar” i “haver”.
  • Els accents diacrítics. El dubte principal. Es consulta tant la llista dels quinze accents diacrítics normatius com qüestions relacionades, com ara el plural dels mots amb accent diacrític, composts i derivats. Els que susciten més dubtes són: “són” / “son”, “soc”, “adeu”, “bé” / “be”.
  • Mots castellans dels quals es vol trobar l’equivalent en català. També és habitual de cercar mots en castellà que no sabem com són en català. Els que originen més dubtes són “sin embargo”, “apoyar”, “apretar”, “camilla” i “alcanzar”.
  • Usos de les preposicions “per” i “per a”. És un dels dubtes més recurrents. Molta gent dubta quan cal escriure la preposició “a” després de “per” i quan no cal. La gent es demana com s’escriu tant davant infinitiu com davant elements com ara noms o pronoms.

Quant a les cerques al servei d’atenció personalitzada, els dubtes més freqüents són sobre sintaxi, seguits dels de lèxic, tant general com especialitzat. Durant l’últim any, les demandes més recurrents han estat aquestes:

  • Pronoms febles. Probablement un dels maldecaps lingüístics més freqüents de la llengua catalana. Sobretot, els dubtes tenen relació amb les combinacions col·loquials d’aquests pronoms en el català central. Per exemple, “coneixe’t” per “conèixer-te”, “ens en anem” per “ens n’anem”, “digue-m’ho” per “digues-m’ho”.
  • Pronoms relatius. També suscita dubtes saber quan un pronom és relatiu i quan no ho és. Molta gent cerca si cal escriure “en què” o “en què?”.
  • L’ús de les preposicions. El dubte clàssic relacionat amb les preposicions se l’enduen “a” i “en”. Quan cal escriure l’una i quan cal escriure l’altra? Per exemple, “situat en el turó” o “situat al turó?”.
  • Ús dels verbs. Molta gent vol saber si els verbs són transitius o intransitius i, per tant, si cal escriure-hi la preposició “a” o no al darrere. Per exemple, “em recordes a algú” o “em recordes algú?”.
  • Convencions. També és habitual de dubtar sobre les convencions. De vegades quan s’ha d’escriure el nom d’un càrrec o institució poden aparèixer dubtes de si ha d’anar amb majúscula o amb minúscula. També sobre els signes de puntuació o les abreviacions. Tots aquests dubtes també els resol l’Optimot.

Tot i que aquestes són les cerques més freqüents, quan al servei d’atenció personalitzada detecten que diversos usuaris es pregunten una mateixa cosa, en fan una fitxa pública: “Facilitem així que aquests usuaris puguin trobar un resultat a partir de la incorrecció o del dubte, i el resolguin de manera autònoma mitjançant el cercador”, explica Domènec. Durant el darrer any, per exemple, es van fer fitxes sobre aquests dubtes:

  • “Avort” o “avortament”? Dins l’àmbit de les ciències de la salut, l’expulsió o extracció d’un fetus o embrió abans d’assolir la viabilitat s’anomena “avortament”
  • Inclòs” o “inclús”? Hem d’escriure “inclòs” quan s’acompanyi un nom, sempre que hi concordi i signifiqui ‘contingut, comprès’. En canvi, el mot inclús és un adverbi que significa ‘fins i tot’.
  • Com es diu “en plan” (de) en català? En aquest cas, no existeix cap equivalent literal en català. En un text es pot substituir per una de les alternatives següents, segons el context: “en actitud de”, “en to de”, “en qualitat de”, “com a”, “com”, “com ara”, preposicions (“amb”, “de”, “en”, etc.), un verb, i fins i tot es pot optar per no dir res.
  • Com es diu “de pie” en català?: “de peu”, “dempeus” o “dret”? Per indicar que algú descansa solament sobre els dos peus, l’adjectiu que es fa servir habitualment és “dret”.
  • Com es diu “ahora voy en català?: “ara vaig” o “ara vinc”? En català, el verb “anar” significa ‘moure’s passant d’un punt a un altre en una direcció determinada’, i el verb “venir” significa ‘desplaçar-se d’un lloc al lloc on és qui parla o aquell a qui parla’, és a dir, ‘anar a un lloc relacionat amb l’interlocutor’.
  • Com es diu “chiringuito” en català? En català hem de dir “quiosquet”, “paradeta”, “cantina” o “guingueta”.
  • Quin és el règim verbal de “ensenyar”? Pot anar introduïda tant per la preposició com de. En aquest cas, el verb és intransitiu.

Sovint les consultes rebudes al servei d’atenció personalitzada són un reflex d’allò que passa al món en aquell moment. Per exemple, segons l’època, han rebut consultes relacionades amb la terminologia de la covid, la forma d’alguns topònims i gentilicis d’Ucraïna, o l’ús de les majúscules i les minúscules en la denominació de la llei trans.

El cercador de sinònims, un reclam històric

L’any 2021 es va incorporar al cercador de l’Optimot el Diccionari de sinònims Franquesa amb el contingut actualitzat. L’obra conté un 75.000 sinònims, entre els quals s’inclouen locucions i frases fetes, i 15.000 mots afins, és a dir, mots que tenen alguna relació amb l’entrada o amb algun dels sinònims. A més, també conté antònims.

És una font històricament reclamada pels usuaris del servei. Si ens fixem en les dades dels filtres per font que els usuaris han fet servir aquests  últims dos anys, veiem que la font “Diccionari de sinònims Franquesa” apareix en la quarta posició, per darrere dels diccionaris bilingües d’Enciclopèdia Catalana i de les fitxes de l’Optimot. Per això, els responsables de l’Optimot creuen que la incorporació d’aquesta font ha satisfet una demanda dels usuaris sobre la mena de continguts que volen trobar en un cercador lingüístic.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any