26.03.2019 - 00:08
|
Actualització: 26.03.2019 - 09:19
Catalunya i Veneçuela, dos països amb conflictes polítics oberts. L’un és estat, l’altre encara no. La república bolivariana que alguns volen que ho deixi de ser i la república dels catalans que uns altres no volen que neixi. Les dues realitats, cara a cara a la gespa de Montilivi, sense els presidents respectius a la llotja. Absència significativa de Quim Torra, més imprevista que no pas la de Nicolás Maduro. La representació del govern, la van assumir el conseller de Territori, Damià Calvet i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà. El cònsol de Veneçuela a Barcelona, Ricardo Capella, era la representació oficial de Maduro a la zona noble, amb representants també del ministeri de Comerç del país sud-americà.
A la gespa un nom propi: Gerard Piqué, capità. I bona imatge de la selecció. Gran imatge amb victòria final. D’aquelles que agraden, quan el partit ja s’acabava. A la graderia, reivindicació, denúncia i una mar d’estelades.
Amb afeccionats de Veneçuela i amb poques cadires buides, l’himne nacional de Catalunya es va seguir amb intensitat abans de començar el partit. Vegeu-ne ací el vídeo enregistrat per la Plataforma Pro Seleccions:
⚽️ D'aquesta manera ha sonat l'himne nacional de #Catalunya, #ElsSegadors, abans del #CatalunyaVeneçuela que s'està disputant a #Montilivi, a #Girona. pic.twitter.com/whfwvVWgOy
— Plataf.ProSeleccions (@SeleccionsCAT) March 25, 2019
Montilivi ja va acollir el darrer partit de la selecció contra Tunísia, el desembre del 2016, uns quants mesos abans de l’1-O. Ara, setmanes després del començament del judici contra el procés, una altra vegada la selecció a Girona. Ahir hi havia més de dotze mil espectadors.
L’alineació de Gerard López presentava noms com ara Aleix Vidal, Bojan, Sergio Garcia, Marc Bartra i Pere Pons, tots futbolistes de primera divisió. I això que hi faltaven primeres espases com Busquets i Alba, a les ordres de Luis Enrique a la selecció espanyola. No hi ha cap dubte que la selecció competiria a gran nivell en qualsevol certamen futbolístic internacional. La victòria contra Veneçuela ho torna a posar de manifest. Hi ha talent, hi ha matèria primera.
Amb el partit encara despertant-se, al minut set, la graderia va muntar la primera onada d’estelades. I això va semblar esperonar la selecció, que cercava el primer gol. El primer ensurt gros, però, va anar a càrrec de Veneçuela. Murillo al travesser. Poc després, al minut 17.14, no va fallar el ritual. Crits d”Independència‘, seguits immediatament dels de ‘Llibertat presos polítics‘.
Bona primera meitat de la selecció, amb Melendo, Jordan i un Piqué molt motivat que es va atrevir a fer de Koeman, al minut 35. El central enviava la pilota al travesser. No l’havíem vist mai picar una falta, fins ahir. Piqué tenia ganes de marcar. Abans del descans, encara un altre llançament al pal, ara de Rosales, el jugador veneçolà de l’Espanyol.
Piqué i Granell, ovacionats
Gerard Piqué i Àlex Granell van ser els futbolistes més aplaudits pel públic d’ençà que els seus noms van sonar per la megafonia de l’estadi. Tots dos han mostrat públicament la seva indignació per la repressió contra el poble i contra els dirigents del poble. I tots dos van ser sobre la gespa, orgullosos de defensar els colors de la selecció. Piqué, després d’haver de sofrir un autèntic calvari amb la selecció d’Espanya, assenyalat per la premsa madrilenya i xiulat a tot l’estat espanyol quan defensava la seva samarreta. És la manera que han trobat de pagar la seva contribució als èxits futbolístics de l’espanyola.
Riqui Puig i Bojan
El futbolista del Barça va jugar cinquanta-un minuts fins que va ser substituït. Ovació per a Piqué. I entrada triomfant de Riqui Puig, el menut migcampista de la Masia, una de les promeses de la factoria blau-grana. Quina manera d’entrar al camp! No feia ni un minut que hi era i va filtrar una passada genial per a Montoya que deixava el gol fet a Bojan. Gol de Bojan, gol de Catalunya al minut 52.
Ben poc va durar l’alegria. Exactament, sis minuts. El temps que va trigar Rosales a fer l’empat a un. El lateral feia passar la pilota per sota de les cames de Becerra.
Regal final de Puado
Veneçuela cercava el segon. I Catalunya, també. Darrer tram de partit molt vistós, amb tots dos equips cercant el gol de la victòria. I va arribar. Javi Puado al 88, amb una tranquil·litat insultant, feia el 2-1 definitiu. Festa completa a Montilivi amb la diana del jugador de l’Espanyol.
Veneçolans en cerca d’entrades
Pujant amb tren a Girona, dos veneçolans amb parents a Barcelona viatgen amb la intenció d’aconseguir una entrada. Saben que s’han exhaurit, però estan disposats a pagar a la revenda. Asseguren que la situació política al seu país és molt complicada. I diuen que la causa del conflicte és el petroli. No s’acaben de definir clarament, però alguns comentaris fan pensar que són favorables al dirigent opositor, Juan Guaidó.
Saben que a Catalunya també hi ha un conflicte polític de primera magnitud. Aquí no en tenim, de petroli, però la gran por espanyola és perdre el seu motor econòmic.
Els jugadors de Veneçuela, que van jugar divendres contra l’Argentina de Messi a Madrid, van veure com Guaidó utilitzava el seu home a l’estat espanyol per a filtrar una visita als futbolistes i la va utilitzar políticament. El seleccionador de Veneçuela, Rafael Dudamel, ha amenaçat de dimitir després d’aquell episodi.
Els amics veneçolans disposats a pagar revenda demanen com ho poden fer per tornar a Barcelona després del partit. El servei de tren s’acaba abans que el partit. Pagaran un taxi, diuen. S’hauran de gratar la butxaca, pens.
Interès internacional
El partit va despertar un interès informatiu molt remarcable. Gairebé 160 mitjans s’hi van acreditar. Hi havia tots els del país i també premsa internacional. Alguns, com France Press, van enviar fotògrafs motivats per la qüestió política. S’hi podien veure mitjans de comunicació espanyols com Mediaset i TVE; televisions d’Alemanya, Associated Press, ESPN dels Estats Units o la televisió veneçolana Meridiano TV.
TV3 va oferir el partit en directe en horari de màxima audiència i Catalunya Ràdio també en va cedir l’antena. Plataformes esportives com Gol, de Mediapro, també hi van ser presents, per vendre el producte al públic sud-americà.
Absències significatives a la gespa
Entre els jugadors absents, es destacava Xavi Hernández, que no va poder assistir a allò que havia de ser el seu comiat de la selecció, per compromisos amb el seu club. Tampoc no hi havia jugadors convocats inicialment per Gerard com Masip, Alcaraz, García, Moreno i Gallar, jugadors del Rayo Vallecano, Valladolid i Osca, clubs que es van negar a cedir aquests futbolistes amb l’excusa que es juguen el descens de categoria.
El partit va ser disputat per primera vegada en data FIFA. Fins ara la selecció sempre havia de jugar per Nadal per no interrompre el calendari de seleccions com l’espanyola. Una excusa que s’ha arrossegat d’ençà que va començar la reivindicació de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, ja fa més de vint anys, amb l’objectiu que Catalunya pogués competir de manera oficial.
De potencial, n’hi ha i que la Federació Espanyola hagi permès el partit contra Veneçuela demostra que és una qüestió de voluntat, espanyola, que la selecció pugui jugar quan vulgui. Un Mundial i tot, si vol. Com fan al Regne Unit amb Escòcia, per exemple. Si Croàcia va jugar la darrera final de la competició de futbol més important de seleccions del panorama internacional, per què no ho podria fer Catalunya.
Abans d’acabar, festa de Catalunya amb la copa. I la batllessa de Girona, Marta Madrenas, també a la llotja, maldant per fer-se una foto amb Piqué. A la megafonia, la música d’Obrint Pas.
Els Mossos no van deixar entrar pancartes ni estelades de grans dimensions. Per això, no vàrem veure cap gran performança deixant de banda la prèvia, organitzada per la federació. Un assistent al partit també va denunciar a Twitter que la seguretat de l’estadi li havia requisat un cartell de suport al president Nicolás Maduro. Vegeu-ne ací la denúncia:
En aquest mateix moment la seguretat de l’estadi de Montilivi m’acaba de requisar un cartell del President Chávez sota la premisa: “No és pot introduir material polític sobre Veneçuela”
Allò del que ens queixavem sobre Espanya de mà de la @FCF_CAT .
➡️ C E N S U R A
— Extraradi Nord 🚩 🇸🇾 (@Extraradi_Norte) March 25, 2019
No hi havia els presidents. Va guanyar la selecció catalana. I tant Catalunya com Veneçuela van acabar la nit pensant en tot allò que tenen ara mateix apuntat en l’agenda política.
