La Cort Suprema decideix sobre el referèndum d’Escòcia: totes les hipòtesis

El tribunal ha de dictaminar si el parlament escocès pot convocar una consulta sense l’aval del govern britànic

VilaWeb
Alexandre Solano
21.11.2022 - 21:40
Actualització: 22.11.2022 - 20:25

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Cort Suprema britànica ja té el veredicte que dictamina si les institucions escoceses tenen capacitat de convocar un referèndum sobre la independència sense el consentiment del govern britànic. Els dies 11 i 12 d’octubre es van fer les audiències a la seu del tribunal, a Londres, i la sentència es llegirà a les 10.45 (hora catalana). Això vol dir que l’alt tribunal ha pres la decisió en tan sols sis setmanes.

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va anunciar el mes de juny que el referèndum es faria el 19 d’octubre de 2023, però els tres primers ministres que hi ha hagut de llavors ençà (Boris JohnsonLiz Truss i ara Rishi Sunak) s’han oposat frontalment a permetre’l.

En aquesta situació, com que era previsible que hi hagués impugnacions i, per tant, que el procés fos molt més llarg i amb uns quants tribunals involucrats, la primera ministra escocesa, mitjançant el Lord Advocate, el màxim funcionari legal d’Escòcia, va dur el cas directament a la màxima institució judicial de l’estat, la Cort Suprema britànica.

Quins eren els arguments de cada part?

En el moment de fer la devolution, és a dir, quan Escòcia va recuperar l’autogovern, l’any 1998, el parlament britànic es va assegurar de mantenir els poders sobre “la Unió dels Regnes d’Escòcia i Anglaterra”. Amb aquest argument, el govern britànic assegura que les autoritats escoceses no tenen competències per a fer un referèndum sobre la independència, perquè la unió és una matèria reservada de Westminster.

En canvi, el govern escocès diu que, si bé no poden legislar sobre la independència, sí que poden fer una consulta per a saber l’opinió dels ciutadans. Per tant, defensa que el parlament escocès té el poder de convocar-lo. De fet, el projecte de llei presentat per Sturgeon, en la secció 1a, estableix justament això: “L’objectiu del referèndum és saber l’opinió del poble d’Escòcia sobre si Escòcia ha de ser un país independent o no.”

El Partit Nacional Escocès (SNP), com a entitat pública, també ha intervingut en el procés judicial, amb arguments més centrats en el mandat de les urnes i en el fet que el dret d’autodeterminació és “fonamental i inalienable”.

Les autoritats britàniques, més enllà de la qüestió de les competències, han maniobrat per a evitar que la Cort Suprema entri en el fons de la qüestió. L’argument que han introduït és que la qüestió judicial és prematura, perquè és un projecte de llei que encara no ha arribat a tràmit ni ha estat aprovat pel parlament i, per tant –diuen–, el tribunal s’hauria d’abstenir de donar “opinions consultives sobre qüestions legals abstractes”.

Quina decisió pot prendre la Cort Suprema britànica?

En primer lloc, la Cort Suprema determinarà si el projecte es troba en una fase massa primerenca per a poder emetre una decisió. Una de les possibilitats, doncs, és que la Cort Suprema doni la raó a les autoritats britàniques i digui que tot és massa prematur i que, si de cas, es manifestarà sobre el fons si abans el parlament aprova un projecte de llei.

La decisió seria un contratemps per a les autoritats escoceses. En primer lloc, això faria que la sentència del tribunal sobre el fons de la qüestió restés blocada setmanes o mesos. A més, sense una decisió prèvia de la justícia, és previsible que succeís allò que Sturgeon volia evitar: que el debat al parlament fos sobre la legalitat i no sobre els beneficis d’un estat independent, un fet que segons la primera ministra escocesa beneficiaria tan sols els partits antiindependentistes. Finalment, més enllà del debat al parlament, gairebé segur que hi hauria impugnacions en més tribunals abans de poder tornar finalment a la més alta institució judicial britànica.

Si accepta d’entrar en el fons, haurà de determinar si el propòsit del projecte de llei no té efectes legals i simplement és saber l’opinió dels escocesos (en lloc de dissoldre legalment la Unió Anglo-escocesa), o bé si el referèndum “no s’ha de considerar un fi en si mateix, sinó un instrument per a assolir un altre objectiu”: el de la independència, en el qual el parlament escocès no té competències.

En relació amb la sentència, els partidaris de la independència han organitzat concentracions en unes quantes ciutats d’Escòcia, amb el propòsit de fer visible internacionalment la lluita. La més grossa, que es preveu que aplegui milers de manifestants, serà a Edimburg, davant el parlament, a Holyrood.

Què passarà si el tribunal entra en el fons?

Si el tribunal entra en el fons i es decanta per la visió escocesa, Sturgeon ja ha dit que el projecte de llei serà aprovat immediatament i la consulta, convocada per al 19 d’octubre de 2023. Tanmateix, això no garanteix que es faci el referèndum i és previsible que hi hagi igualment un xoc polític.

El diputat conservador John Lamont, segon màxim responsable de la Secretaria d’Estat per a Escòcia –el departament del govern britànic encarregat dels afers escocesos–, s’ha negat a dir si el govern encapçalat per Rishi Sunak pensa reconèixer la sentència, tot assegurant que no vol especular. Setmanes enrere, el diari Sunday Times va revelar que el govern britànic, llavors dirigit per Liz Truss, considerava de promoure una llei de referèndums per entrebancar el camí cap a la independència. El canvi legal faria que en comptes de caldre una majoria simple –és a dir, més sís que nos–, caldria el suport de la meitat de tot l’electorat perquè el resultat fos acceptat. Aquesta condició, que fa que l’opció majoritària pugui ser la perdedora, no es va aplicar ni en el referèndum d’independència del 2014 ni en el del Brexit del 2016 i, de fet, amb aquest barem, no s’hauria aprovat la sortida de la Unió Europea.

Tanmateix, sí que hi ha un precedent: el del referèndum sobre la devolution del 1979, en què una esmena va establir la necessitat que un 40% de l’electorat escocès hi votés a favor. Malgrat que el resultat va ser favorable a l’autogovern (51,6%) i la participació fou del 64%, el projecte d’autonomia no s’aprovà perquè no es va arribar al percentatge del cens necessari.

Encara que no hi hagués cap maniobra del govern britànic, i el resultat fos favorable a la independència, molt segurament es desfermaria una nova batalla política i legal, perquè la legislació per a arribar a la consecució d’un estat independent hauria de ser aprovada igualment pels parlaments del Regne Unit i d’Escòcia.

L’altra possibilitat és que la Cort Suprema consideri que les autoritats escoceses no poden legislar sobre un referèndum d’independència. Això implicaria una nova etapa política, amb unes quantes incerteses. La primera ministra Sturgeon ja ha deixat clar que un referèndum que no sigui avalat per la Cort Suprema no es farà, perquè considera que el resultat no seria reconegut per la comunitat internacional i no duria a la independència d’Escòcia.

De manera que, si s’arribés a aquest punt, Sturgeon proposa de fer de les eleccions britàniques un referèndum de facto i que l’SNP s’hi presenti amb un únic punt en el programa: la independència. La proposta ha estat avalada per la resta de formacions partidàries de l’estat independent. Els Verds escocesos han aplanat el terreny perquè sigui així i, per primera vegada a la història, tenen la intenció de presentar candidats en les cinquanta-nou circumscripcions perquè no es perdi ni un sol vot. Ara fa tres anys es van presentar en vint-i-dues i no van obtenir cap escó. I també el tercer partit independentista més important, Alba, de l’ex-primer ministre escocès Alex Salmond, s’ha adherit al pla si la Cort Suprema diu que el parlament escocès no té autoritat per a convocar la consulta.

Aquesta hipòtesi tindria moltes incògnites, com ara com aplicarien el resultat si hi hagués una majoria de vots a formacions independentistes i com se cercaria el reconeixement de les autoritats britàniques i de la comunitat internacional. Sobre això, Sturgeon ha dit que ho exposaria amb més detalls si finalment es trobés abocada a unes eleccions plebiscitàries.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes