24.02.2026 - 16:45
Sitges, juny del 2014. Al convit d’un casament, seuen a la mateixa taula un grapat de noms de pes: Higini Cierco, un dels amos de la Banca Privada d’Andorra, que és l’oncle del nuvi; Eugenio Pino, aleshores director adjunt operatiu de la policia espanyola; Marcelino Martín-Blas, aleshores cap de la Unitat d’Afers Interns del cos; i l’advocat José María Fuster Fabra. Aquell àpat és un moment fonamental en la seqüència de fets del cas Pujol, que aquests dies es jutja a l’Audiència espanyola. Què hi va passar? De què van parlar? Avui, tres dels comensals han tornat a coincidir a l’Audiència espanyola: com a testimonis, Pino i Martín-Blas, i com a advocat d’un dels empresaris acusats, Fuster Fabra. La coincidència permet una reconstrucció emboirada dels fets.
El convit sembla important perquè, al cap de pocs dies, el diari El Mundo va publicar en portada la famosa captura de pantalla amb els comptes bancaris dels Pujol Ferrusola. Algú els havia trencat el secret bancari, de manera que, a final de juliol, el president Jordi Pujol va decidir de confessar que havia tingut diners no declarats a l’estranger. La deixa de l’avi Florenci. I aleshores tot va canviar: la causa contra la família, una obsessió de la policia espanyola que no havia pogut quallar després de la declaració de Victoria Álvarez, va arrencar finalment. Un parell d’anys després del casament i de la confessió, l’estiu del 2016, els germans Higini i Ramon Cierco van denunciar “amenaces i extorsions” per part de comandaments policíacs espanyols perquè els lliuressin informació bancària de la família Pujol, d’Artur Mas i Oriol Junqueras. Si no hi col·laboraven, segons que els van dir, la BPA corria un greu perill.
La primera vegada que s’ha parlat del casament, durant la sessió d’avui, ha estat en la declaració de Pino, que ha explicat que hi va conèixer Cierco, però en la resta de detalls, ha fet l’orni. No recorda moltes coses, i unes altres les recorda perfectament. Per exemple, que durant el convit no van parlar dels comptes dels Pujol en cap moment, i que no n’ha parlat mai amb cap representant de la BPA. Tan sols amb una persona: Martín-Blas, que va ser qui li va acabar portant la informació bancària dels Pujol. Ara bé, ni tan sols li va demanar com l’havia obtinguda. “Aquesta pregunta a la policia no se sol fer”, ha dit.
És cert que Pino no té l’hàbit de fer-se aquesta pregunta: el Tribunal Suprem espanyol el va condemnar a un any de presó per haver obtingut proves del cas Pujol que provenien d’un USB robat. És una altra de les múltiples irregularitats que corquen els fonaments d’aquest judici. Ara, de fet, unes quantes defenses demanen la nul·litat d’una part de la causa perquè diuen que la investigació del jutge instructor es va basar en aquelles dades malgrat que ja s’havien declarat formalment il·lícites. Quan avui li han demanat explicacions per l’USB, Pino s’hi ha posat de perfil amb l’argument que la seva condemna és pendent d’un recurs al Tribunal Constitucional espanyol.
Si Pino ha dit que ell es va limitar a rebre les dades de Martín-Blas, quan Martín-Blas ha declarat ha volgut deixar clar que reportava i rebia ordres de Pino. Ell també ha negat l’operació Catalunya i les pressions a la BPA perquè filtressin informació dels Pujol Ferrusola. Això sí, ha ofert un relat ben llarg, però críptic en alguns moments i ple de llacunes, sobre la seva versió dels fets. Segons que ha dit, unes setmanes abans del casament, Pino li va encomanar que anés a l’Hotel Villa Magna de Madrid perquè hi havia un col·laborador amb informació molt rellevant. Allí, diu que s’hi va trobar un home que, quan el va veure, va dir que anava un moment al lavabo i, quan va tornar, no tenia res per a ell. Conscient que dominava la teatralitat del moment, Martín-Blas ho ha explicat com si fos un misteri.
“Uns dies després, l’advocat del senyor Cierco, Fuster Fabra, em diu: ‘Ha passat una cosa ben estranya. A l’hotel, ha vingut un tio calb. Ens pots ajudar a saber qui és?’ I li vaig dir: ‘I tant, era jo!”, ha relatat Martín-Blas. Aleshores, segons l’agent, l’advocat Fuster Fabra li va dir que Cierco tenia molt d’interès a parlar amb Pino, i que van arranjar les invitacions a la boda per a tenir un espai propici per a departir tranquil·lament. Martín-Blas afirma que durant el dinar amb prou feina sentien les veus de l’altra banda de la taula, però que quan van acabar, Cierco se li va asseure de costat, a la gatzoneta, i li va donar el telèfon de Joan Pau Miquel, aleshores conseller delegat de la BPA, i li va dir: “Posa-t’hi en contacte, que ell t’ho donarà.” Segons Martín-Blas, Miquel li va donar un paper molt vell relacionat amb una operació de Florenci Pujol que no li interessava.
El relat, és clar, topa frontalment amb el de la família Cierco, que sempre ha sostingut que van rebre coaccions. De fet, Martín-Blas va haver de declarar a Andorra per un delicte menor de coaccions. “Com volen que coaccioni ningú amb el seu advocat al costat i si, a més a més, triguen dos anys a denunciar-ho?”, s’ha demanat, impostant una entonació irònica. A la mateixa sala, l’advocat Fuster Fabra, amb un mig somriure entre incòmode i divertit, uns seients més enllà, ha esgarrapat uns segons de micròfon per a queixar-se que havia estat “absurdament al·ludit” i que el dinar no havia tingut res a veure amb tot allò que acabava de relatar Martín-Blas.
El factor andorrà és un element de distorsió de la causa molt notable. Per als advocats de la defensa, perquè les intromissions de l’estat espanyol a Andorra suggereixen una voluntat política de perseguir els Pujol Ferrusola. Per als testimonis de tots aquests agents de la policia espanyola esquitxats per l’operació Catalunya, perquè tenen causes obertes a Andorra i tot allò que hagin de declarar a Madrid, els pot perjudicar al Principat. De fet, avui mateix han incorregut tots en unes quantes contradiccions. I per al fiscal Fernando Bermejo, visiblement irritat amb les preguntes que han hagut de respondre els agents sobre els fets a Andorra, perquè tot l’afer de la BPA no forma part de l’objecte del cas Pujol. El president del tribunal, el magistrat José Ricardo de Prada, no ha atès els laments de Bermejo i ha recordat als policies que havien de respondre igualment.
Això últim ha agafat per sorpresa el convidat estrella del judici, l’ex-comissari José Manuel Villarejo, que es pensava que es podria acollir a un dret inexistent de no declarar. L’ex-comissari ha protestat perquè se sentia “coaccionat pel tribunal” i ha optat per a fer la viu-viu en una intervenció esperpèntica: ha defugit de respondre si sabia res del casament amb l’argument que la pregunta semblava “d’un programa del cor”; ha negat que intervingués en l’operació Catalunya tot i que n’ha admès l’existència altres vegades, i el president del tribunal, normalment amable i flexible, li ha arribat a demanar que frenés les “brometes” quan, en haver de respondre si coneixia Victoria Álvarez, l’ex-comissari ha presumit d’haver conegut moltes dones i d’haver tingut moltes xicotes.
Uns i altres, doncs, tan desimbolts en altres ocasions, avui han maldat per a rentar-se les mans. El mateix Pino ha dit que “molta gent” es va voler atribuir el mèrit d’haver obtingut les dades bancàries dels Pujol, i ha citat explícitament Martín-Blas i Villarejo com a pretendents del tron de l’operació. Avui, ningú no sabia res. Martín-Blas ha dit que allò que va acabar sortint a El Mundo no era la informació que li havien donat a ell. Villarejo ha dit que ell no recordava res: “Tinc una certa boirina”, ha dit. Una boirina tan densa que li ha fet recordar les seves trobades amb Alícia Sánchez-Camacho, que va transmetre una llista de noms de l’entorn dels Pujol perquè els investiguessin, entre els quals Carles Sumarroca fill, acusat en aquest judici. “Crec recordar que alguna vegada vaig creuar-hi alguna paraula”, ha dit. També s’ha desentès de tot Bonifacio Díaz Sevillano, antic agregat d’Interior a Andorra, que ha dit que no sabia res.
El diari andorrà Altaveu va publicar el 2017 una conversa entre Celestino Barroso, successor de Díaz Sevillano com a agregat d’Interior a Andorra, i Joan Pau Miquel, on Barroso li fa saber que el govern espanyol està en condicions de liquidar el Banc de Madrid, filial espanyola de la Banca Privada d’Andorra, si no fan “allò que se’ls demani.” Barroso també era citat avui com a testimoni, però sembla que no l’han pogut trobar. L’advocat Francesc Sànchez ha fet saber al tribunal que Barroso treballa com a policia en actiu a la comissaria de la Via Laietana a Barcelona. El president del tribunal ha arquejat una cella.
