26.02.2026 - 18:47
Els advocats de la defensa del cas Pujol han posat de manifest defectes molt seriosos dels informes de la policia espanyola en què es va basar la instrucció. El testimoni d’Álvaro Ibáñez, l’inspector de la UDEF que els va signar, ja va començar ahir amb mal peu quan va admetre, d’entrada, que tenia “animadversió personal” contra els Pujol Ferrusola. El president del tribunal, José Ricardo de Prada, ha fet un esforç notable perquè tal confessió no tingui cap impacte sobre el judici. Ahir va relativitzar l’afirmació d’Ibáñez bo i adduint que l’havia entesa com la constatació “d’un cert malestar” i avui ha dit que no permetria cap més pregunta sobre la qüestió de l’animadversió. Ibáñez ha negat que cap comandament de l’operació Catalunya li hagués donat ordres, però ha suat força quan ha hagut de justificar les afirmacions i les conclusions dels seus informes.
L’expressió “ho desconec” ha estat molt freqüent en les respostes d’Ibáñez sobre els negocis de Jordi Pujol Ferrusola, cosa que ha originat intercanvis tensos amb els advocats, que l’han acusat de manca de rigor i d’obrar “pel broc gros.” Per exemple, sobre una operació immobiliària de l’any 2007 a l’Hospitalet de Llobregat, en què el primogènit va cobrar per unes tasques d’intermediació i els informes de la UDEF suggerien que s’havien tergiversat els procediments públics, Ibáñez ha reconegut que no havia revisat cap expedient urbanístic i que, de fet, ni tan sols havia comprovat qui governava a les tres administracions que hi havien d’intervenir: la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet. “No sé si hi era Artur Mas… Em ballen les dates”, ha dit. Com ara, en aquell moment totes tres eren controlades pel PSC.
Un altre cas. L’any 1998, un empresari rus, Ígor Mozgovoi, va ingressar 9,5 milions de dòlars a un compte bancari de Jordi Pujol fill, un temps després d’haver guanyat una concessió per una obra al Port de Tarragona. El fiscal vol provar la hipòtesi d’Ibáñez que tal pagament era, en realitat, una comissió. Però, fins ara, ha topat amb dos obstacles. El primer, que Mozgovoi diu que aquests diners els havia de pagar al consultor Xavier Plana, que l’havia ajudat a tramitar la concessió, i Plana diu que va demanar que els ingressessin directament a Pujol perquè ell li devia els diners d’un préstec. I el segon, que l’inspector Ibáñez ha reconegut avui que no va examinar el concurs ni la resolució per unanimitat del consell d’administració del port, del qual també formava part l’advocacia de l’estat, entre més. En una trama semblant, tampoc no es van revisar els informes que van validar l’abocador de Tivissa, una altra de les obres públiques sota la lupa.
Un altre dels casos sospitosos és la compra-venda d’uns terrenys a Palamós amb els quals Mercè Gironès, ex-dona del primogènit, va multiplicar beneficis gràcies a una requalificació. Ibáñez ha respost que no va comprovar a qui corresponia l’aprovació inicial, ni la provisional ni la definitiva de la modificació del sòl; ni tampoc va tenir en compte que el govern municipal i la comissió territorial d’urbanisme eren socialistes; ni va interrogar els representants dels òrgans que van emetre la resolució. “No ho vaig fer i desconec per què no ho vaig fer”, ha dit. Més tard, en un intercanvi molt tens amb l’advocat Oriol Rusca, fins i tot ha admès que el seu informe va ometre la crisi immobiliària que hi va haver quan es va produir la compra-venda, del 2006 al 2009.
Ahir, quan atenia el fiscal Fernando Bermejo, l’inspector va traçar vagament un paral·lelisme temporal entre unes transferències bancàries a Andorra i unes suposades reunions de Jordi Pujol Ferrusola amb alts càrrecs de la Generalitat el 1996. Avui, l’advocat Cristóbal Martell li ha retret que no fes cas de la inscripció que sembla que tenia la coberta de l’agenda, “Agenda Catalunya 1996 Petrocat Jordi Puig Godes”, cosa que identificaria Puig, que compartia despatx amb Pujol Ferrusola, com a propietari de la llibreta. “No és determinant, això?”, li ha demanat l’advocat. “En una agenda, hi pot posar moltes coses”, li ha respost Ibáñez. L’altre alt càrrec de la Generalitat que ha aparegut durant el judici és Oriol Pujol, secretari general d’Indústria, però avui Ibáñez ha declarat que no n’havia detectat cap actuació irregular amb l’administració, a banda el cas ITV, pel qual ja va ser condemnat.
La justificació que dóna Ibáñez a totes aquestes llacunes metodològiques és que la seva tasca, segons ell, és gairebé “pericial”: explicar les possibles irregularitats i veure si poden encaixar en un engranatge més extens de corrupció. Les comprovacions que li demanen queden fora de la seva responsabilitat, diu. El president del tribunal li ha donat un cop de mà en aquest sentit: “El testimoni té una hipòtesi de treball, l’acusatòria la té el ministeri fiscal”, ha alertat a l’advocat Martell. En un altre moment, l’inspector ha explicat que els seus informes no assenyalaven els moments concrets en què algú de la família Pujol hauria influït sobre determinats concursos públics perquè, segons el seu parer, la connivència amb les empreses no es produïa per una resolució concreta, “sinó per una garantia d’influència al llarg del temps”. Una hipòtesi semblant es va considerar provada a la sentència del cas Palau, pel qual fou condemnada Convergència Democràtica de Catalunya.
Una de les fases més dures per a Ibáñez durant la seva pròpia declaració ha estat amb l’interrogatori de José Antonio Choclán, advocat de l’empresari Luis Delso. L’agent ha reconegut que els informes tenien informacions contradictòries sobre les relacions de Delso i Pujol Ferrusola, que unes quantes hipòtesis no es van arribar a comprovar i que les aportacions que va fer la defensa de Delso al tribunal no es van incorporar a la redacció de nous informes.
