04.04.2017 - 18:32
Les comunitats confien a visibilitzar la realitat plurilingüe de l’Estat i millorar la garantia de drets lingüístics
SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA/VALÈNCIA, 4 (EUROPA PRESS)
Els governs de la Comunitat Valenciana i de Navarra s’incorporen al protocol de col·laboració en matèria de política lingüística format per comunitats autònomes amb presència de llengües cooficials.
Així ho han destacat en roda de premsa els responsables en esta matèria de Galícia, Catalunya, Euskadi, Comunitat Valenciana i Navarra, després d’una trobada celebrada a Santiago de Compostel·la.
El secretari xeral de Política Lingüística, Valentín García, ha destacat la “importància” d’esta incorporació i la “satisfacció” d’ampliar este protocol, que des de 2007 busca “col·laborar” per a visibilitzar “la naturalesa plurilingüe” de l’Estat i millorar la projecció de les diferents llengües.
Així, ha apostat per treballar en “l’intercanvi d’experiències”, com l’impuls de plans i accions de millora i conéixer estudis i estadístiques i plans realitzats per cada comunitat autònoma.
Ester Franquesa, per part de Catalunya, ha assenyalat que li alegra “especialment” el cas de la Comunitat Valenciana, atés que al costat de la incorporació de Balears la llengua catalana té “la representació corresponent” en el si del protocol.
De la mateixa manera s’ha manifestat Miren Dobaran, representant del Govern d’Euskadi, en el cas de Navarra, destacant el seu treball en el “treball de normalització i ús del basc en el territori”.
En el cas de la Generalitat Valenciana, el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, ha agraït “als governs fundadors” del protocol l’acceptació de la seua incorporació, un mecanisme “de summa importància” per a la protecció i reafirmació d’Espanya com a “Estat plurilingüe”.
L’objectiu de l’actual Executiu valencià –que fins ara havia estat “al marge de les bones pràctiques” impulsades en este àmbit, ha dit– és el de “obrir les portes” a estes “maneres de fer” per a “enriquir” tant a la societat valenciana, que compartix “corredor cultural” amb Balears i Catalunya, com a la totalitat de l’Estat.
“Les llengües unixen, les llengües estenen ponts. Mai de la vida alcen torres”, ha destacat.
Per part de Navarra, Mikel Arregui ha apel·lat a la voluntat del seu Govern per a “buscar punts de trobada i conéixer les bones pràctiques” d’altres realitats lingüístiques de l’Estat, incidint en este dia “important” per al seu territori.
MAJOR PRESÈNCIA
Un dels aspectes abordats pels responsables de Política Lingüística de les nacionalitats històriques (Catalunya, Euskadi i Galícia) durant la seua compareixença davant els mitjans ha sigut la situació i la visibilitat de les realitats plurilingües en l’Estat.
Ester Franquesa ha exemplificat el cas de la Justícia, assenyalant que des de Catalunya s’ha intentat una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial per a introduir el requisit de coneixement de la llengua pròpia i així “garantir sens dubte” la presència d’esta llengua en l’àmbit judicial.
“Si no hi ha coneixement o no s’exigix difícilment es pot garantir”, ha considerat, assenyalant que s’ha intentat a través del Parlament, acords o campanyes de sensibilització, encara que “continua estant congelat”.
Per açò, considera important intentar a través d’este protocol que la realitat plurilingüe de l’Estat siga reconeguda de manera que tinga “conseqüències en la legislació”.
Valentín García, per la seua banda, ha apel·lat al fet que el 40% de la població de l’Estat “viu en territoris amb diverses llengües”, reivindicant la realitat plurilingüe “com un símbol d’avanç de la civilització.
“Tot això, que és molt bàsic, a voltes no pareix tan clar”, ha lamentat, en al·lusió a “altres territoris” on no palpen diàriament el maneig de diverses llengües. A pesar d’açò, ha considerat que cada CA té la seua “casuística i la seua forma” i que el que pot passar a Catalunya en l’àmbit de la Justícia, per exemple, “no és el mateix” a Galícia.
Finalment, Miren Dobaran ha considerat que el protocol com un àmbit “interessant” per a avançar en este reconeixement per part de l’Estat, insistint que existixen “bastants problemes” per al reconeixement d’estos drets en institucions nacionals.
Així, ha recordat que un senador va presentar un llistat fa dos o tres setmanes amb queixes de vulneració d’estos drets en administracions judicials, Correus o Policia nacional.
“Tenim bastants problemes”, ha insistit, confiant que este àmbit d’acció permeta donar passos avance. “Estem tots units, i farem més força”.
INFORMES CARTA EUROPA
Entre altres temes, els responsables autonòmics han avançat que estan elaborant els seus informes periòdics corresponents sobre el grau de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que remetran tant a l’Estat com a la pròpia Comissió Europea.
També estudien l’impuls a un reconeixement a través d’uns premis de bones pràctiques sobre llengües cooficials en l’Estat espanyol i una edició d’obres de referència en cada llengua traduïdes a altres idiomes cooficials.
