El desert de les licitacions públiques

D’ençà que va començar l’any, unes quaranta licitacions d’empreses han quedat desertes a Catalunya, per manca de candidats o per renúncia dels adjudicataris. L’augment de preus les fa inviables i cal aprovar canvis amb urgència

Jordi Goula
Jordi Goula
23.05.2022 - 19:50
Actualització: 23.05.2022 - 19:35
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Un dels sectors que es ressent més durament de l’augment de preus dels materials és el de la construcció. I és fàcil d’entendre. Moltes empreses havien pactat les obres a un preu determinat i, en plena execució, s’han trobat que, o bé feien repercutir l’alça del cost, o bé hi perdien molts diners, o bé, senzillament, deixaven l’obra aturada. El govern espanyol va fer un decret llei el 2 de març en què mirava de pal·liar els efectes d’aquesta situació i permetia la repercussió dels preus. Però va fer curt i al cap d’un mes el va haver de revisar, amb un altre decret que ampliava alguns aspectes, com ara el nombre de materials que entraven en la llista de revisables, per exemple.

Malgrat tot, la gent del sector està inquieta. Moltes empreses, sobretot pimes, es troben en un mal pas i les obres es van aturant. Per aquest motiu, la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) ha fet pública una nota aquest matí amb unes propostes per a millorar la situació actual. El punt de partida és que l’actual context d’excepcional inestabilitat dels mercats de l’energia i les matèries primeres implica una gran volatilitat de preus, la qual cosa fa especialment difícil de licitar i, després, executar les obres.

Per fer-nos una idea del daltabaix que hi ha en el sector, només cal veure l’evolució dels preus d’alguns productes d’abans de la pandèmia fins ara. Del gener del 2020 al març d’enguany, l’augment de preus ha estat absolutament impossible de predir, per l’envergadura. Heus-ne aquí alguns exemples: acer corrugat, +161%; alumini, +103%; coure, +84%; fusta, +122%; mineral de ferro, +63%; petroli, +102%; electricitat, +584%; i gas, +278%. La situació, lluny de resoldre’s, s’ha agreujat el primer trimestre, en molts casos.

En parlo amb el president de la CCOC, Joaquim Llansó, i d’entrada em diu que el principal problema originat per l’enfilada dels preus és que moltes licitacions queden desertes. “Enguany a Catalunya unes quaranta han quedat desertes i això no té cap sentit. O bé és perquè ningú no s’hi presenta o bé perquè, una vegada s’adjudiquen, el que l’ha de fer diu que no la vol.” I, com s’hi arriba, a això?, li demano. “Normalment, des que es fa un projecte públic fins que es licita passen un parell d’anys o tres, perquè entremig cal fer molts passos. Si l’evolució dels preus és normal, com ha passat anys enrere, es tira endavant i no passa res. La qüestió és que, quan hi ha pujades tan fortes com les d’aquests últims mesos, una licitació que surti amb els preus calculats dos o tres anys abans no té cap mena de sentit. Això cal resoldre-ho amb urgència.”

La situació que cal encarar no sembla pas senzilla. Primerament, la dificultat per a l’òrgan de contractació està a fixar un pressupost de licitació adequat als preus de mercat, especialment quan els projectes s’han redactat amb una antelació de mesos o anys. La manca d’adequació del preu pot fer que la licitació fracassi, pels motius ja esmentats, amb un perjudici per a l’administració, per a les empreses i, en especial, per als ciutadans, destinataris últims de l’obra o l’equipament.

Per una altra banda, en el moment d’execució de les obres, aquesta situació pot fer que el preu inicial d’adjudicació sigui totalment desfasat, cosa que trenca l’equilibri del contracte i compromet l’acabament de les obres, amb el perjudici consegüent per a tots.

En resum, el problema consisteix a fer que les obres que s’han projectat dos anys abans surtin a licitació amb preus actualitzats. I aquí és on la CCOC fa les propostes que, segons Llansó, són relativament senzilles d’aplicar per a esquivar la dificultat. “Només són pensades per a l’actual conjuntura –matisa–, mentre aquesta situació es mantingui. L’avantatge és que no cal inventar res. Tot ja és regulat i només és qüestió d’aplicar-ho.”

La primera proposta que fa és d’actualitzar, en la fase de preparació de l’expedient de licitació, el preu del projecte mitjançant l’aplicació del mecanisme, ja existent, per a revisar els preus. En essència, la proposta consisteix a “aplicar la fórmula oficial de revisió de preus que correspongui –segons la naturalesa de les obres– al pressupost de licitació, prenent de referència com a índex de base el de la data d’elaboració del projecte.”

I afegeix: “Aquest mecanisme permet, si més no en part, de corregir àgilment i ràpida una volatilitat dels preus com l’actual, de manera que l’administració pot donar compliment al mandat d’adequar el preu de la licitació als preus del mercat, mitjançant un mecanisme senzill, conegut per tots els agents, que és objectiu i es basa en la utilització d’unes fórmules oficials (aprovades pel decret 1359/2011) i d’uns índexs oficials de preus dels materials que aprova periòdicament el Ministeri d’Hisenda.”

I la segona proposta és per quan s’executi l’obra. Segons la CCOC, caldria establir, amb caràcter general, que tota obra que surti a licitació inclogui al plec de clàusules administratives un mecanisme extraordinari de revisió de preus que s’apliqui del moment de començar les obres fins al moment d’acabar-les, sense cap restricció, ni de temps, ni de volum d’obra executada. És a dir, aplicar la revisió de preus quan comencin les obres, sense tenir en compte les actuals restriccions existents a la llei, que fan referència al transcurs de dos anys i a l’execució del 20% de l’obra. “D’aquesta manera –explica– es pot corregir l’impacte de l’extrema volatilitat que els preus de les matèries primeres i l’energia tenen en l’execució de l’obra, bo i ajustant-ne el preu a la realitat dels mercats i garantint-ne la continuïtat.”

I recorda, per acabar, que per a prendre aquestes mesures tan sols cal una disposició legal específica que, ateses les circumstàncies d’especial necessitat i urgència, doni cobertura legal a l’aplicació d’aquest règim excepcional per al conjunt de les administracions públiques.

Amb la importància del sector dins la recuperació global de l’economia i el volum de feina que genera, cal esperar que es faci cas de les demandes de la CCOC, que semblen molt raonables. Això sí, és urgent de desencallar una situació que es pot anar enquistant de dia en dia. En canvi, no té solta que vagin quedant obres desertes, perquè equival a posar contra les cordes moltes empreses petites i privar de feina molta gent.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies