Les dades que proven la magnitud de la devastació de la gota freda un any després

  • Vora 80.000 persones arrosseguen trauma psicològic, centenars d’edificis han estat enderrocats i la reconstrucció continua oberta

VilaWeb
23.10.2025 - 21:40

La gota freda d’ara fa un any va deixar 229 morts, amb uns efectes encara presents tant en la memòria com en l’àmbit econòmic, psicològic i social de les zones afectades. Presentem xifres que mostren la magnitud de l’impacte.

Habitatge: més d’11.000 edificis danyats i 363 demolicions

La unitat d’avaluació de danys de l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE) ha inspeccionat 11.228 edificis i cases unifamiliars, dels quals 363 han hagut de ser enderrocats –69 totalment i 294 parcialment–, sobretot a municipis de l’Horta Sud i la Ribera. També s’han revisat 655 soterranis inundats o amb risc estructural. En total, gairebé 270 tècnics han treballat sobre el terreny amb un sistema digitalitzat que informava a l’acte ajuntaments i Generalitat, i que ha servit de base per a activar ajudes públiques.

Els enderrocs totals s’han concentrat a Torrent (15 edificis), seguit de Xiva, Massanassa, Sedaví i Utiel (6 cadascun); Paiporta i Picanya encapçalen les demolicions parcials, amb 45 i 42 immobles respectivament. La major part dels edificis han requerit tan sols apuntalaments o desenrunaments preventius, però l’IVE adverteix que les zones de la vora de barrancs o d’urbanisme antic tindran dificultats estructurals greus si es repeteix un episodi com aquest.

Salut mental: un 27,6% amb estrès post-traumàtic

Les unitats de trauma habilitades han diagnosticat 887 casos d’estrès post-traumàtic i 842 d’estrès agut, en un total de 6.674 intervencions de l’àmbit de la salut mental. Una enquesta epidemiològica amplia l’impacte fins al 27,6% dels habitants de les zones més afectades, una xifra que equivaldria a prop de 80.000 persones.

Els experts avisen que el perill ara és la cronificació: la por, la hipervigilància nocturna i la sensació de desprotecció persisteixen a l’Horta Sud i la Ribera.

Sobre això, un informe d’Educo revela que un 30% dels menors de la zona més afectada per la gota freda encara es posa nerviós quan hi ha tempesta, i la meitat afirma sentir-se emocionalment afectat pel que han viscut.

Vehicles fora de la circulació: 127.000 d’inservibles

Als municipis més afectats es van donar de baixa 127.388 vehicles els sis mesos següents a la gota freda, dels quals 111.628 eren turismes, i la resta vehicles comercials o industrials.

La majoria de propietaris dels vehicles que havien restat inservibles van poder demanar una indemnització, però encara ara n’hi ha uns 800 que no han estat localitzats, alguns presumptament arrossegats, robats o abandonats fora del terme municipal.

Agricultura: un 40% del camp encara sense reconstruir

Un any després, més del 40 % de les explotacions agràries afectades per la gota freda encara no han recuperat l’activitat, segons AVA-ASAJA. Tot i que les granges i els principals accessos van ser reparats amb urgència, milers de camps de vinya, cítrics, oliveres, horts, hivernacles i sistemes de reg continuen danyats, i moltes reparacions poden trigar un o any o dos més.

La patronal agrària denuncia retards en el pagament de les ajudes, i alerta que més de 300 hectàrees arrasades al costat de barrancs passaran a domini públic hidràulic i es perdran per sempre. Es calcula que en total unes 50.000 hectàrees van resultar danyades, cosa que afecta sobretot els cultius de cítrics i caquis.

Comerç i activitat econòmica: un 20% de negocis continuen tancats

Un any després, només un 70% dels establiments ha pogut reobrir, mentre que un 20% encara resta tancat, i un 10% continua en obres. Als polígons industrials, el 85% de les empreses han reprès l’activitat, però un 5,8% va tancar directament per la gota freda, i un 9,2% no ha reobert per uns altres motius. El consum elèctric, les afiliacions i les matriculacions industrials indiquen una recuperació progressiva.

En un primer moment, el 70% dels negocis van haver de tancar completament durant almenys deu setmanes, i molts han reprès l’activitat encara amb reparacions pendents.

En una línia semblant, entre el 29 d’octubre de 2024 i el 29 de maig de 2025 es van presentar 3.339 expedients d’ERTO, que van afectar 33.794 treballadors, dels quals un 92%-95% ja s’han reincorporat; així mateix, es van presentar 61 ERO que van afectar 334 persones.

Educació: més de 3.000 alumnes en aules pre-fabricades

Al començament del curs escolar, 3.079 alumnes continuaven escolaritzats en aules pre-fabricades als municipis afectats per la gota freda, i prop de 600 ni tan sols han pogut començar el curs amb normalitat.

En total, 113 centres educatius van resultar afectats, vuit dels quals –com els instituts de Catarroja o el CEIP Orba d’Alfafar– hauran de passar tot el curs en mòduls, molts a peu pla i en zones considerades de risc hídric.

Segons un informe d’Educo, el 57% de les famílies considera que les escoles no estan preparades per afrontar una nova emergència climàtica. En l’àmbit acadèmic, el 77% de famílies estimen que els seus fills van perdre pel cap baix un mes de classe, i un 41% considera que han sofert un endarreriment en l’aprenentatge.

L’interior de l’escola després de la gota freda (fotografia: Andreu Esteban).

Pressió immobiliària: els preus pugen un 18% i l’oferta cau un 30%

El mercat de l’habitatge a les zones més afectades es va tesar. Sis mesos després de la gota freda, el preu mitjà de compra va augmentar d’un 18,8% i el lloguer d’un 18,1% amb lloguers que voregen els 800 euros mensuals.

Paral·lelament, l’oferta disponible es va desplomar: un 31,3% menys d’habitatges en venda i un 38% menys de pisos per a llogar. La major part de la demanda prové dels mateixos municipis afectats, en un context en què milers de famílies continuen sense poder tornar a casa.

Residus: un milió de tones retirades 

La Generalitat va donar per completada la gestió dels residus generats per la gota freda tot just fa un mes, després d’haver retirat i tractat gairebé un milió de tones de deixalles i 70.000 metres cúbics de llot acumulats als carrers, polígons i hortes enfangades.

La neteja s’ha concentrat en més de 60 punts d’amuntegament i tres plantes de transferència com la de Quart-Manises, clausurada a final de setembre, que sola va processar 305.000 tones. L’operació ha implicat 14.500 viatges de camions i 25 màquines pesants treballant diàriament durant mesos.

Carreteres i vies: més de 580 km afectats i reconstruïts contra rellotge

La gota freda va col·lapsar totalment les principals vies de comunicació del País Valencià: en menys de dos mesos es van haver de restituir 160 quilòmetres de carreteres i 423,7 de vies ferroviàries, inclosos trams de Rodalia i gran velocitat entre València, Gandia, Xàtiva, Alacant i Utiel. Es van retirar més de 3.000 vehicles de la xarxa viària i ferroviària, es van substituir milers de tones de balast i es van reconstruir terraplens esborrats literalment pel barranc de Torrent i el riu Magre.

Les obres van requerir més de 800 operaris i prop de 400 màquines treballant nit i dia, amb plataformes ferroviàries refetes en menys de 50 dies i desviaments provisionals executats en només 13 dies per evitar l’aïllament de comarques senceres. A més, pel cap baix sis ponts van ser destruïts completament i entre divuit i vint-i-dos més van resultar greument afectats, especialment a l’Horta Sud, la Ribera i les comarques interiors fins a Utiel.

Els estralls de la gota freda a Hortunas, pedania de Requena (fotografia: Laura Escartí).

Cultura: un milió de llibres perduts

La gota freda també va colpejar amb força el sector editorial: l’Associació d’Editorials del País Valencià (AEPV) va calcular que s’havien destruït un milió de llibres, valorats en 4,5 milions d’euros a preu de cost i 15,7 milions al mercat. En total, trenta-quatre editorials van ser afectades i les pèrdues acumulades van superar els 5 milions d’euros, incloent-hi instal·lacions, arxius i vehicles.

Ajudes pendents: el 60% dels comerços encara no ha cobrat

De mitjana, cada negoci ha tingut pèrdues de 61.000 euros, i en més de la meitat superen els 30.000 euros. Solament un 30% dels afectats ha cobrat ja tots els ajuts promesos; un 60% continua esperant una part del pagament. Solament un 10% ha pogut assumir les reparacions sense acudir a ajudes públiques –gràcies a assegurances o fons propis.

A això s’hi afegeix que, segons que ha admès la vice-presidenta, Susana Camarero, el govern de Carlos Mazón manté encara sense repartir nou milions d’euros del “compte solidari” obert per canalitzar donacions. El saldo supera actualment els 12,3 milions, dels quals només 3,4 s’han incorporat al paquet d’ajudes socials anunciat fa una setmana. La Generalitat afirma que la resta es reservarà per a noves convocatòries del pla Endavant, i assegura que tothom qui ha donat diners –“un euro, dos o cent”– podrà consultar el rastre fiscal de cada aportació. Però les entitats de víctimes denuncien la manca d’explicacions i el retard incomprensible en el repartiment.

Així, doncs, el balanç és de milers de famílies vivint encara fora de casa seva, centenars de negocis no han pogut reobrir i el trauma psicològic persisteix. Els ajuntaments reclamen celeritat amb les ajudes i alerten que el territori no està preparat per a afrontar una nova catàstrofe d’aquesta magnitud. Experts en urbanisme i emergències avisen que l’envit ja no és solament reconstruir allò que la gota freda va destruir, sinó repensar completament el model urbanístic i de gestió del territori en zones molt vulnerables.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor