06.12.2023 - 18:22
|
Actualització: 06.12.2023 - 19:06
La CUP debatrà com s’ha d’organitzar, quin ha de ser el seu paper a les institucions i quina ha de ser la política d’aliances. Així queda reflectit en el document de treball que serà debatut en el congrés nacional obert que es farà el 16 de desembre al Palau de Fires de Girona.
El document de treball ha estat elaborat pel grup motor del grup Garbí i planteja unes quantes revolucions sobre el context polític global, espanyol i català, però també de l’evolució de la CUP. I a partir d’aquí, es plantegen algunes preguntes per orientar i facilitar el debat intern.
En el bloc d’anàlisi interna i retrospectiva, el grup motor plantejar el debat sobre la política d’aliances. “Les contradiccions que impliquen arribar a pactes amb forces polítiques no revolucionàries o el risc d’assimilació a la resta de forces és quelcom que impacta en aquest procés”, sostenen. En aquest sentit, pregunten als inscrits si cal aprofundir en la política d’aliances, nacionals i internacionals, “que es poden travar des dels grups parlamentaris”.
↗️ #ProcésGarbí | El grup motor presenta el document de treball que guiarà els debats de la CUP els pròxims mesos.
ℹ️ Servirà de base pel Congrés Nacional del 16 de desembre a Girona
🔗 https://t.co/1rmaREJotd pic.twitter.com/gzAUimrcOJ
— CUP Països Catalans (@cupnacional) December 6, 2023
El document assenyala que l’avenç cap a la independència no implica negar les aliances tàctiques amb “forces burgeses”, però també demana d’analitzar curosament a quins interessos contribueixen en cada moment.
Un altre dels elements centrals en aquest bloc és el paper “desigual” de la CUP en les institucions. És per això que plantegen debatre sobre els límits” amb què s’han trobat per desplegar les seves polítiques, quins són externs i interns o com han de ser escollits els càrrecs electes.
“Quins són i quin paper juguen les institucions en una estratègia de ruptura? I, per tant, què anem a fer les institucions”, pregunta el grup motor als inscrits. I continua: “Quin artefacte necessitem per a això? Què ha de ser la CUP?”.
“Lectura conjunta de l’1-O”
En l’apartat on s’analitza el cicle del Primer d’Octubre, entre el 2011 i el 2019, el grup motor constata alguns punts febles, com ara “l’existència d’una lectura dispar respecte el procés” o la necessitat d’una anàlisi profunda del poder, tant de l’estat espanyol com de la Unió Europea.
Tot seguit, el document de treball fixa la mirada en l’espai del 3 d’octubre, “un bloc social que, si bé no era estrictament independentista, s’enquadra en l’autodeterminació i l’avenç de la classe treballadora”. I en defensa la reedició: “Les coordenades d’aquest bloc social, pràcticament desarticular en l’actualitat, podrien ser elements aglutinadors al voltant dels quals iniciar un nou cicle polític”.
Els anticapitalistes asseguren que l’independentisme va ser un moviment massiu en aquest cicle polític, però alhora constaten que va haver-hi sectors de les classes populars que no es van sentir interpel·lats. Per aquest motiu, es pregunten com hi poden arribar.
Debat organitzatiu
Més enllà del context polític, el document que debatrà el congrés de la CUP també qüestiona com ha de ser l’organització interna. En aquest sentit, el grup motor identifica com a punts febles la poca connexió entre la militància local i l’estructura nacional i la inexistència d’una preparació i formació planificada de quadres militants.
Entre els interrogants que plantegen, hi ha el de quin ha de ser el model de direcció política del partit i quins mecanismes són necessaris per integrar el funcionament assembleari amb la necessitat d’una presa de decisions ràpida i democràtica.
