El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la declaració d’inici del procés d’independència amb 72 vots a favor, 63 en contra i cap abstenció. Tal com era previst, amb els vots favorables de Junts pel Sí i la CUP n’hi ha hagut prou per a aprovar la resolució. En acabat, els diputats independentistes s’han alçat i han aplaudit, i els del PP han exhibit banderes espanyoles i senyeres.

Un dels punts destacats del text aprovat és el que avisa que ni el parlament ni el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’estat espanyol i, particularment, del Tribunal Constitucional. També estableix l’obertura d’un procés constituent no subordinat i detalla els punts en què el futur govern només complirà la legislació catalana.

En la defensa del text, el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha dit: ‘Hi ha qui pensa encara que carregar els tribunals amb artilleria legalista posarà fi a aquest clam. Això no té aturador. Si no és avui, serà demà. Si no som nosaltres, seran uns altres. Però aquest país ja fa temps que diu alt i clar que ha arribat el moment d’anar a totes.’ En la presentació de la resolució independentista, ha assegurat que el text marcava un abans i un després de la condició política del parlament i de les institucions catalanes. A més, ha defensat que la independència serveix ‘essencialment’ per a garantir els drets de les persones i perquè la gent pugui viure millor.

La portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel,  s’ha adreçat al govern espanyol, a l’exèrcit i als tribunals per dir-los: ‘Mireu-nos als ulls, sentiu els batecs, i hi veureu un poble alegre, viu i combatiu que malda per poder ser. No hi veureu ni colpistes ni partidaris d’autoritarismes ni imposicions.’ Gabriel ha definit la resolució com un acte ‘íntegre de sobirania, democràcia, dignitat i ruptura’ enfront de la ‘imposició espanyolista […] i el fonamentalisme constitucionalista, la legalitat feta búnquer’. Així mateix, ha parlat de ‘nou capítol de la història’ i ha demanat que la majoria no es convertís en ‘adhesió passiva’.

El portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha refusat que el 27-S fos un plebiscit i ha demanat un referèndum pactat amb l’estat el 2016 com una eina per a resoldre les tensions entre Catalunya i Espanya. ‘El 27-S no dóna cap mandat democràtic per parlar en nom de tot Catalunya i molt menys per fer una declaració unilateral, ja sigui d’independència o d’inici del procés de desconnexió’, ha dit. La proposta de resolució alternativa presentada per Coscubiela demana, a més del referèndum, un pla de rescat social. Aquesta proposta no ha rebut cap vot afirmatiu llevat dels del grup proposant. La CUP s’ha abstingut.

No a la marxa enrere que demanava el PP

El parlament també ha refusat les esmenes presentades pel PP. Principalment, demanaven al futur govern que ‘abandonés el procés independentista i la política de separació i confrontació entre catalans’. Alhora, l’instava a establir un diàleg amb el govern de Rajoy, supeditat a la legislació espanyola, per assegurar –deia– la ‘convivència pacífica i democràtica’ i a dedicar-se a afavorir un clima que portés al creixement econòmic. Segons el text del PP, l’activitat del parlament ‘ha d’ajustar al marc constitucional i estatutari i a la resta de l’ordenament jurídic’.

Segons la presidenta del grup parlamentari de Ciutadans, Inés Arrimadas, la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP és ‘un menyspreu a la sang, suor i llàgrimes’ dels qui van lluitar per recuperar la democràcia a l’estat. El text –ha dit– és el ‘desafiament més gran’ a l’ordre constitucional i democràtic que ha viscut l’estat espanyol. Segons el seu partit, és una resolució impròpia del segle XXI i de la Unió Europea, perquè fa una crida a la desobediència i promou un tracte de favor per als polítics. Fins i tot ha assegurat que Artur Mas i CDC defensen la independència per interessos merament personals, car volen fugir –ha dit– dels tribunals espanyols ara que els escàndols de corrupció esquitxen el seu partit. També ha dit que estava convençuda que els espanyols ‘superarien’ aquest envit i ha remarcat la necessitat de ‘reformar’ Espanya en lloc de ‘trencar-la’. Així mateix, ha retret a Catalunya Sí que es Pot que s’afegís a ‘l’invent’ del dret de decidir.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha dit que aprovar aquesta proposta i mirar d’aplicar-la tindria ‘uns costos imprevisibles i insuportables’ per a la societat catalana. Per ell, la resolució presentada ‘situa les institucions catalanes fora de la llei’. Això, segons Iceta, pot arribar a poder tenir conseqüències que afectarien tots els catalans i els independentistes –ha dit– ‘no tenen el dret d’aplicar-ho’. A parer seu, JxSí i la CUP ‘es desconnecten de l’estat de dret, de la majoria ciutadana i de la legalitat democràtica’, amb aquesta resolució.

Heus ací el text de la declaració independentista:

«El Parlament de Catalunya:

PRIMER. Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d’escons de les forces parlamentàries amb l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.

SEGON. Declara solemnement l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república.

TERCER. Proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

QUART. Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.

CINQUÈ. Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

SISÈ. Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d’altres.

SETÈ. Adoptarà les mesures necessàries per a obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l’Estat espanyol de tal manera que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.

VUITÈ. Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d’aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.

NOVÈ. Declara la voluntat d’inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’una estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.»

I aquests són els punts de l’annex acordat:

«1. Pobresa energètica
Per tal de garantir que cap persona es vegi privada de l’accés als subministraments bàsics, el futur Govern desplegarà les mesures per evitar la pobresa energètica aprovades a la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, de manera que es garanteixi el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en si­tuació de risc d’exclusió residencial, mentre duri aquesta situació.

2. Habitatge
Per tal de garantir que cap persona es vegi privada de l’accés a un habitatge digne, el futur Govern treballarà en l’aplicació del nou marc normatiu que re­gula la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En aquest marc, el futur Govern es compromet a garantir ei principi de reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés d’ésser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament.
Així mateix, de forma urgent, es realitzaran modificacions normatives per tal de fer efectives les previsions de la Llei 24/2015, com és el cas del reglament de funcionament de les Meses de valoració per l’adjudicació d’habitatges per a situacions d’emergències econòmiques, socials i altres casos amb necessitats especials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

3. Sanitat
En l’àmbit de les polítiques de salut per a tota la ciutadania, el futur Govern garantirà l’accés universal a l’atenció sanitària pública i de qualitat, mitjan­çant el CatSalut, a totes les persones que viuen a Catalunya.
Cap persona en podrà quedar exclosa per raons d’origen, tinguin o no la con­dició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut, i amb indepen­dència de si consten o no al padró. Així mateix, cap ciutadà no es veurà privat d’assistència farmacèutica per motius econòmics.
D’acord amb les diferents resolucions aprovades per aquest parlament, no es realitzaran nous concursos per a la gestió de Centres d’Atenció Primària.

4. Educació
El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat con­tra bona part de l’articulat de la LO 8/2013 de 9 de desembre de Millora de la Qualitat Educativa, recurs que va ser admès a tràmit el passat 3 d’abril del 2014. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava com els preceptes indicats de la LO 8/2013 són contraris a les competències establertes en favor de la Generalitat de Catalu­nya, al model educatiu català determinat per la LEG i als consensos obtinguts per la comunitat educativa en el seu conjunt. En coherència amb aquest re­curs, el futur Govern vetllarà en la seva actuació en matèria d’educació per la plena vigència i respecte de les competències establertes en favor de les admi­nistracions catalanes i per mantenir-­hi els consensos obtinguts per la comunitat educativa en el seu conjunt.

5.­ Garantia de les llibertats públiques.­
El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat con­tra alguns articles de la LO 4/2015 de Seguretat Ciutadana, recurs que va ser admès a tràmit el passat 21 de Juliol de 2015. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava com els preceptes indicats de la LO 4/2015 són contraris a drets fonamentals previstos en els textos internacionals com la Declaració Universal de Drets Humans, el Conveni Europeu dels Drets Humans i la Jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En coherència amb aquest recurs, el futur Govern vetllarà en la seva actuació en matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i, respecte dels drets fonamentals esmentats.

6. Administracions locals
Amb l’afany de garantir les plenes competències de les Administracions Locals catalanes per servir l’interès general, el futur Govern proporcionarà les eines de suport necessàries per deixar sense efecte els preceptes de la LRSAL (Llei orgànica 2/2012 de 27 d’abril d’estabilitat pressupostaria dictada en desenvolupament del article 135 de la Constitució Espanyola) relatius a la limitació de competències als ens locals, els de control del cost dels serveis i l’obligació de la priorització de l’activitat econòmica privada.

7. Persones refugiades
A fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen les per­ sones refugiades, el futur Govern generarà un marc de relacions amb l’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Refugiats (AGNUR) amb l’objectiu de donar acollida i asil al màxim nombre de persones més enllà de les decisions adopta­ des al respecte pel Govern espanyol.

8. Avortament
En matèria de dret a l’avortament, el futur govern es regirà pel que estipula la Llei 17/2015, de 21 de Juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

9. Finançament d’un pla de xoc social i gestió del deute
Per tal d’alliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el futur Govern, entre altres mesures, establirà vies de negociació per tal de re­duir la càrrega del deute en el conjunt de la despesa.

Prioritàriament, el futur Govern impulsarà la renegociació de tots els finança­ments estructurats, separant els pagaments que compensen un servei (inversió i manteniment) d’aquells que constitueixen un pagament excessiu respecte als tipus d’interès i a les taxes d’inflació actuals. Així mateix, el futur Govern insta­rà els concessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformant l’amortització de les inversions en finançament ordinari mitjan­çant deute públic i eliminant el cost excessiu del capital.

Aquesta transformació, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la Ge­neralitat que es pugui aprofitar per finançar un pla de xoc social, ha d’anar acompanyada d’una revisió a fons dels programes pressupostaris de despesa que permeti avaluar i contrastar la seva utilitat en moments on atendre la urgència social ha esdevingut la màxima prioritat de la despesa de la Generali­tat, expressada en l’esmentat pla de xoc. Els estalvis que s’obtinguin de la revi­sió de programes aniran íntegrament dedicats a un pla de xoc social.

Per tal de fer un seguiment de l’efectivitat d’aquest objectiu i compromís, el futur govern crearà̀ un grup de treball obert als grups parlamentaris. Així mateix, el futur govern establirà̀ un calendari de reunions amb els respon­ sables de la banca resident per estudiar la possibilitat de renegociació del pa­gament dels interessos amb finalitats socials.»

Llegiu la notícia en la versió en anglès: Catalonia launches process of separation from Spain

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb