El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Negociar.
Ara que sembla que ETA es dissoldrà definitivament, és oportú de recordar que el 19 de maig de 1999, ara fa dinou anys, el govern de José María Aznar es va asseure a negociar amb ETA a la ciutat suïssa de Zuric. La reunió entre representants del govern espanyol i ETA es va fer en un hotel i hi van participar els etarres Mikel Albizu ‘Mikel Antza’, aleshores cap de l’aparell polític de l’organització, i Belén González Peñalba, ‘Carmen’. Per part del govern espanyol, Aznar va enviar-hi al secretari general de la Presidència, Javier Zarzalejos, el secretari d’estat de Seguretat, Ricardo Martí Fluxá, i el seu assessor personal, Pedro Arriola. A la reunió hi havia un moderador, el bisbe de Bilbao, Juan María Uriarte, que havia exercit de mediador. Ambdues delegacions van ser emplaçades a una altra reunió sense data concreta, que no s’arribà a fer.

Tots els governs espanyols que hi ha hagut després de la mort de Franco s’han assegut a negociar amb ETA, al marge dels morts que posaven damunt la taula. Primer la UCD, després el PSOE i finalment el PP. ETA es dissol havent parlat amb tothom, si bé totes les negociacions van acabar fracassant. Però d’aquella època, n’han restat frases memorables que en el context actual fan reflexionar. José María Aznar va arribar a qualificar ETA de ‘moviment d’alliberament nacional basc’, assumint-ne la retòrica per mirar d’acostar posicions. Però la millor, sens dubte, pel que ha passat després, era aquella que deia que a Espanya si no hi havia violència es podia parlar de tot. Cosa que s’ha comprovat que no és certa.

D’ençà que va esclatar el moviment independentista actual, a partir de la sentència contra l’estatut del 2010 i sobretot amb la Diada del 2012, el govern espanyol no ha fet cap intent seriós de negociar amb Catalunya. Espanya no va tenir cap problema a seure amb gent que matava per parlar de l’annexió de Navarra a Euskadi, per exemple, però no s’ha assegut mai a negociar un referèndum pactat a Catalunya, encara que es proposés pacíficament i democràticament, sense vessar ni una gota de sang. El tracte amb què els governs espanyols successius han abordat el conflicte basc i català ja des de la transició és completament vexatori per a Catalunya. Des del concert econòmic fins a la negativa a donar permís a Jordi Sànchez per assistir al ple de la investidura, que el jutge li va negar malgrat que hi havia un antecedent, el de Juan Carlos Yoldi, que sí que va assistir al ple d’investidura del parlament navarrès.

L’executiu de Mariano Rajoy no ha negociat mai seriosament amb el govern català. El president espanyol va rebre dues vegades el president Carles Puigdemont a la Moncloa, una en públic i una altra en privat, i no va voler parlar mai de referèndum. Aquella frase que si no hi havia violència es podia parlar de tot no s’ha aplicat mai en el cas català. No solament no se n’ha pogut parlar, sinó que s’ha desencadenat una repressió que ha dut tot el govern, la presidenta del parlament i els dirigents de la societat civil a la presó o a l’exili, on també hi ha la dirigent d’ERC Marta Rovira i Anna Gabriel, de la CUP.

La dissolució d’ETA no durà a la desaparició del delicte de terrorisme, inclòs en el codi penal el mes de març del 2015, després d’un pacte entre el PP i el PSOE. En el nou text es tipifica com a terrorisme ‘subvertir l’ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l’estat’. Aquesta definició, en mans de la Guàrdia Civil o d’un jutge motivat, permet interpretacions molt àmplies de què és avui terrorisme, que topen clarament amb el dret de manifestació o la llibertat d’expressió. Això ho sap perfectament Tamara Carrasco, activista del CDR de Viladecans, detinguda i acusada de terrorisme, després alliberada pel jutge i novament amenaçada per la fiscalia, que ha recorregut contra la llibertat provisional. ETA es dissol, però el terrorisme es queda, si més no per a alguns que tenen una idea molt limitada de la democràcia.

MÉS QÜESTIONS
Una trànsfuga de Podem permet al PP de recuperar la batllia d’Alacant.
El vot en blanc d’una regidora trànsfuga expulsada de Podem, Nerea Belmonte, ha permès que el PP recuperés la batllia d’Alacant. D’aquesta manera s’ha acabat el govern del canvi que es va activar després de les darreres municipals, amb un tripartit format per PSPV, Compromís i Guanyar Alacant. En aquesta darrera candidatura, hi participaven Podem i Esquerra Unida. El nou batlle serà Luis Barcala, en substitució del socialista Gabriel Echávarri, que va dimitir fa poques setmanes arran d’un doble processament per diverses irregularitats. El PSPV havia intentat conservar la batllia amb Eva Montesinos de candidata, però no ha aconseguit el suport de Nerea Belmonte, regidora que va ser expulsada de Podem i de Guanyar al començament de la legislatura per haver donat contractes menors des del consistori a companys de partit. Des d’aleshores era al grup mixt. Belmonte ha confirmat en sortir del ple que el fet que els seus companys de partit no acceptessin de restituir-li el salari ha estat decisiu per decantar-se pel vot en blanc.

Ximo Puig vol una proposta de nou finançament abans de l’estiu. El president de la Generalitat Valenciana continua pressionant Mariano Rajoy per pactar el nou model de finançament i ha fixat com a termini abans de l’estiu. Ximo Puig creu que la proposta hauria d’estar enllestida abans d’aprovar el pressupost de l’estat . Pel president valencià abans de l’estiu hi ha d’haver ‘una proposta seriosa i discutida’ sobre un nou sistema de finançament ‘que signifiqui igualtat entre els ciutadans i singularitat dels territoris’. Puig ha afegit: ‘E ls valencians no estem disposats a continuar infrafinançats i amb infrainversió, que és la proposta que ens ha fet en el pressupost d’enguany.’

Comunistes i socialistes s’afegeixen a l’enllaçada en groc de Perpinyà. La presidenta socialista del Departament dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, ha fet una crida, en nom de la majoria d’esquerres de la seva institució, a participar dissabte en l’enllaçada de groc de Perpinyà, convocada pel Comitè de Solidaritat Catalana. L’enllaçada començarà a dos quarts de deu del matí a la plaça d’Aragó. Malherbe ha enviat la crida per correu electrònic a la premsa, càrrecs electes municipals, regionals i estatals. Per una altra banda, el Partit Comunista Francès de Catalunya Nord ha fet també una crida a participar en la iniciativa del Comitè de Solidaritat per exigir la llibertat dels presos polítics. El secretari general del partit a Catalunya Nord, Nicolas Garcia, ha declarat: ‘Són passos endavant per a la democràcia. Ni un pas enrere!’ Per celebrar Sant Jordi i recordar que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó des de fa sis mesos, el Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord ha organitzat una campanya per enllaçar de groc la capital de les comarques catalanes sota administració francesa i totes les poblacions nord-catalanes on se celebra Sant Jordi. La campanya es fa ‘per la llibertat i la democràcia a la Catalunya sud.’

Relleu a l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. L’Assemblea Sobiranista de Mallorca ja té successora de Cristòfol Soler. La nova presidenta serà Margalida Miquel , ex-batllessa de Llubí amb Unió Mallorquina i, més tard, membre d’Esquerra Republicana de Mallorca. Al seu costat hi haurà una altra dona que ocuparà la vice-presidència, Fanny Marí, que avui ha estat triada per a aquest càrrec. La resta de membres del secretariat seran Damià Andreu, Verger Vidal, Joana M. March Manresa, Jaume Sastre Font, Serafí Lliteres Maçanet, Júlia Irene Almagro Terrasa, Maria Crespí i Gayà, Manel V. Domènech Bestard, Pere Joan Ripoll Pons , Joan Planas Ferragut, Bernat Prats Carbonell i Blai Sion Molina. La nova presidenta ha explicat que té l’objectiu de posar en moviment l’ASM després d’un període de ‘musculació’ i aconseguir més presència social al carrer.

LA XIFRA
EL 3,1 %
és el percentatge que han augmentat a Andorra els permisos de residència i treball durant el darrer any.

TAL DIA COM AVUI
El 19 d’abril de 1943
començava l’aixecament del gueto de Varsòvia. De matinada els insurgents atacaren les SS, començant la màxima revolta dels jueus contra tropes alemanyes per mirar d’evitar la segona deportació en massa cap a camps d’extermini , que s’allargà fins el 16 de maig.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.