La degana de Barcelona demana més jutjats penals per a agilitar els judicis contra els reincidents

  • La lentitud burocràtica i la falta de jutjats posa al límit les agendes de judicis, segons Cristina Ferrando

VilaWeb
ACN
05.03.2024 - 08:38
Actualització: 05.03.2024 - 11:14

La jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, ha demanat que la ciutat tingui sis nous jutjats a curt termini per a descongestionar les agendes de judicis ràpids, que actualment es fan a un any vista. Això permetria d’aplicar més sovint l’agreujant de reincidència als furtadors habituals. La magistrada creu que la cosa més urgent són quatre jutjats penals i dos més d’executòries per a fer complir les sentències que emetin els primers. A banda, reclama que es converteixi en estructural el segon jutjat de guàrdia de delictes lleus immediats, atès que ara només n’hi ha un de fix i el segon és un reforç temporal que s’ha d’anar prorrogant anualment.

Ferrando lamenta que hi hagi un embut entre els assumptes que s’han de jutjar per la via ràpida i els que s’acaben jutjant cada any. Així, el 2022 es van enviar a judici ràpid 7.242 assumptes i se’n van fer només 5.969. A Madrid, en canvi, se’n van assenyalar 5.490 i se’n van fer 5.603. Aquesta diferència entre els judicis que s’haurien de fer i els que realment es poden fer es deu, segons la degana, a la falta de jutjats penals que jutgen els delictes menys greus, amb penes de fins a 5 anys de presó. Alhora, això també afecta els judicis per delictes lleus que es podrien convertir en menys greus per l’agreujant de reincidència si la tramitació burocràtica i les agendes fossin més àgils.

Actualment, els 29 jutjats penals de Barcelona i quatre jutges de suport fan uns 36 judicis ràpids cada dia, amb dos jutjats penals de guàrdia i dos jutges de suport fent judicis ràpids simultàniament. Però els judicis ràpids per delictes menys greus van créixer un 50% entre el 2016 i el 2022. Els actuals jutjats penals ja no poden celebrar-ne més, i per això Ferrando aposta per quatre nous jutjats penals, cosa que permetria sumar un jutjat penal més al torn de guàrdia. A mitjà termini Ferrando voldria encara dos jutjats penals més fins a sumar-ne un total de 35.

A tot això, cal sumar-hi que els quatre jutjats d’executòries de Barcelona més els reforços que ja tenen treballen molt per sobre de la seva capacitat teòrica. Per això la degana demana dos jutjats més d’aquest tipus per tal de fer efectives les sentències dels judicis fets pels jutjats penals.

Ferrando ha explicat que l’aplicació de l’agreujant de reincidència sovint no es pot aplicar per la lentitud de la justícia. Quan un investigat té almenys tres sentències fermes per delictes lleus, que són furts de menys de 400 euros i només comporten penes de multa, se li pot aplicar l’agreujant de reincidència al quart delicte si el total sostret en els quatre delictes supera els 400 euros. Això fa passar el delicte de lleu a menys greu, i ja comporta pena de presó. No obstant això, per aplicar aquest agreujant el jutjat ha de comprovar en cada sentència l’import sostret en cada fet condemnat. En el cas de les sentències de fora de Catalunya, el jutjat les ha de demanar en paper perquè no hi pot accedir telemàticament, cosa que alenteix el procés. Això fa que sovint l’agreujant no es pugui aplicar a temps perquè quan arriba tota la documentació el judici ja s’ha de celebrar. A més, també hi ha un retard d’uns vuit mesos en la taxació dels objectes robats, feina que fan uns pèrits contractats per la Generalitat.

D’altra banda, tant els jutges d’instrucció de la capital catalana, com la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Departament de Justícia de la Generalitat han reclamat fa temps i de forma reiterada el segon jutjat estable de guàrdia. L’ha d’autoritzar el Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) i el Ministeri de Justícia ha d’aportar els diners per pagar-lo. A més, caldria modificar un reglament intern del CGPJ.

Actualment, entre els dos jutjats es fan uns 48 judicis diaris, de dilluns a divendres els dotze mesos de l’any. Els judicis s’haurien de fer en pocs dies, però s’assenyalen a uns quatre mesos vista.

Si no s’accepta la pròrroga del segon jutjat, que caduca el 30 de juny, l’agenda s’omplirà ràpidament i els delictes poden arribar a prescriure abans de ser jutjats, ja que el termini màxim és d’un any.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor