18.05.2022 - 00:41
|
Actualització: 18.05.2022 - 11:42
El descobriment d’una dent denissovana de 150.000 anys d’antiguitat a Laos suggereix que el sud-est asiàtic va ser un punt de contacte i diversitat per a les primeres espècies humanes, segons es desprèn d’un nou estudi.
El molar, trobat en una cova al nord de Laos, es creu que procedeix d’una jove denissovana que va morir jove per raons desconegudes. Els autors afirmen que probablement pertany a una nena que tenia entre 3,5 i 8,5 anys quan va morir.
La dent és similar a les dents denissovanes trobades a l’altiplà tibetà, l’únic altre lloc on s’havien trobat fins ara aquest tipus de fòssils, fora del jaciment original.
L’home de Deníssova (també anomenat dona X) és una possible espècie d’homínid identificada per mitjà d’anàlisis d’ADN mitocondrial.
La cova de Deníssova a Altai continua sent l’únic jaciment descobert fins ara que conté proves de la presència periòdica dels tres principals grups d’homínids, els denissovans, els neandertals i els humans moderns, en els darrers 200.000 anys. L’any passat, els científics van informar que l’ADN descobert a la cova de Deníssova suggereix que els primers humans moderns van conviure amb denissovans i neandertals fa 44.000 anys.
L’octubre del 2020, un altre equip va informar del descobriment d’un nou ADN denissovà a la cova càrstica de Baishiya, al Tibet. Ara aquest tercer descobriment suggereix que l’extensió dels denissovans és més gran que no es pensava i podria abraçar bona part d’Àsia.
