Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha assegurat l’abstenció d’ERC a la votació de la sisena pròrroga de l’estat d’alarma, que el PSOE s’ha compromès que serà l’última. En canvi, els republicans li han arrencat que la Generalitat participi en la gestió dels fons europeus de reconstrucció anunciats aquesta setmana per Brussel·les. A més, han pactat que Catalunya recuperarà les competències i serà l’autoritat en la presa de decisió del procés final de desconfinament quan les regions sanitàries entrin a la fase 3. Amb aquesta pròrroga, que s’allargaria fins al 22 de juny, s’acabaria l’estat d’alarma que va començar 15 de març, fins i tot si hi ha rebrots. El pacte inclou el compromís d’impulsar els canvis legals que evitin cap altre estat d’alarma els mesos vinents i de desvincular-lo de les mesures socials i econòmiques necessàries. Per últim, els treballadors no residents d’empreses de la Conca d’Òdena que no van poder anar a treballar quan s’havia confinat tindran una prestació equivalent als que hi viuen, que ja els va ser reconeguda com a baixa laboral. Amb l’abstenció d’ERC i el suport del PNB, Sánchez té assegurada l’aprovació de la pròrroga.

Avui el món ha superat els 6 milions de casos de coronavirus confirmats, mentre que les morts recomptades ja són 368.871. Amb el final de l’estat d’alarma a l’horitzó, el desconfinament s’obre pas i el BOE ha publicat avui la normativa de la fase 3, que dilluns començarà a Formentera. Com a novetats principals, les barres dels bars recuperaran l’activitat i els teatres, cinemes i auditoris podran obrir amb un 50% de la capacitat. Es reobriran casinos i bingos, les reunions podran arribar a vint persones i es regula com han de ser els casals d’estiu. I tot i l’avenç en el desconfinament, les Corts Valencianes encara no permeten l’accés als periodistes, fet que ha motivat una queixa pública de la Unió de Periodistes Valencians. En un comunicat, ha recordat que ja hi va presentar formalment la necessitat de tornar a permetre la presència dels informadors dins l’hemicicle, perquè amb l’avenç del desconfinament la institució ha recuperat les sessions plenàries i continua amb el desenvolupament de les comissions.

L’epidemiòleg Oriol Mitjà ha avisat en un fil de piulets que les dades científiques que apunten que als nens i adolescents gairebé no els afecta el coronavirus 2019 no són concloents. Un estudi d’un institut associat a l’Hospital Mount Sinai de Nova York ho havia apuntat perquè les cèl·lules dels infants tenen menys receptors per al virus, però el doctor Mitjà recorda que durant el confinament hi han estat menys exposats que no pas la resta de població, de manera que és normal que siguin un percentatge petit dels diagnosticats. D’una altra banda, deixa clar que hi ha una ‘forta evidència’ que són menys susceptibles a infectar-se i que, si arriba el cas, són menys simptomàtics que no pas la resta de població. Sobre si tenen més càrrega o menys que no pas els adults, diu que hi ha estudis que apunten a totes dues opcions, de manera que encara no se sap amb seguretat. De tota manera, recorda que la manera de relacionar-se pròpia dels nens facilita la transmissió de virus als companys de classe si hi estan en contacte.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 6.094.706 casos confirmats i 368.871 morts. Del total de casos, 2.702.383 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.806.520 casos i 105.063 morts.
—El Brasil, amb 469.510 casos i 28.015 morts.
—Rússia, amb 396.575 casos i 4.555 morts.
—L’estat espanyol, amb 286.308 casos i 27.125 morts.
—El Regne Unit, amb 272.826 casos i 38.376 morts.
—Itàlia, amb 232.664 casos i 33.340 morts.
—L’estat francès, amb 186.797 casos i 28.714 morts.


Als Països Catalans hi ha 85.742 casos, 52.754 altes i 13.982 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 66.545 casos, 37.982 altes i 12.241 morts (avui s’han incorporat 257 casos, 204 altes i 19 morts)
—Al País Valencià, 16.045 casos, 12.122 altes i 1.432 morts (avui s’han incorporat 3 casos nous de PCR, 127 altes i 3 morts)
—A les Illes, 2.076 casos, 1.682 altes i 224 morts (avui s’han incorporat 8 casos, 15 altes i cap mort)
—A Catalunya Nord, 312 casos, 276 altes i 34 morts (cap variació)
—A Andorra, 764 casos, 692 altes i 51 morts (avui s’han incorporat 8 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula sobre l’economia: ‘La construcció arrossega un any de forta decepció’

‘Jo crec que no n’hi haurà prou d’injectar liquiditat. No n’hi ha prou tampoc de donar ajuts econòmics als aturats. Hem d’invertir en massa a la UE i als EUA en un immens pla de creació de noves infrastructures per a frenar el canvi climàtic amb energies renovables i salvar el planeta mentre salvem les nostres economies’, deia ahir en una entrevista a La Vanguardia el professor d’Harvard Eric Maskin, premi Nobel d’Economia el 2007. De segur que en la construcció van agradar les seves paraules, perquè encara és molt recent el desencís que li ha capgirat les esperances per al 2020. Enguany tenien previst de créixer, però amb la covid-19 tot s’ha enfosquit i tornen a veure un altre any en negatiu.

I no els en falten motius. Les empreses constructores, subcontractistes i proveïdores de materials i serveis de la construcció s’han vist molt afectades per l’aturada de l’activitat derivada de la crisi sanitària. En un mes, la construcció ha perdut l’11,2% dels treballadors (la caiguda dels serveis, per exemple, ha estat del 4,9%) i el 7,6% de les empreses, i és el sector més perjudicat proporcionalment.

De tot això es va parlar dimecres passat, quan la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) va presentar el seu informe sobre l’activitat del 2019 i les previsions per al 2020. En la introducció, es recordava que durant la crisi del 2007 al 2014 la inversió en construcció va caure de més del 60% en termes nominals. El 2014, darrer any de recessió, el sector només era el 6,7% del PIB, quan el 2007 havia arribat a constituir el 16,6% de l’economia catalana i el 2019 se situava en el 7,9%, molt per sota de la mitjana de la Unió Europea (10%) i d’Espanya (9,1%). Aquesta disminució dràstica de l’activitat llavors va causar la pèrdua de milers de llocs de treball i d’empreses, crisi de la qual encara no s’havia recuperat plenament. I ara es preveu un impacte similar per a la crisi de la covid-19, ‘si no es prenen mesures adequades per a impulsar la producció i preservar empreses i ocupació’.

Quant a la previsible evolució de la construcció, la CCOC diferencia clarament dos segments: la residencial i la no residencial. De la primera diuen que depèn de les decisions de despesa de les famílies ‒i en menor mesura, dels inversors‒, cosa que es tradueix en el nombre de compravendes i concessions d’hipoteques. La pèrdua de milers de llocs de treball i, per tant, dels ingressos dels treballadors, sumats a un previsible augment de la prudència en el sector bancari arran dels impagaments de préstecs, fa preveure que aquest mercat romandrà aturat força temps, fins que no torni la confiança en l’economia i es torni a crear ocupació.

Quant a l’edificació no residencial, que inclou locals comercials, oficines, magatzems, turístics, recreació i esports, agraris i ramaders, serveis de transport… i l’obra pública, excepte l’habitatge protegit, hi veuen una frenada clara. L’aturada de l’economia catalana i bona part de la mundial, que s’enfronta a una situació sense precedents, fa preveure que ‘els agents inversors frenin els projectes ja començats que estiguin menys avançats i descartin de començar-ne de nous fins que no millorin la confiança i les expectatives d’una nova embranzida econòmica’.

Resulta interessant la reflexió que fan sobre l’obra pública, que habitualment es veu molt afectada pels cicles electorals i l’aprovació (o no) de pressuposts. A aquestes dinàmiques, a més, cal afegir-hi ara un fet imprevist com és una pandèmia. I això aboca la CCOC al pessimisme, car ‘les administracions públiques hauran de dedicar una part molt important dels pressuposts a ajudar les famílies i les empreses i, previsiblement, la inversió en obra pública disminuirà, com durant la darrera crisi del 2008, a diferència dels països que l’han usada amb efectivitat com a mesura anticíclica per a crear activitat econòmica i llocs de treball’.

D’acord amb les previsions de les principals entitats de previsió conegudes fins ara, la inversió en construcció podria caure a Espanya i a Catalunya entre un 20% i un 25% l’any 2020 i creixeria d’un 6 o un 7% l’any 2021. De tota manera, la durada de la crisi en la construcció i la seva intensitat serà condicionada pel ritme de la represa de les obres, per la resposta mèdica a la covid-19 i les mesures econòmiques que adoptin les administracions. La CCOC creu que, sense un suport adequat, les empreses esgotaran els recursos molt ràpidament i, a conseqüència, se’n destruiran milers, juntament amb llocs de treball, cosa que afectarà la cadena de valor de la construcció durant molts anys.

El 23 d’abril passat, la CCOC va difondre el document ‘Preservar les empreses, preservar l’ocupació. Proposta de mesures urgents’, en què es demanava d’adoptar un conjunt de mesures per a poder dur a terme de manera adequada i continuada l’activitat constructora i preservar les empreses i l’ocupació, encaminades a atenuar l’impacte de l’aturada de l’activitat i a facilitar la reactivació del sector en un context complex, que no té res a veure amb les condicions existents en el moment de contractar les obres.

El president de la CCOC, Joaquim Llansó, no s’ha cansat de recordar els avantatges de la inversió pública en el sector en termes de retorn a la societat. Hi insisteix a partir de fets i dades reals. El retorn fiscal de la inversió en infrastructures i equipaments, per exemple, és del 49% de tota la quantitat invertida, en concepte de recaptació de l’IVA, IRPF, impost de societats, cotitzacions socials o disminució de prestacions de desocupació. Així i tot, és dels sectors que més llocs de treball crea per milió d’euros invertit ‒dels 14 en l’obra civil fins als 56 en rehabilitació‒ i ocupa de tècnics de nivell elevat a persones en risc d’exclusió social, amb un clar efecte integrador dels col·lectius amb dificultats per a incorporar-se al mercat laboral. A més, és el sector que més activitat crea als altres, amb un coeficient multiplicador d’1,92 final…

Recorda i insisteix també en el dèficit d’inversió en infrastructures de Catalunya, que Foment del Treball va calcular en 27.790 milions d’euros el 15 de juliol passat. Un informe que es va completar el 4 de desembre amb la reivindicació d’una gestió de les infrastructures de quilòmetre zero, és a dir, del territori. Vet aquí un altre sector que ha vist estroncada una recuperació que esperava per a enguany. La veritat és que les reflexions del CCOC semblen prou encertades i el 2020 –tret que canviïn molt les coses‒ serà un altre any per a llençar al cabàs dels dolents… i ja són molts.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Les UCI es buiden i el coronavirus és a prop de ser eradicat en algunes zones del país
– Russia Today: Desenvolupen a Rússia un vaccí contra la covid-19 que podrà administrar-se per via nasal (en castellà)
– Politico: Els veins nòrdics diuen ‘no gràcies’ als turistes suecs (en anglès)
– The Guardian: Per què la Llombardia ha estat colpejada més fort que les altres regions italianes? (en anglès)
– Libération: La retirada americana enfonsa les magres finances de l’OMS (en francès)
– BBC: Per què la majoria de morts de la covid-19 no seran pel virus (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

-Les UCI es buiden i el coronavirus és a prop de ser eradicat en algunes zones del país
ERC confirma que s’abstindrà en la pròxima pròrroga de l’estat d’alarma
Què es pot fer a la fase 3? Sense franges horàries, reunions de 20 persones, casals d’estiu…
El govern català recomana als ajuntaments que limitin el temps d’estada a les platges més concorregudes
Oriol Mitjà avisa que les dades sobre la protecció dels nens del coronavirus no són concloents
La Unió de Periodistes Valencians demana de poder tornar a treballar a les Corts
‘Sense llibertat no hi ha normalitat’: acció sorpresa d’Òmnium a diverses ciutats del país


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirusPer què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.