Els comuns abracen un aparent possibilisme en la taula de diàleg defensant una ampliació de l’autogovern i aparcant sine die la defensa d’un referèndum. “Catalunya mereix noves conquestes”, va dir ahir Jéssica Albiach en una conferència per a formalitzar la presa de posició del partit, en vista d’una negociació incerta. La tesi dels comuns és que no hi ha les condicions per a aconseguir el referèndum i ara toca ajustar les propostes a aquesta oportunitat que és, a parer d’ells, la taula de diàleg. Ada Colau ho havia resumit abans en una entrevista a TV3: menys grandiloqüència i més avenços concrets. O, dit d’una altra manera: segons ells, “la gent ja no està per ximpleries”. Amb aquest farcell argumental, els comuns consagren la tercera via.

Asseguren que no renuncien al referèndum, com tampoc no renuncien a una república espanyola plurinacional, però tot això passa a ser un objectiu sense horitzó temporal. I a la pràctica fa molt difícil que la majoria independentista pugui arrossegar els comuns al front ampli que cerca per a enfortir l’intent de negociació amb Madrid. Ni el dret d’autodeterminació ni l’amnistia no són a la seva agenda. I si el partit d’Albiach no fa pinya amb la part catalana en la defensa d’un referèndum pactat i de l’amnistia, és evident que tampoc no hi serà després, amb l'”embat democràtic” alternatiu que els partits independentistes s’han compromès a definir. El concepte gastat d’eixamplament de la base difícilment arribarà per aquí, si més no a mitjà termini. Escoltaven Albiach des de l’auditori Marcel Mauri, vice-president d’Òmnium, i el vice-secretari general de comunicació i estratègia d’ERC, Oriol Lladó. En representació del PSC, hi havia la portaveu parlamentària, Alícia Romero.

El moviment dels comuns, per tant, palesa la renúncia definitiva a fer palanca per un referèndum dins el govern espanyol. No és un viratge nou. En el programa electoral, i en la campanya del 14-F, ja van fer passar el referèndum a un segon pla, amb el mateix argument que no es complien les condicions per a aconseguir-lo. Ja és lluny la pregunta clara i la resposta binària que havia defensat Xavier Domènech. Primer els uns, després els altres. En la recerca de la resolució del conflicte, l’independentisme ha baixat un esglaó. Els comuns, també. Ahir Albiach solemnitzava aquesta via alternativa i reclamava per a Catalunya el paper que havia fet històricament en la “transformació” de l’estat espanyol. I això, amb una possible aliança amb els governs del País Valencià i les Illes que es contraposi al model de la presidenta de la comunitat de Madrid. Ara, els comuns deixen en l’aire com evitar que es repeteixi la lliçó apresa amb la reforma de l’estatut: que el Tribunal Constitucional espanyol, amb el PP i Vox sempre amenaçant, torni a tenir l’última paraula sobre l’autogovern català.

Avançant la seva proposta, els comuns també han construït una pista d’aterratge per al PSOE, que encara no ha concretat el seu projecte per a Catalunya mentre manté l’enjoli sobre la presència de Pedro Sánchez a la reunió de la setmana vinent i en devalua, de retruc, la importància política. Aquesta pista d’aterratge és un possible acord que inclogui la reforma del delicte de sedició al codi penal, el reconeixement de Catalunya com a nació, la millora de l’autogovern i el blindatge d’un nou marc competencial, un nou sistema de finançament amb una “hisenda pròpia i solidària” i el compromís que el pacte sigui referendat per la població. Cinc punts que no els deixen lluny del PSC. Una altra cosa és que els socialistes espanyols hi vulguin aterrar. Per començar, la Moncloa ja ha aparcat la reforma del delicte de sedició. Jaume Asens, el president d’Unides Podem al congrés espanyol, va admetre que se n’havia assabentat al mateix temps que la premsa per boca del ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Havia estat, va declarar a TV3, una “certa deslleialtat”. Però si una pista amenaçava de desgastar la relació entre els socis del govern espanyol i d’obrir un conflicte territorial d’envergadura era, sens dubte, la tercera projectada per AENA per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona.

Els dos moviments es van encavalcar. Mentre Albiach acabava el seu discurs, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, anunciava la suspensió de la inversió de 1.700 milions. La batllessa de Barcelona, Ada Colau, que ha encapçalat políticament a Catalunya l’oposició del seu partit a l’ampliació del Prat, se’n va anar corrents de la conferència, sense fer declaracions. La incògnita sobre com es pronunciarien els ministres de Podem en la reunió de l’executiu espanyol en què s’havia d’aprovar el pla director del projecte abans de final de mes, i les conseqüències per a l’estabilitat del govern, es reduirà a això: un altre interrogant. Mentrestant, les relacions entre els executius espanyol i català continuen enrarint-se, ara pel tomb de guió sobre el Prat, amb una taula de diàleg que encara s’ha de parar.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.