L’auge de contagis ha originat una crisi generalitzada a tot el país. Per això ahir el País Valencià va tornar a endurir les restriccions com ja havia fet dies enrere el Principat. Un dels dissenyadors de les mesures anunciades per Ximo Puig és David Navarro, cap del servei de Microbiologia de l’Hospital Clínic de València i membre del comitè d’assessors del president de la Generalitat Valenciana. Remarca que la variant delta és més contagiosa i que per això cal mantenir més que mai les mesures de distància i protecció com la màscara, també a l’exterior. També remarca el relaxament d’alguns sectors de la població en la fase de reobertura: “Els joves s’han despreocupat i han pensat que no passaria res si duien el virus a casa.”

Per què la variant delta és més contagiosa que no la resta?
—Simplement, perquè té alguns canvis en la proteïna S, que és la proteïna del virus que interactua amb el receptor de les cèl·lules. Té unes mutacions que permet que el virus s’agarre millor al receptor i, per tant, li és més fàcil d’entrar a les cèl·lules.

Es pot demostrar amb xifres que és més contagiosa que no les altres variants?
—S’han fet estimacions d’acord amb models epidemiològics i s’ha vist que la probabilitat de transmissió és molt més gran quan hi ha implicada la variant delta que quan hi ha implicada l’alfa. Però amb aquests estudis és molt complicat de comparar dues mutacions. Es poden fer estudis in vitro per a veure quina afinitat té el virus amb els receptors en comparació amb qualsevol altra variant, però no s’han publicat aquests experiments per a la variant delta. Sí que són publicats per a la variant alfa, que tenia una afinitat entre dues vegades i tres més que la variant clàssica per als receptors. Per tant, la previsió és que la variant delta siga més contagiosa que la soca de Wuhan.

Hi ha qui diu que en 5-10 segons n’hi ha prou per a infectar-se d’aquesta variant. Això té fonament?
—Em sembla molt atrevit dir això, i no ho he vist fonamentat en cap treball ni cap estudi. La transmissió depèn de moltes coses i no tan sols de la càrrega viral que hi haja en la via respiratòria d’una persona. Depèn també de la proximitat del receptor, de la capacitat de generar aerosols del transmissor… Són molts factors al marge de la quantitat de virus que desprenga cadascú. Jo crec que no es pot generalitzar d’aquesta manera. En un contacte molt pròxim en un estat d’alta càrrega viral, segurament aquest virus infecta amb molta més facilitat, però no es pot parlar de deu segons, quinze o cinquanta-cinc.

I es pot afirmar que aquesta variant causa més càrrega viral?
—Tenint en compte que incorpora la major part de les mutacions de la variant britànica i alguna més que fan que tinga més afinitat als receptors, és previsible que la càrrega viral en les infeccions per la soca delta siga més alta que la produïda per la soca clàssica. Si també origina més càrrega que la soca britànica, no s’ha estudiat, però és molt probable. Per això són tan importants els aerosols. El virus es transmet molt fàcilment mitjançant els aerosols.

Al principi també es parlava molt de les superfícies. També són importants?
—No, les superfícies no són cap problema. Eventualment, és un virus que es pot transmetre per objectes inerts, però la via respiratòria és la via d’infecció més important.

Si la variant és més contagiosa, i la màscara és una barrera més per a evitar la propagació del virus, caldria recuperar-la en tots els espais?
—L’efecte de la màscara en llocs tancats on hi ha una proximitat entre individus és evident. Actua com una barrera física i dificulta la transmissió del virus. Per això els espais de treball s’han de mantenir ventilats i amb màscara, inevitablement. En espais oberts, si hi ha prou distància entre persones, la probabilitat de transmissió és mínima en absència de màscara. Però la recomanació o imposició de l’ús de les màscares té un efecte dissuasiu, de manera que si a algú l’obliguen a portar la màscara no se la llevarà en situacions inoportunes en què pot transmetre el virus.

Per això al País Valencià es recomana l’ús de la màscara també a l’exterior?
—Sí, no s’hi pot obligar perquè es col·lidiria amb el ministeri. Però, per molt incòmode que siga, jo recuperaria l’ús de la màscara a l’exterior. No perquè crega que si es respecten les mesures de seguretat a l’exterior hi ha risc, sinó perquè a vegades no és tan fàcil. Vas pel carrer, t’acostes a l’altra gent, entres en un lloc i no penses a posar-te-la… Mantenir la idea de la necessitat de portar la màscara en espais oberts, més que evitar-hi la transmissió, evita possiblement la transmissió en llocs on s’accedeix des de l’exterior. I així la gent tindrà la consciència que les coses no s’han acabat i que les mesures de barrera continuen essent importants.

Quines són les noves restriccions contra la covid-19 al País Valencià?

L’augment de contagis és producte de la nova variant o del relaxament de les restriccions?
—Doncs segurament és una mescla de totes dues coses. Però essencialment, sens dubte, la congregació de moltes persones en espais reduïts que no guarden la distància de seguretat és la causa d’aquest impacte enorme. I això justifica en bona part la gran quantitat de brots. Perquè encara que aquesta soca siga una mica més transmissible que la britànica, i que aquesta la teníem relativament controlada fins fa dues setmanes o tres, allò que explicaria més tot això que veiem és la relaxació absoluta de determinats segments de la població.

El juvenil?
—És clar. Un 50% dels contagis que veiem al Departament de Salut són en joves de menys de vint-i-cinc anys. No s’han mantingut les distàncies. N’hi ha prou de veure la televisió, les entrompades al carrer… És obvi que en les congregacions nocturnes no es mantenen les distàncies de seguretat. És un segment de la població que té menys por del virus. Els dèiem que vigilaren, que ells possiblement no podrien desenvolupar una malaltia greu, però que podien portar el virus a casa i infectar gent vulnerable com els seus pares o avis. Però la gent vulnerable s’ha vacunat i crec que els joves s’han despreocupat i han pensat que no passaria res si portaven el virus a casa perquè els seus avis i els seus pares s’havien vacunat. Però ara veiem transmissions intrafamiliars en les quals presumiblement el virus l’ha portat a casa una persona jove. I per molt que la vacuna protegisca contra formes greus de malaltia, si n’hi ha molts casos, com que la protecció no és absoluta, els hospitals s’aniran omplint progressivament. Molts pacients segurament no acabaran a l’UCI, però saturaran els serveis.

Quin vaccí dels aprovats a l’estat espanyol és el més efectiu contra la variant?
—Hi ha estudis de camp fets en països on ja predomina la variant delta, i diuen que la vacunació completa, amb les quatre vacunes que tenim llicenciades a l’estat espanyol, té eficàcia contra la variant delta. És possible que siga menor que contra la variant clàssica de Wuhan o l’alfa, però discretament menor. Però tot això, amb la vacunació completa.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.