Acte de campanya de Pè a Corsica, la candidatura majoritària dels sobiranistes corsos.

El primer dia del 2018 s’activarà la nova organització institucional a Còrsega. La victòria dels sobiranistes en les eleccions de fa dos anys va permetre de pactar una fórmula institucional única a l’estat francès. La institució que deixarà enrere la partició de l’illa en dos departaments resultarà de les eleccions que es faran aquest diumenge, en la primera ronda, i el diumenge 10, en la segona. La qüestió catalana ha marcat els primers dies de la campanya entre els partits, encara que el sobiranisme cors ha deixat clar que actualment Còrsega no és Catalunya perquè no té la mateixa fortalesa institucional ni el dinamisme i el poder econòmic. Vuit candidatures pugnen a ocupar els 63 escons de la nova Assemblea Corsa.

Quin és el canvi institucional?
Actualment Còrsega, una illa de nou mil metres quadrats i tres-cents trenta mil habitants, era dividida en dos Consells Departamentals i una institució anomenada Col·lectivitat Territorial Corsa. El 7 de setembre de 2016, l’assemblea sortint de la Col·lectivitat va aprovar la reforma institucional, que havia estat pactada prèviament amb el govern francès, a conseqüència de la victòria incontestable dels sobiranistes mig any abans. De fet, el president François Hollande i el primer ministre Manuel Valls van convocar ràpidament els dos líders del sobiranisme cors, Gilles Simeoni i Jean-Guy Talamoni, a l’Elisi per parlar dels plans que tenien per a l’illa després de la victòria electoral del desembre de 2015. Amb matisos i recels, l’estat francès va acceptar de fer una excepció en una organització territorial molt estricta, centralista i poc sensible amb les nacions, les cultures i les llengües altres que la francesa.

L’Assemblea Corsa, que tindrà la seu a Ajaccio, es constituirà per Cap d’Any i, en una sessió posterior, elegirà un consell executiu, compost per un president i deu consellers. Aquest consell actuarà de govern. La nova institució també tindrà una Cambra dels Territoris, amb 42 membres i seu a Bastia, amb la funció de coordinar les col·lectivitats territorials i les mancomunitats de municipis en matèria d’acció pública i solidaritat financera. Per una altra banda, el Consell Econòmic, Social i Cultural tindrà competències noves en matèria de protecció del medi.

Qui disputa les eleccions?
Els corsos podran elegir diumenge entre vuit opcions polítiques (pdf). D’entrada, hi ha la coalició sobiranista Pè a Corsica –actualment amb la majoria absoluta i el govern–, integrada pels nacionalistes de Femu a Corsica i els independentistes de Corsica Libera. El cap de llista és Gilles Simeoni, actual president del consell executiu, i amb el líder independentista Jean-Guy Talamoni (actual president del parlament) a la cinquena posició. Els mitjans corsos consideren que aquesta coalició és la més ben situada per a obtenir la victòria. El moviment independentista d’esquerres, Rinnovu Naziunale, que no s’ha volgut integrar en la llista de Simeoni i Talamoni, presenta la candidatura Core in Fronte, amb Paul-Félix Benedetti al capdavant. El 2015 va aconseguir un 2,58% dels vots i caldrà veure si ara resisteix l’empenta de la candidatura majoritària.

Bona part de l’expectació electoral és posada a veure quina penetració tindrà la candidatura del moviment del president francès, Emmanuel Macron, i a quins partits prendrà espai. Aquesta candidatura, sota el nom Andà per Dumane, pilotada per La République en Marche!, porta Jean-Charles Orsucci al capdavant. Per una altra banda, el Partit Comunista, França Insubmisa i alguns altres grups alternatius s’han aplegat a la llista L’Avenir, la Corse en Commun i presenten de candidat Jacques Casamarta. Els verds d’Aliança Ecologista es presenten amb la candidatura A voce di a Natura Corsa i són liderats per Jean-François Baccarelli.

A la dreta de totes aquestes formacions hi ha la candidatura Voir Plus Grand pour Elle, amb el suport dels Republicans i el Comitè Central Bonapartista, amb la batllessa de Grosseto-Prugna, Valérie Bozzi, de candidata; la llista La Voie de l’Avenir, A Strada di l’Avvene, conduïda pel conseller territorial sortint, Jean-Martin Mondoloni, amb un cert caràcter regionalista; i la candidatura Rassemblement pour une Corse Républicaine, que és la llista del Front National francès, d’orientació xenòfoba i autoritària, amb Charles Giacomi de candidat. El Front National va aconseguir 4 diputats el 2015, un 9% dels vots en la segona volta.

Absències significatives i sistema electoral
Per primera vegada en unes eleccions a Còrsega no s’hi han presentat ni han donat suport a cap candidatura el Partit Radical d’Esquerra, el Partit Socialista Francès ni Europa Ecologista-Verds.

El sistema electoral de la nova Assemblea Corsa és de dues rondes, com a totes les eleccions de l’estat francès, però amb alguna peculiaritat. La candidatura més votada a la segona ronda s’emporta un conjunt addicional d’11 escons, sempre que hagi superat el 18% dels vots. Per accedir a la segona ronda, s’ha d’obtenir un mínim d’un 7% de vots a la primera. Les llistes que hagin obtingut entre un 5% i un 7% dels vots poden optar a fusionar-se amb alguna de les llistes que hagin superat la primera ronda.

Catalunya en la campanya
La campanya va començar marcada per l’actualitat catalana. Els partits centralistes francesos acusaven la llista sobiranista Pè a Corsica i la independentista Core in Fronte d’empènyer l’illa cap a una situació de tensió com la que viu Catalunya. Els líders principals del sobiranisme majoritari s’han ocupat aquests últims dies de marcar distàncies entre les dues situacions polítiques. Per exemple, el candidat Simeoni va escriure un article a Le Monde amb el títol ‘Còrsega no és Catalunya’, en què explicava que els objectius de la seva candidatura són reforçar la societat políticament, econòmicament i socialment, però sense abandonar l’anhel d’emancipació. Tanmateix, no s’han desmarcat ni s’han girat d’esquena a la lluita de Catalunya per la independència. El president de l’assemblea sortint, Jean-Guy Talamoni, va escriure un comunicat de suport a la República Catalana proclamada el 27 d’octubre:

COMMUNIQUÉ DU PRÉSIDENT DE L’ASSEMBLÉE DE CORSE JEAN GUY TALAMONI

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]