presos polítics

Dimarts, tothom estava pendent del pronunciament del Tribunal d’Estrasburg sobre la demanda presentada per la presidenta del parlament Carme Forcadell i setanta-cinc diputats més –dels grups de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que Es Pot– contra el Tribunal Constitucional espanyol (TC) per la suspensió preventiva del ple convocat el 9 d’octubre del 2017. La mesa havia convocat aquell ple dos dies després de la proclamació del resultat definitiu del referèndum del Primer d’Octubre, però el PSC va presentar un recurs d’empara al TC, que va suspendre el ple.

Set magistrats de la sala tercera del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), entre els quals l’espanyola María Elósegui, van inadmetre la demanda de Forcadell i la resta de diputats contra Espanya amb l’argument que no estava ben fonamentada, en una decisió que no té valor de sentència.

Allò va provocar una gran alegria en els àmbits mediàtics espanyols i tensió en una picabaralla a Twitter entre l’advocat Gonzalo Boye i l’ex-conseller d’ERC Josep Huguet, qui havia qüestionat l’estratègia de Boye sense esmentar-lo. L’advocat Andreu Van den Eynde va intervenir-hi per dir que la lletrada que havia presentat la demanda, signada per ell mateix, va fer-ho tan bé com va poder.

Ara bé, el TEDH sí que entra a valorar el fons de la demanda. La desestima perquè entén que la convocatòria del ple del 9 d’octubre es va fer d’acord amb la llei del referèndum aprovada al parlament el 6 de setembre, suspesa pel TC l’endemà mateix. JxSí i la CUP van resoldre l’entrebanc convocant un ple el 10 d’octubre sense cap referència a la llei del referèndum, en el qual Puigdemont va proclamar la independència i després va proposar de suspendre’n els efectes, tal com recull el mateix Tribunal d’Estrasburg.

El TEDH avala la suspensió preventiva del ple que va fer el TC i recorda la sentència del 26 d’abril de 2018 en què es reafirmava en la suspensió. A més, refusa la demanda perquè diu que la queixa dels setanta-sis diputats sobiranistes no està argumentada. Un altre punt que ha decantat la balança és el fet que la demanda dels diputats catalans argumentés que no van poder presentar al·legacions contra la suspensió preventiva del TC. En aquest sentit, el TEDH recorda que el Parlament de Catalunya com a institució sí que va poder formar part del procediment d’empara que va acabar amb la sentència del TC de l’abril del 2018.

El significat de la decisió

Normalment, en una decisió d’admissibilitat o inadmissibilitat, el Tribunal d’Estrasburg no entra al fons de la demanda. En canvi, aquesta vegada sí que ho ha fet. ‘Crec que ho han fet perquè saben que vindran molts casos sobre què va passar a Catalunya i volen tenir-ho ben apamat i lligat’, reflexiona David Bondia, professor de Dret Internacional i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

La presència d’un jutge representant de l’estat afectat és habitual, perquè aporta el punt de vista de l’ordenament jurídic intern, segons el professor. Pel que fa al contingut de la decisió del TEDH, explica que el Conveni Europeu de Drets Humans consagra la llibertat d’expressió i de reunió, però es preveuen ingerències puntuals si hi ha tres requisits: previsió legal, finalitat legítima i proporcionalitat.

La previsió legal és l’existència, o no, d’una llei que permeti la intromissió en el dret de llibertat de reunió, en el qual se centra l’anàlisi del TEDH. En aquest cas, el Constitucional tenia la facultat de suspendre preventivament el ple. La finalitat legítima es vulnerava amb l’argument que calia protegir el dret de terceres parts, és a dir, de les minories parlamentàries, i per aquest motiu també s’ha considerat que la decisió del TC era proporcional.

Bondia diu que no troba desgavellada la decisió del TEDH, però es mostra crític amb el fet que faci judicis de valor en una decisió d’inadmissibilitat com aquesta. Es refereix al qüestionament que perillava la seguretat i l’ordre públic: ‘Pot considerar que la suspensió era necessària per a protegir els drets i llibertats de terceres persones, i així ho havia argumentat, però després se’ls en va anar la mà, perquè no és veritat que hi hagués cap perill per a la seguretat i l’ordre.’

La possible explicació que hi troba és que el TEDH treballa amb jurisprudència que s’ha aplicat en aquesta decisió sense que fos pertinent ni adequada en aquest cas. ‘L’anàlisi de la previsió legal i la finalitat legítima que fan no argumenta allò que després diuen sobre l’ordre públic i la seguretat. Només es parla de la protecció dels drets de les minories’, conclou.

Afectarà aquesta decisió a futures demandes de l’independentisme i dels presos polítics al TEDH? ‘Crec que no. Ells tenen clar que els n’arribaran diverses, però en aquestes futures demandes es qüestionarà l’empresonament, el procés judicial degut… Anirà per una altra banda.’ Tanmateix, recomana que les demandes no plantegin res més sobre el ple suspès del 9 d’octubre perquè Estrasburg ja s’hi ha pronunciat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb