16.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.12.2023 - 21:43
Els andorrans de totes set parròquies són cridats avui a les eleccions comunals, que renovaran totalment els consells. Enguany, l’oposició a Demòcrates, que governa l’estat amb majoria absoluta, ha optat per concentrar el vot tant com ha pogut i solament en una localitat hi haurà més de dues candidatures.
El sistema electoral andorrà fa que la llista més votada obtingui automàticament la majoria absoluta, i això promou les coalicions. Ara fa quatre anys hi va haver vint-i-una llistes entre les set parròquies i ara n’hi ha solament catorze. Els col·legis obren a les 9.00 i tanquen a les 19.00, i fins ahir a la 13.00 els ciutadans podien emetre el vot per dipòsit judicial.
Enguany és la primera vegada que el cens electoral supera els trenta mil electors. Els 30.401 censats representen un augment del 9,1% respecte de fa quatre anys (2.578), i un augment de 443 respecte de les eleccions generals de l’abril. Andorra la Vella, tot i que en xifres absolutes és la localitat on creix més el cens, percentualment és on creix menys, amb un 6,5% en quatre anys. En canvi, Canillo (+16%) i la Massana (13%) són les parròquies que han crescut més.
Unes eleccions renyides sense terceres vies
En aquestes eleccions comunals hi ha una mitjana de dues candidatures per parròquia. Tot i l’aparició de dues formacions noves al parlament –Concòrdia i Endavant Andorra–, hi ha hagut una concentració del vot i s’han fet tota mena de coalicions, un fet que pot ser clau en un sistema electoral com l’andorrà.
En totes parròquies hi ha pel cap baix una llista de Demòcrates amb capacitat de governar. En una parròquia, Canillo, Demòcrates ja té garantida la victòria, perquè s’hi presenten tots sols, i en la resta, excepte a Sant Julià de Lòria, es trobarà una oposició unida.
Ara governa en cinc localitats de les set i provarà de mantenir el cònsol major a Andorra la Vella, la Massana, Encamp i Ordino. A la capital s’enfrontarà a Enclar, una coalició que inclou Concòrdia, el Partit Socialdemòcrata (PS) i la plataforma Somveïns, que posa l’accent en la qüestió de l’habitatge i la participació ciutadana. A la Massana fa quatre anys hi va haver una sola llista, la de Ciutadans Compromesos i Demòcrates, però enguany s’hi presenta una llista alternativa, Amb Seny, que inclou Concòrdia, el PS, Somveïns i Participa. A Encamp i Ordino va haver-hi en cadascuna quatre llistes electorals, que van permetre a la candidatura que incloïa Demòcrates de guanyar còmodament, tot i ser lluny del 50% dels vots. Però enguany hi haurà solament una llista alternativa. A Encamp hi ha la llista Avancem, del PS, que incorpora la tiktoker Clàudia Cunill, i a Ordino, una llista que té el suport del PS i també d’Andorra Endavant, de tarannà populista, i que té com a gran objectiu el d’aturar el projecte del laboratori d’investigació de Grífols.
Quant a les dues parròquies on no va guanyar Demòcrates, a Escaldes-Engordany repeteix la cònsol major Rosa Gili com a cap de llista, que es va imposar ara fa quatre anys per deu vots i prou: 1.377 vots a 1.367. Llavors hi havia quatre llistes, però aquesta vegada solament n’hi ha dues, cosa que implica una pugna aferrissada entre governants i opositors. Per una altra banda, Sant Julià de Lòria és l’única circumscripció amb tres llistes. La Unió Laurediana, que va guanyar ara fa quatre anys, però que va decidir de no presentar-se a les eleccions generals, ha pactat enguany amb Demòcrates. Enfront s’hi trobarà Desperta Laurèdia, que té el suport de Concòrdia i que va guanyar amb molta diferència les eleccions generals de l’abril, amb un 40% dels vots –contra un 27% de Demòcrates. La tercera candidatura en disputa és la de Per Sant Julià, amb el suport del PS i Progressistes SDP.
Eleccions locals amb dimensió estatal
Les eleccions posen el focus en qüestions locals, però sovint les problemàtiques se superposen, com en el cas de l’habitatge i el creixement urbanístic. La crisi de l’habitatge és, ara com ara, el debat polític i social principal i aquests darrers mesos hi ha hagut alguna de les manifestacions més multitudinàries d’Andorra, que demanen mesures més contundents al govern de Xavier Espot.
En aquesta línia, Espot mateix ha intervingut també en la campanya electoral, fet que encara pot reforçar més que aquestes eleccions siguin vistes com una prova per al govern i, segons el resultat, en pugui sortir reforçat o debilitat.
Així, el cap de govern ha lamentat la importància que ha tingut en campanya el centre de recerca en immunologia que Grífols vol fer a Ordino, perquè considera que és una qüestió de govern i no pas comunal, però també ha dit que el projecte no tiraria endavant si no hi havia la garantia que el poble d’Ordino el volia, sense explicar com cercarien aquest aval.
Entre les propostes electorals, destaquen les promeses de cedir terrenys al govern per construir pisos a preus assequibles; beneficis fiscals per als propietaris que tinguin rendes baixes per als seus llogaters o ajuts directes a les famílies. En algunes parròquies es posa en focus també en la transparència, i a Andorra la Vella, la candidatura alternativa Enclar, que es presenta com una nova manera de fer política, ha fet una crida a la participació i demana de canalitzar tot el descontentament que hi pugui haver amb el govern. També ha acusat el comú d’haver prioritzat les actuacions a favor dels turistes i haver deixat de banda els residents.
A Escaldes-Engordany, el principat debat ha estat sobre les torres de vint pisos d’alçària que s’han construït al centre de la parròquia. La candidatura de Rosa Gili ha defensat una suspensió de les llicències urbanístiques fins a la primavera i Demòcrates ha proposat de reformular el pla d’urbanisme i evitar que tota la construcció sigui vertical. A Encamp, Demòcrates ha defensat la nova concessió aconseguida per a les pistes d’esquí i Avancem els han acusat de manca de transparència. Per la seva banda, a la Massana, CC+Demòcrates i Amb Seny han discrepat en el model de creixement i la gestió dels recursos hídrics, després de les restriccions que hi va haver a l’octubre.
Aquesta darrera setmana de campanya, també s’ha presentat a Brussel·les l’acord d’associació amb la UE, que permetrà a Andorra d’entrar al mercat europeu, i s’obre un procés de debat i aprovació que s’acabarà la segona meitat de l’any vinent amb un referèndum. Divendres es reunia el pacte d’estat de la UE, on es va informar del tancament de les negociacions. És una qüestió que pot afectar aquestes eleccions, segons si s’hi està a favor o en contra; Concòrdia i Andorra Endavant són fora del pacte.
Aquestes darreres setmanes també ha revifat intensament la polèmica pel dret d’avortar. El 4 de desembre hi va haver un judici contra l’activista Vanessa Mendoza, acusada per la fiscalia d’un delicte de desprestigi de les institucions per la intervenció, l’any 2019, com a presidenta de l’associació Stop Violències, al comitè de la CEDAW, l’organisme de l’ONU que vetlla pels drets de les dones. Tot i que l’avortament no és el punt central del judici, les entitats consideren que Mendoza és perseguida, precisament, perquè és activista en defensa d’aquest dret.
Espot mateix deia divendres que políticament va ser un error portar Mendoza a fiscalia, però es va justificar així: “No puc, com a cap de govern, actuar purament políticament, sinó que he de trobar aquest punt d’equilibri entre sotmetre’m al principi de legalitat i, al mateix temps, sempre que es compleixi el component de legalitat, tenir aquest component polític.”
