Deneguen l’amnistia a una dona perquè els fets van succeir a València

  • La llei no fa cap exclusió territorial, però l'Audiència de València ha considerat que els fets succeïts fora del Principat en quedaven fora

VilaWeb
16.07.2025 - 14:05
Actualització: 16.07.2025 - 18:15

L’Audiència de València ha denegat l’amnistia a Amparo Molina, una dona que va assistir a una manifestació contra les càrregues policíaques de l’1-O. El motiu que ha esgrimit el tribunal és que la llei no té en compte tots aquells actes que hagin passat fora de Catalunya, i aquesta manifestació es va fer a València. “L’aplicació de l’amnistia no és possible per cap motiu perquè la llei només comprèn i s’estén a la responsabilitat ‘pels actes executats en el marc de les consultes celebrades a Catalunya’ (…) i els fets del delicte de la condemna se circumscriuen a l’acció particular de la condemnada amb motiu d’una manifestació a la ciutat de València”, diu la resolució, a què ha tingut accés VilaWeb.

Una exclusió territorial que no és a la llei

És a dir, el tribunal diu que com els fets van succeir a València no es poden amnistiar, tot i que la llei en cap moment no parla d’aquesta exclusió i tampoc no limita els fets en l’àmbit territorial. El text de l’amnistia parla “d’actes executats en el marc de les consultes celebrades a Catalunya” i de la seva “preparació i conseqüències”, no pas d’actes succeïts exclusivament a Catalunya. De fet, la llei deixa clar que tant se val que els actes no es trobin relacionats amb l’1-O i el 9-N directament o que hagin ocorregut després. En definitiva, inclou tots aquells fets que, d’una manera o altra, tenen a veure amb el procés d’independència. En el cas de Molina, a més, la manifestació, encara que fos a València, tenia a veure directament amb el Primer d’Octubre.

Amb tot, el grup de suport a la manifestant denuncia que l’argument dels jutges implica una desconeixença de “les relacions històriques, territorials, culturals i de solidaritat mútua entre Catalunya i el País Valencià, a més de contravenir la mateixa llei, que no estableix àmbits territorials per aplicar-la”. “La llei sí que condiciona que qualsevol que sol·liciti l’amnistia ha de ser per fets ocorreguts en l’àmbit del Procés d’Autodeterminació i el Referèndum del 2017”, afegeixen. “El jutge també ha inadmès el recurs de súplica que denunciava indefensió per part d’Amparo Molina, amb l’argument que ha estat fora de termini. Però el procurador i advocat que ha rebut la denegació no la hi han comunicat a Amparo. El jutge prioritza una qüestió purament administrativa als drets constitucionals d’igualtat davant la justícia i la indefensió que representa el fet de no haver estat comunicada a temps la denegació de l’amnistia”.

Una suposada agressió

El Primer d’Octubre de 2017 Amparo Molina va assistir a la manifestació de València contra les càrregues policíaques de l’1-O i de suport al referèndum. Malgrat que en aquell moment tenia seixanta-dos anys i força impediments físics, al cap d’un temps va acabar condemnada per, suposadament, haver agredit dues persones que havien assistit a una manifestació del grup d’ultradreta España 2000 aquell mateix dia. Tant ella com el seu grup de suport ja van alertar fa gairebé dos anys que tenien por que el seu cas, força desconegut, especialment al Principat, no es beneficiés de l’amnistia.

El matrimoni que va la denunciar duia dues banderes espanyoles, i, segons el relat de Molina, la dona li va dir ‘roja de merda!’. “Jo li vaig contestar ‘fatxa de merda!’ i no va passar res més”, explicava a VilaWeb. Al cap d’un temps, la parella va denunciar que havia estat víctima d’una agressió en aquell context. En un primer moment, van declarar que els havia agredit un noi amb cresta. Després, van canviar la versió i van dir que havia estat Molina. El matrimoni deia que un jove els havia arrencat una bandera i lesionat un dit de la mà dreta, a més d’haver rebut una trepitjada. Al jove, no el van poder identificar, i el grup de suport de Molina diu que, quan van veure unes declaracions seves a la televisió, la van acusar a ella, que ja tenien vista d’algunes manifestacions. També expliquen que, als manifestants que eren amb Molina, la dona del matrimoni va qualificar-los al judici de “bandada de gossos rabiosos”.

Multa elevada contra una pensionista

Finalment, Molina va ser condemnada per dos delictes de lesions amb agreujants per motivació ideològica, i entre multes, indemnitzacions i despeses, la xifra imposada contra ella es va elevar fins als 11.000 euros. La dona, jubilada, rep una pensió de set-cents euros, i és per això que la van haver d’ajudar amb donacions solidàries impulsades pel seu grup de suport.

El grup de suport també denuncia que l’agent de la policia espanyola que va declarar com a testimoni no va presenciar pas els fets. “Així i tot, es va atrevir a assegurar sota jurament que veia en el vídeo l’Amparo agredint el matrimoni, tot i que en aquest vídeo no s’aprecia ningú agredint-los, i menys amb les característiques físiques de l’Amparo”, explicava el grup a VilaWeb.

Molina és l’única encausada relacionada amb el procés al País Valencià, tot i que encara hi ha altres casos relacionats amb fets fora del Principat, com el de Dani Gallardo, condemnat a presó arran d’una manifestació a Madrid per la llibertat dels presos polítics. El criteri seguit en aquest cas podria ser un precedent negatiu pel de Gallardo. La seva condemna va quedar suspesa perquè l’Audiència de Madrid va presentar una qüestió d’inconstitucionalitat sobre la llei i encara no ha resolt sobre el cas concret.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor