25.10.2025 - 21:40
Aquesta tardor, passada la verema, Josep Maria i Mireia Pujol-Busquets (pare i filla) han fet públic el nom nou que farà de paraigua de tots els vins tranquils i escumosos que elaboren. A partir d’ara, Art Laietà és la marca que engloba els vins Alta Alella (que formen part de la DO), els vins del Celler de les Aus (de mínima intervenció, sense sulfits afegits) i els caves. També han canviat algunes etiquetes i, tot i que mantenen el logotip amb les dues as (AA), el canvi visual és contundent també. El racionalisme de pal sec de les lletres ha adquirit un aire modernista amb reminiscències arabesques, que lliguen amb l’arquitectura mossàrab de la finca dels Pujol-Busquets, can Genís, a la Vall Cirera. Can Genís és la seu del celler, una finca entre Alella i Tiana (Baix Maresme), a pocs metres de la mar, en un terrer de sauló identitari i a tocar de Barcelona.
Els topònims per llei només els poden utilitzar les denominacions d’origen. Alella és el nom d’una denominació d’origen i és subjecta a unes normes d’elaboració. És per això que la marca Alta Alella, l’originària, es limitava als vins amb precinte de la DO Alella. Segons que ha explicat Mireia Pujol-Busquets, el projecte vinícola no és prou gran per a crear marques diverses i doblar l’equip, de manera que calia trobar un nom geogràfic que englobés els tres projectes vinícoles (Alta Alella, Celler de les Aus i els caves) en una sola marca. Primer ho van intentar amb la denominació “Família Pujol-Busquets”, però, tot i que és un recurs ben propi d’aquest sector portar el nom dels propietaris, a Mireia Pujol-Busquets li semblava que calia fer un pas més i tenir un nom que contingués més valors, més enllà dels de la família.
Després de moltes voltes s’han decidit per Art Laietà. Amb aquesta denominació que s’obre i es tanca amb una a, mantenen el logotip tan característic de les dues vocals iguals. El terme “laietà” conté la idea d’origen, passat, memòria, territori, terrer, la Mediterrània, la civilització clàssica i l’home, perquè els laietans van ser els pobladors de la Laietània, territori que anava de la Tordera al Llobregat, i van ser una de les zones vinícoles importants durant l’imperi romà. Per una altra banda, la idea d’art és més relliscosa, perquè pot donar peu a entrar en el debat de si el vi és art o no ho és, però els propietaris del celler defensen la paraula “art”, que ells associen a artesà, fet a mà, i ho vinculen al modernisme també, quan les arts aplicades (obra d’ebenistes, ferrers, vidriers…) van assolir la condició de disciplina artística, sobretot lligada a l’arquitectura.
Coincidint amb la nova marca, Art Laietà, el celler també ha renovat bona part de les etiquetes. Se n’ha encarregat l’estudi professional Bas-Capo, especialitzat en etiquetes de vins i més begudes. I ha canviat el nom dels vins de la gamma bàsica del celler, el vi Pansa Blanca i el Garnatxa Negra. Ara, tots dos productes han passat a dir-se Etiris.
Viticultura periurbana
L’enòleg Josep Maria Pujol-Busquets (Badalona, Barcelonès, 1953), juntament amb la seva esposa, Cristina Guillén, van fundar el celler Alta Alella el 1991. Pujol-Busquets ja tenia una dilatada trajectòria en el sector, que havia començat al celler Marquès d’Alella, a Santa Maria de Martorelles (Vallès Occidental) i havia continuat com a enòleg en cellers del Penedès i en el món dels escumosos. Alta Alella era el seu projecte personal i familiar. I hi va imprimir el seu caràcter de pioner. Ja de bon començament va prendre una opció decidida per l’agricultura ecològica.
Més endavant, l’any 2006, Alta Alella duia al mercat el primer cava sense sulfits del país, el Bruant, que enguany celebra els vint anys de la primera anyada. I el 2012 s’inaugurava el Celler de les Aus, dedicat a l’elaboració de vins sense sulfits (“vins radicals”, els agrada d’anomenar-los). En la decisió d’obrir la gamma de vins naturals, Mireia Pujol-Busquets ja hi va tenir un pes important. Ara la imatge dels vins del Celler de les Aus també ha canviat. Mantenen el nom dels ocells, però amb nous dibuixos de cada ocell, obra de l’il·lustrador neerlandès Paul Faasen.
El cava de la família Pujol-Busquets va començar dient-se Privat. Durant la segona dècada del segle XXI, la gamma bàsica del cava Privat va tenir un gran èxit en el mercat suec. Tant en va tenir, que la demanda en volum va obligar els Pujol-Busquets a prendre una decisió important: créixer per proveir el mercat suec o vendre la marca Privat. En aquesta decisió també va ser determinant el parer de Mireia Pujol-Busquets, que ja aleshores es començava a incorporar a la codirecció del celler. I ella va triar de no fer un salt d’escala. El 2017 van vendre la marca Privat al grup Peralada i es van proposar de fer un creixement interior, dins el territori “Alella”. Mireia Pujol-Busquets diu que la intenció era convertir-se en viticultors. I en aquests darrers vuit anys, l’esforç i l’opció d’aquest celler ha estat comprar vinyes i terres per plantar més vinya. De disset hectàrees de vinya que tenien el 2017 han passat a vuitanta, una seixantena de les quals són de vinya. Per a un territori com és la DO Alella, la més petita i castigada urbanísticament del país, aquesta aportació és d’un incalculable valor agrari i paisatgístic. També d’identitat.
Paral·lelament, es va impulsar la marca Mirgin per als caves del celler i es va optar pel cava de qualitat, portant al mercat escumosos a partir de tres anys de criança i aconseguint un dels sis únics caves de Paratge Qualificat que es troben, el Cava de Paratge Qualificat Vallcirera. Els caves de guarda i guarda superior han anat marcant el prestigi dels caves d’Art Laietà.
Un tast de vins de guarda i de vins crus
La celebració d’aquesta etapa nova, que no comença ara però que ara es fa visible, perquè ordena i proposa una nova imatge, es va fer en una jornada matinal per a professionals, que es va obrir amb una passejada entre vinyes, per mostrar algunes de les noves hectàrees adquirides pel celler. Josep Maria Pujol-Busquets va parlar de la verema excepcional que ha estat la del 2025, amb pluja abundant ben caiguda, temperatures adequades, una anyada abundant i de qualitat, fet que, segons l’enòleg, servirà per a refer els estocs dels vins de guarda de llargs envelliments, després de tres anys de sequera. “Només les anyades fresques amb bones acideses permeten als vins d’envellir llargament, i la del 2025 n’és una.”
Josep Maria i Mireia Pujol-Busquets van oferir un tast d’alguns dels seus vins i escumosos més emblemàtics, amb la possibilitat de tastar el vi que tot just ha acabat de fermentar d’aquests vins de llarga criança, uns vins encara crus, però que ja mostren algunes de les característiques que els marcaran. Així, doncs, hom va tastar el vi base del Mirgin 2025 i el cava Mirgin Reserva 2021 (amb 43 mesos de guarda); el vi base per al Laietà 2025 amb el cava Laietà Gran Reserva 2020 (52 mesos de criança). Després es va passar al vi base de pansa blanca per a l’Opus 2025 i tot seguit a l’Opus Paratge Qualificat Vallcirera 2020 (52 mesos de criança), i el vi base de Chardonnay en bóta per a l’Exeo 2025 i el cava Exeo Paratge Qualificat Vallcirera 2019 (amb 63 mesos de criança). En l’àmbit dels escumosos també es va tastar el vi base 2025 per a l’Alta Alella 10 (fet amb raïm chardonnay passat per bóta) i l’Alta Alella 10 Gran Reserva 2014 (amb 135 mesos de criança). Pel que fa als vins tranquils, es van tastar el Lànius 2025 i el Lànius 2022; el Cau d’en Genís 2025 i el Cau d’en Genís 2023. Quant als vins sense sulfits afegits del Celler de les Aus, es va tastar l’Orange del 2025 elaborat amb damajoanes i l’Orange 2022 en Màgnum; la Merla 2025 i la Merca 2022. I va tancar el tast el Dolç Mataró del 2025 i del 2022.
