Denuncien que l’Iran ha executat 94 ciutadans entre el gener i el febrer

  • Amnistia Internacional i el Centre Abdorrahman Borouman alerten que les autoritats van fer servir la pena de mort per reprimir les minories ètniques

VilaWeb
Europa Press
04.03.2023 - 10:16
Actualització: 04.03.2023 - 11:33

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ONG Amnistia Internacional (AI) i el Centre Abdorrahman Borouman han denunciat que les autoritats iranianes han executat a 94 persones durant els mesos de gener i febrer en el marc de les protestes antigovernamentals arran de l’assassinat sota custòdia policíaca de Jina Amini, una jove kurdo-iraniana detinguda a la capital, Teheran.

“Estan portant a terme execucions a una escala atroç. Les seves accions constitueixen un atac al dret de la vida i un intent desvergonyit, no només d’oprimir encara més a les minories ètniques, sinó també de sembrar la por que la dissidència sigui reprimida amb la força bruta, sigui als carrers o penjant-los”, ha indicat la directora executiva del Centre Abdorrahman Borouman, Roya Boroumand.

Una investigació sobre les execucions determina, segons que han denunciat en un comunicat conjunt, que les autoritats iranianes exerceixen la pena de mort com una manera de repressió contra les minories ètniques. Del total de víctimes, catorze eren kurds, tretze eren balutxis i un era un àrab del Khuzestan.

Les dues ONG afirmen que Hasan Abyat, de la minoria àrab del Khuzestan, va ser executat a la presó de Sepidar, mentre que Arash Ahmadi, kurd, va ser executat a la presó de Dizel Abad, a la província de Kermanshah. Tots dos van ser sotmesos a tortures i maltractaments perquè confessessin delictes.

“Et trenca el cor que les execucions es produeixin de manera rutinària enmig de l’ús sistemàtic de ‘confessions’ contaminades amb tortura per a condemnar als acusats en judicis manifestament injustos”, ha dit per la seva banda la directora regional adjunta d’AI pel Llevant i Nord d’Àfrica, Diana Eltahawy.

Per això, recorden que la pena de mort, el “màxim càstig” al ser “cruel, inhumà i degradant”, després d’un judici injust, constitueix “una privació arbitrària del dret a la vida”, segons el dret internacional.

“Instem a tots els estats a exercir la jurisdicció universal sobre tots els funcionaris iranians dels quals se sospiti raonablement que tenen responsabilitat penal per delictes de dret internacional i altres violacions greus dels drets humans”, ha tancat Eltahawy.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes