“El conseller arriba onze mesos tard”: vuit centres educatius afectats per la gota freda no han pogut començar el curs avui

Dilluns 8 de setembre, data del començament del curs escolar al País Valencià. Però, com preveien les comunitats educatives, hi ha vuit centres –encara que la xifra oficial de la conselleria diu que en són quatre– que no han pogut començar les classes. Són els més afectats per la gota freda, i que tindran mòduls pre-fabricats. Aquest matí, la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic havia convocat una conferència de premsa per a denunciar la ineficiència i el menyspreu de la conselleria envers aquests centres.

Al poliesportiu de Massanassa (Horta Sud), on s’instal·len els mòduls que acolliran els sis-cents alumnes del CEP Lluís Vives i l’escola infantil Ausiàs March, els convocants havien d’obrir pas a un camió que eixia del recinte on encara treballen els obrers. Mentrestant, els xiquets jugaven i es retrobaven amb els companys, amb el regust amarg de saber que avui no tornarien a l’escola. Rubén Pacheco, president de la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya, ha recordat que el conseller José Antonio Rovira es va comprometre a tenir acabades les instal·lacions dels mòduls el 31 de juliol i que, ara com ara, no ha complit. Amb tot, avui el conseller ha anat a Castelló a inaugurar el curs, un fet que Pacheco titlla de “covard”.

“No han donat prioritat en cap moment a la recuperació del sistema educatiu. Haurien d’haver fet tots els esforços perquè els mòduls pre-fabricats –els malaurats barracons, imprescindibles en aquest moment– hagueren estat enllestits fa mesos. La promesa que a l’inici de curs tots els centres educatius estarien reubicats als seus municipis es fa molt curta. Més que res, perquè ja arribava tard. Però, a sobre de tot, ni tan sols han estat capaços de gestionar aquesta situació amb l’eficiència suficient perquè en aquests deu mesos aquests mòduls encara no estiguen enllestits i en condicions perquè l’alumnat puga entrar a les aules”, ha dit.

També ha denunciat la “nefasta” conferència de premsa que el conseller Rovira va fer dijous passat, en què va dir tan sols dos centres o tres no podrien començar les classes avui. “No són dos o tres, en són més, perquè no són només els de Massanassa i Alfafar, són també els de Paiporta, Algemesí i Utiel”, ha dit. I ha afegit que el conseller s’havia atorgat el mèrit que 107 centres tornassen a les aules, però Pacheco recorda que això va ser gràcies a les comunitats educatives. “La Conselleria d’Educació no ha oferit ni un fregall per a posar els centres en condicions.”

Amb tot, el conseller els demanava “paciència”. “Se’ls ha de demanar disculpes, no paciència. I ni una sola disculpa va eixir de la boca del conseller. Res més que supèrbia i prepotència”, diu Pacheco. A hores d’ara, els mòduls no tenen aigua ni llum, ni instal·lacions d’aire condicionat. En molts casos, tampoc no tenen el pati asfaltat, ni zones d’ombra per a la xicalla.

D’una altra banda, Elisabet Garcia, d’Escola Valenciana, ha denunciat la situació que viuen les comunitats educatives a causa de la llei Rovira, que arracona el català a les aules. Ha remarcat que la consulta sobre la llengua base a les escoles ha originat una onada d’incertesa i malestar, a més de discriminar els alumnes que volien estudiar en la llengua pròpia i no han trobat garantida la seua elecció. “En nom de la llibertat, s’han pres decisions arbitràries que vulneren drets lingüístics fonamentals”, ha dit.

Sense classes i sense alternativa

Àlex Caraval, de la junta de l’AMPA dels col·legis de Massanassa afectats, ha lamentat la situació que pateixen. “Els xiquets haurien de ser dins; els pares, mares, tutors haurien de ser a treballar; i no és així. Per un o dos dies, segons el conseller, no passava res. Sí que passa, per a les famílies sí que passa. Els ha costat de reubicar-se, perdre dies de vacances, encarregar a uns altres familiars que es queden amb ells… No és normal, després del que hem passat”, ha dit. Segons la conselleria, es podrà començar dijous, però la comunitat educativa i les famílies no saben què passarà. Mentrestant, tampoc no els han donat cap alternativa.

“No val que el conseller diga que tots els tècnics de la conselleria hi estan abocats. On han estat els últims deu mesos? No pot ser que es tarde deu mesos a muntar els mòduls d’uns centres que ja han patit prou i que haurien d’haver tingut els centres educatius abans de l’estiu”, ha dit Pacheco. I ha considerat “lamentable” que les famílies s’hagen de quedar esperant que els seus ajuntaments puguen oferir una alternativa per a acollir els xiquets, o no.

Visiblement enutjada estava María Dolores Trujillo, presidenta de FAMPA a l’Horta Sud, que explicava als periodistes que han estat les comunitats educatives les que han tret el fang de les escoles, i no la conselleria. “Els és igual l’escola pública. Totes les comunitats educatives que hem estat afectades per la dana estem cansades, molt cansades. I ell, a la seua. No són tres dies, arriba onze mesos tard. No va vindre a fer res. No va enviar ni un inspector per veure quines coses es podien recuperar dels centres”, ha denunciat.

Les famílies, ja prou afectades per les circumstàncies de la gota freda, no poden més. “Ja haurien d’haver començat l’escola perquè després els xiquets van amb molt de retard. Ens han enganyat. Arribem ací i açò està sense acabar. Ens diuen que dijous, però no sabem si dijous hi podran entrar. És indignant”, diu Iolanda Moreno. La seua filla, Nerea, té nou anys i havia de començar quart de primària. I, sobretot, havia de tornar a l’escola al seu poble, Massanassa, després d’haver estat tots aquests mesos anant amb autobús fins a València, on els van recol·locar. A més, van haver de recuperar el temps perdut amb més càrrega de faena. Li fa vergonya parlar, però sí que diu que els han fet anar de corcoll.

A Massanassa també hi han anat famílies d’uns altres centres afectats. Míriam Martínez, presidenta de l’AMPA del CEIP Orba, a Alfafar, explica que es troben en la mateixa situació i reclama seguretat per als xiquets. En el cas del seu centre, han situat els mòduls pre-fabricats en un cementeri de cotxes de la gota freda, i no han netejat el solar com cal. “Després de deu mesos, jo ja no espere res de la conselleria, perquè ens han fet promeses i no han fet res. Són dotze o tretze mòduls, si t’hi poses a muntar-los a mitjan juny, no tindràs temps d’acabar-ho en condicions. Entraran en un lloc molt trist”, lamenta.

“Volem tornar a escola”

Després de la conferència de premsa, les famílies han marxat a peu fins a l’Ajuntament de Massanassa. Els xiquets, enjogassats, cridaven pel camí “volem anar a escola”, i feien que la gent dels voltants s’afegís a les seues reivindicacions. Quan han arribat, les famílies han denunciat que no els havien oferit cap alternativa. “Volem expressar públicament la nostra indignació. Aquests xiquets ja han viscut massa en poc de temps. Primer la pandèmia, que els obligà a seguir les cases en línia. Després, la barrancada, que va desfer els seus centres i els va obligar a desplaçar-se diàriament amb autobusos, perdent valuoses hores lectives en el trajecte. La major part, ni tan sols podrà tornar als seus col·legis reconstruïts, perquè la previsió és que tarden cinc anys o sis a enllestir-los. Ara, lluny de recuperar la normalitat, es troben abocats a començar el curs en mòduls, en una escola inacabada i amb retard”, han denunciat.

Han dit que ajornar el començament de curs sense més alternativa que l’espera i informar en l’últim moment és un trasbals per a les famílies, i una vulneració dels drets dels seus fills. Han reivindicat dignitat, i s’han preguntat: “On és el pla B?” Han reclamat a la conselleria que els comunique la data en què podran tornar a l’escola amb garanties. Paco Comes, batlle de Massanassa, ha dit que entén l’enuig de les famílies, i que el comparteix. No obstant això, diu que no comptaven amb aquests retards i que no han pogut preparar cap alternativa a temps per a acollir els alumnes. “Em sap molt greu, però el pla B ha estat irrealitzable”, ha dit.