Som al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de Barcelona, on els carrers parlen d’oficis molt actius en un temps passat, de gent feinera que feia pinya en els gremis que enfortien i feien meritoses i respectables les seves dedicacions. Carrerons, passatges i places com els del Civader, les Semoleres, els Corders i els Mercaders els recorden i honoren. En aquest barri, hi trobem també els carrers de l’Oli, el del Pou de la Cadena i el de les Candeles. Cadascun guarda en el seu nom la petjada que va fer bategar tanta activitat en aquesta part comercial de la ciutat, dedicada a abastir-la de mercaderies.

Pocs d’aquells oficis subsisteixen, però d’alguns queden, a part del nom en la placa del carrer, algun taller amb eines antiquíssimes, fotografies en blanc i negre, documents i records salvats de l’oblit. I, a la plaça de la Llana, una botiga manté, com un tresor, un tros ben gran de relat històric sobre l’ofici d’apotecari. Obrim la porta de la Farmàcia Agramonte per conèixer-lo.

Del carrer estant, l’exterior d’aquesta farmàcia, que abraça el xamfrà amb el carrer dels Corders, ja atrau molt l’atenció. Portes i aparadors de fusta pintada de verd clar i els vidres gravats demanen d’aturar-s’hi. Molts passavolants volen fotografiar aquest comerç antic, perquè no hi ha gaires botigues com aquesta, espais comercials, a peu de carrer, que conserven no tan sols la fesomia, sinó també, en la seva activitat interior, un ofici de segles enllà.

Entrar a la Farmàcia Agramonte és posar els peus a un passat molt llunyà, un viatge fins a l’edat mitjana, perquè l’arcada de pedra de càrrega que hi ha a l’interior és del segle XIII, en el local contigu al primer espai de botiga al qual hem entrat des del xamfrà. Quan s’entra a la farmàcia, hi ha el taulell d’atenció al públic. Mirem on mirem, el modernisme parla. Un terra de rajoles hidràuliques amb bonics motius florals, blaus, verds i marrons, recreen la vista. D’un sostre amb rosetó i detalls d’estil modernista penja una llum d’aranya. I els vidres amb gravats que reprodueixen flors acaben de donar a la botiga una pinzellada encara més artística, tot acompanyant les línies corbes del mobiliari amb acabats d’ebenisteria.

El somriure de la Zoila

El taulell, les prestatgeries, els marcs de les finestres, tot està carregat d’encant, i d’aquest relat del passat. L’atmosfera de tot plegat és com la d’una visita cultural, un passeig medieval i modernista dins una farmàcia, un continent potent per a un contingut singular, tant com la titular de la farmàcia, Zoila Agramonte. Es va llicenciar en farmàcia a la Universitat de l’Havana, al seu país, i just abans dels jocs olímpics va aterrar a Barcelona. Aquesta ciutat li va agradar molt.

Va començar treballant a la farmàcia Coliseum, a la cantonada del carrer de Balmes amb la Gran Via, abans de treballar en uns altres llocs, també en un laboratori preparant fórmules. Fins que, arribat un moment, va voler tenir la seva pròpia farmàcia. “Aquest barri em va atraure, i després la botiga em va encantar. Em recordava el meu país, les edificacions, la part de la tradició del barri antic de l’Havana”, explica la farmacèutica, que també és dietista. Diu que quan va considerar de comprar una farmàcia. “En volia una de diferent, perquè jo també soc diferent”, explica. I a la petita placeta de la Llana la va trobar.

“M’encanta treballar aquí”, expressa. I en la seva satisfacció es barreja com li agrada l’espai on ho fa, aquesta antiga apotecaria de la qual aixeca la persiana cada matí, i el contacte humà que un establiment com la farmàcia pot continuar mantenint amb els qui confien en els agents farmacèutics. “El 70% dels nostres clients són veïns, públic local, i la resta, turistes o gent de pas”, comenta la Zoila. L’acompanya al negoci portant l’administració el seu marit, Jordi Fexas.

Plegats, van donar un canvi d’aires a la farmàcia quan la varen agafar, de tal manera que, respectant tota la seva història, la van fer més transparent, més clara, més lluminosa. “El primer que vam fer va ser pintar-la de blanc, perquè era molt fosca abans. Vam posar-hi bona llum que donés claror, i vam treure les portes de les prestatgeries per deixar a la vista de tothom els productes.” Això sí, precisa Agramonte, les van “guardar totes perquè estan catalogades com la resta del mobiliari de la botiga”. Aquest comerç és bé cultural d’interès local i té el reconeixement de comerç emblemàtic de la ciutat, i és a la Ruta dels Emblemàtics.

En la nova etapa de la farmàcia en mans de la Zoila, ella va decidir d’obrir una segona porta a l’establiment i fer accessible a la clientela els baixos de l’edifici del costat, i va guanyar per a la botiga l’espai que abans havia estat destinat només a magatzem. Ara és allà on les persones que ho volen s’asseuen tranquil·lament a fer-se prendre la tensió, en la part de la farmàcia que custodia l’arc de pedra medieval. Prendre la tensió és un dels serveis que més fan, segons explica la farmacèutica. “Amb els dies que vivim, ho fem molt, perquè anem tots com anem”, comenta.

En un cartell a l’exterior, llegim alguns dels serveis que s’ofereixen a la farmàcia: teràpies naturals, olis essencials, biocosmètica i, sempre, el consell farmacèutic. Aquest darrer és l’essencial d’establiments com aquest. “Aquest és el nostre plus, l’orientació, l’explicació. I és allò que la persona vol quan ve aquí. El fet de tranquil·litzar quan cal, dient, això que li passa té solució, no és tan greu, és el que la persona més necessita quan ve. Aquesta és la part més clau del servei que oferim a la farmàcia, singularitzar el servei a la salut dels veïns.” I això és, precisament, el que més li agrada a ella, poder fer aquest acompanyament de la seva farmàcia estant als veïns, als ciutadans, als turistes, a qualsevol que obre una porta que segles enllà ja s’obria.

Dues nissagues llargues d’apotecaris

La Zoila i en Jordi s’han dedicat a cercar documentació per mirar de refer tot el guió biogràfic de la farmàcia. Segons que explica en Jordi, “no consta en cap document la data de la seva fundació, tot i que hi ha documents del 1600 que ja en parlen”.I explica que “uns documents de la Reial Acadèmia de Farmàcia recullen que a la Barcelona del 1714 hi havia tres farmàcies, una al carrer de Sant Pere Més Baix, una altra al carrer Montcada i aquesta de la plaça de la Llana”.

Són tot referències i documents aproximatius, encara que –insisteix– no disposen d’un paper fundacional. No saben la data exacta en què es va obrir la farmàcia, únicament que hi ha referències que demostren que, el 1600, ja es diu que era regentada per Josep Saurina.

En les investigacions de la parella, també han trobat que l’any 1848, quan s’aixecà la finca del costat, va entrar-hi una nova nissaga d’apotecaris que hi va ser fins a l’any 2015.

La decoració actual del local data d’una reforma modernista de l’any 1880. En aquell moment, la farmàcia era propietat de la família Cases, la segona llarga nissaga d’apotecaris, el nom de la qual va prendre volada gràcies a una fórmula magistral ideada per Josep Cases.

Ara, entrant a la farmàcia, a mà dreta, s’ha deixat a la vista en una vitrina una mostra interessant de pots de diferents fórmules d’apotecari i l’anunci de la “Solució Cases”, que va donar molt anomenada a aquesta farmàcia. Sembla que el remei que va preparar el senyor Cases era miraculós per a la cura de nombrosos mals i dolors. Tant va ser així, que es va arribar a exportar a Amèrica. Allò passava al segle XIX, però la saga d’apotecaris Cases va tenir la farmàcia de l’any 1864 fins el 2014. Era l’antiga Farmàcia Joaquín Cases.

Va ser l’altra nissaga, els Saurina, els primers de regentar-la, sembla, i fins el 1747. Al segle XVII, aquests Saurina ja apareixen vinculats a una farmàcia a la plaça de la Llana. “El seu nom consta als arxius del Col·legi de Farmacèutics com a primer titular ubicat a la plaça de la Llana”, puntualitza Jordi Fexas.

Segons unes altres referències, l’any 1857 l’establiment figurava en la guia comercial “El consultor” i un tal Josep Saló n’era el titular. L’any 1864, l’establiment va passar a mans del senyor Teixidor, i el 16 d’agost de 1864, Teodor Avinyó i Boix li la va comprar. D’aquell temps s’explica que feien moltes formulacions de medicaments que enviaven a tot el país i a Amèrica. La filla del propietari es va casar amb Josep Cases i Valls, i així va començar l’altra llarga saga d’apotecaris. Quan el primer Cases va morir, la seva dona es va tornar a casar, en aquest cas amb Joaquim Puchades, que va ser l’hereu del negoci. I va ser Josep Cases i Avinyó, nét de l’inventor de la fórmula magistral que havia donat prestigi a l’apotecaria de la plaça de la Llana, qui va continuar la nissaga familiar, que va portar la farmàcia durant unes quantes generacions. En resum, dues grans estirps d’apotecaris varen regentar un segle i mig cadascuna la farmàcia de la qual avui és titular la Zoila.

Avui, el context del comerç és ben diferent d’aquells anys, en què tot es baixava a comprar a la botiga física i, generalment, al barri on es vivia. Ara en Jordi i la Zoila expliquen que competir amb els preus de les vendes per internet és molt difícil, tot i que ells també miren d’anar-se adaptant al comerç en línia. “Els clients poden comprar al mateix preu que compraríem nosaltres directament als distribuïdors. Paguen al laboratori i recullen els articles a la botiga. Per a nosaltres no deixa pràcticament guany, però és un servei més que oferim per mirar de trampejar la competència d’internet”, diuen. Tot suma, tot i que aquest tracte pròxim i humà és el que fa singular aquest servei a peu de carrer. Unes paraules que tranquil·litzen, uns ulls que no tan sols miren, també escolten ben atents, són darrere el taulell en aquest establiment que sembla talment fet a mida perquè hi passin coses bones. La botiga és una joia per als ulls, un espai per a la salut que ja guareix només d’entrar-hi. I el somriure de la Zoila mostra la seva il·lusió de poder oferir aquest consell a cada persona que ho demana.

Li agrada molt tenir productes naturals i, si pot ser, de proximitat. “Les cosmètiques naturals poden ser d’aquí, per què no? Nosaltres tenim les marques Natura Bio i Lliure, que ho són”, precisa, des d’aquest comerç tan emblemàtic, amb aquesta decoració entranyable i un tracte que calma. Amb més de trenta anys d’experiència en el sector farmacèutic, i també com a veïna d’aquesta ciutat, la Zoila veu que, en general, es va perdent aquest contacte proper i humà, però que hi ha moltes persones que encara el cerquen, i aquí aquest servei encara el donen.