24.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 25.11.2025 - 20:00
El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) revelava ahir la previsió d’un ascens extraordinari de l’extrema dreta al parlament. Aliança Catalana (AC) passaria de 2 diputats a 19 o 20, i Vox, que ara en té 11, superaria el PP amb un interval de 13-14 escons. Sumats, superarien la trentena de representants.
Junts i Aliança Catalana empatarien com a tercera força darrere del PSC i ERC, segons el CEO
El director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, va remarcar un element que pot sorprendre: “Els votants de Vox i d’Aliança cada vegada s’assemblen més” –va dir–, amb punts en comú que, segons l’enquesta, pesen més que no les diferències ideològiques sobre la qüestió nacional.
La independència, menys determinant que no sembla
Tot i que en un principi es podia esperar que tots dos projectes fossin antagònics, perquè AC es presenta com el partit de l’independentisme “més ferm” i Vox com el màxim defensor de la unitat d’Espanya, el CEO mostra un mapa electoral més complex. Solament el 48% dels simpatitzants d’Aliança Catalana afirma que la seva preferència és un estat independent. I en la pregunta dual sobre la independència, el suport arriba al 62%, clarament per sota d’ERC, Junts o la CUP. I encara més: un terç dels votants d’AC és obertament contrari a la independència.
A Vox, la minoria sobiranista és baixa però existent: un 8% voldria la independència i un 10% optaria per un estat federal. Això evidencia que, per a tots dos partits, la identitat nacional no és l’eix que vertebra el vot. I ho confirma un fet clau: hi ha una pugna pels mateixos electors. Un 14% dels votants de Vox tenen Aliança com a segona opció electoral, i un 16% d’Aliança la tenen en Vox.
El director del CEO també va destacar l’aparició d’un vot dual entre uns i altres: segons les estimacions, “entre el 5 i el 10%” de l’electorat d’aquest sector podria fer costat a Aliança al parlament i a Vox al congrés espanyol.
Dues claus que cohesionen l’extrema dreta
Què explica, aleshores, aquesta convergència entre dos projectes tan diferents en l’eix nacional? Segons el CEO, hi ha dues claus de fons que cohesionen aquests votants. La primera és una desconfiança profunda envers el sistema polític i institucional. Els simpatitzants d’AC i de Vox són els que menys confiança tenen en els polítics catalans i en les institucions, tant catalanes com espanyoles.
Però aquest malestar no es limita a l’àmbit polític, sinó que afecta també la percepció de l’economia i les relacions socials. Un 72% dels votants de Vox i un 60% dels d’Aliança consideren que totes les precaucions són poques quan s’ha de tractar amb la gent, una visió molt més pessimista que no pas la resta de la població. A la CUP, per exemple, tres enquestats de cada quatre diuen que sí que es pot confiar en la gent.
Rodríguez Teruel també destaca que aquests votants viuen amb intensitat la idea que una classe política determinada “esborra el país que havien conegut o idealitzat”, bé a causa de la immigració, bé per canvis tecnològics i socials que perceben com una amenaça. Aquesta sensació d’amenaça cultural i identitària connecta directament amb el segon element de cohesió: l’eix immigració – ordre públic. Per a tots dos grups de simpatitzants, la immigració és la principal preocupació del país.
La resta de partits consideren que el problema més urgent és l’habitatge, però els votants d’Aliança Catalana i de Vox creuen que és la immigració, amb un 29% i un 26%, respectivament. Al conjunt de la població, solament un 10% hi coincideix. Entre els votants de Vox, la inseguretat ciutadana és fins i tot més prioritària que no pas l’habitatge, i entre els d’AC, habitatge i seguretat pública tenen un pes equivalent.
Sobre quina hauria de ser la prioritat del govern català, tots dos partits coincideixen a situar en primer terme l’ordre i la seguretat i impulsar el creixement econòmic, i deixen la resolució de les relacions Catalunya-Espanya en darrer lloc.
La percepció sobre la immigració és també molt diferent de la resta de partits. AC i Vox creuen amb molta força que el govern ha perdut el control de les fronteres, que hi ha massa immigració i que la idea que hi ha un excés de demagògia contra els immigrants és falsa. També rebutgen que la immigració aporti beneficis econòmics o demogràfics, un punt en què es distancien de manera clara del consens.
Un perfil amb coincidències
El perfil sociològic dels votants també presenta coincidències. Tant els uns com els altres s’informen sobretot per les xarxes socials; un 51% dels votants d’Aliança Catalana i un 43% dels de Vox les fan servir com a font principal. El vot és eminentment masculí, amb diferències marcades segons el gènere: un 10,7% dels homes afirmen que votarien Aliança, i un 8% que votarien Vox; en canvi, entre les dones les xifres baixen al 6,3% i al 5,7%. També comparteixen una situació ideològica a la dreta, amb un 7,2 sobre 10 en el cas de Vox i un 5,7 en el cas d’Aliança. La mitjana catalana és del 4,3.
Les diferències apareixen sobretot en l’eix nacional. Aliança Catalana obté un 8,1 en catalanisme i un 3,8 en espanyolisme. Vox, en canvi, puntua 5,7 en catalanisme i 7,7 en espanyolisme. També hi ha contrast en la llengua primera: a AC hi predomina el català; a Vox, el castellà. I en el nivell d’estudis, els votants d’Aliança tenen un pes superior entre les persones amb estudis universitaris, mentre que Vox arreplega més suport entre electorats amb estudis primaris. Finalment, també divergeix en el lloc de residència: a Aliança té molta força en municipis petits i Vox és més fort en àrees urbanes.
Les claus d’un parlament potencialment ingovernable i amb l’extrema dreta a l’alça
La majoria dels nous votants d’Aliança Catalana els rep de Junts i, segons que ha explicat el director del CEO, AC seria primera força a les demarcacions de Girona i Lleida. Un 21% dels electors que van optar per Junts en les darreres eleccions al parlament ara es decantaria per AC, que també rebria un substanciós 9% d’antic electorat de Vox, a qui no sembla importar que AC es declari independentista. Un altre 9% provindria d’opcions no concretades i, en quart lloc, es nodriria d’un 7% de votants d’ERC, seguits d’un 3% de socialistes i d’un 2% de votants de la CUP i del PP.
L’enquesta indica que la franja entre 18 anys i 24 és la més receptiva a l’extrema dreta. El 12% dels joves diu que votaria Aliança Catalana i el 13% que votaria Vox, en pugna amb PSC i ERC per ser els més votants en aquest grup d’edat. Això evidencia un canvi en el comportament dels més joves que s’ha detectat els darrers anys.
En conjunt, el CEO dibuixa un espai polític en expansió que comparteix una mateixa base emocional: desconfiança en les institucions, percepció de decadència i preocupació intensa per la immigració i l’ordre públic. Malgrat les diferències en l’adscripció nacional, tots dos partits comparteixen uns perfils semblants i fins i tot votants.
