Compte amb els preus dels aliments!


La taxa anual de l’índex de preus de Consum (IPC) a l’estat espanyol el mes de febrer va ser del 2,8%, sis dècimes inferior a la registrada el mes anterior. Els grups que més van destacar per la seva influència en la disminució de la taxa anual van ser, d’una banda, l’habitatge, la taxa anual del qual va disminuir 4,2 punts, fins al -2,7%. Aquest comportament va respondre a la baixada dels preus de l’electricitat, enfront de l’augment registrat el febrer de l’any passat. D’una altra banda, els aliments i begudes no alcohòliques, amb una taxa anual que va baixar del 5,3%, 2,1 punts per sota de la del mes anterior i la menor d’ençà del gener del 2022. Aquesta baixada es va deure, principalment, al descens dels preus dels llegums i hortalisses i la carn, que havien augmentat el febrer del 2023, i als increments dels preus de les fruites, el pa i cereals i l’aigua mineral, refrescos, sucs de fruites i vegetals, que han estat menors aquest mes que no pas el 2023.

Per la seva banda, entre els grups amb influència positiva, va destacar el transport, que va situar la seva taxa en el 2,4%, dos punts i mig per sobre de la del mes passat. Aquesta pujada responia, principalment, a l’augment dels preus de carburants i lubrificants per a vehicles personals, que havien disminuït el mateix mes del 2023. També va influir, encara que menys, l’augment dels preus del transport combinat de passatgers, enfront del descens del febrer de l’any passat. Finalment, la taxa de variació anual de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) va disminuir d’una dècima, fins al 3,5%.

Vet aquí la nota oficial de l’INE publicada aquest matí sobre l’evolució de l’IPC anual. A Catalunya, les diferències són molt minses respecte del total de l’estat espanyol. Una dècima en l’IPC general (2,7%), si bé cal destacar les sis dècimes diferencials que hi ha en els aliments. A Catalunya pugen d’un 4,7%, davant l’esmentat 5,3% espanyol. Pensem que els aliments, on més pugen dins l’estat, és a Astúries, Castella-la Manxa i La Rioja, amb un 6,2% anual, al marge de les Canàries, amb un 6,3%.

L’esperada moderació sembla que va arribant. Però no ens podem enganyar. La moderació significa que pugen menys, però que encara pugen, la qual cosa continua afectant la cistella de la compra de les famílies. I, sobretot, les que tenen rendes més modestes. I, per descomptat, en els pocs casos en què baixen sobre el febrer de l’any passat, hem d’allargar la vista un any més. M’explico. Segons l’INE (aquí les dades són estatals), les pizzes avui són un 4,3% menys cares que no el febrer del 2023. Però és que fa un any acumulaven una pujada del 22%. Això vol dir que encara són un 17% més cares que no el 2022. O la mantega, que ha baixat d’un 3,5%, però havia pujat fa un any d’un 39%, amb la qual cosa, continua essent un 34% més cara que no el 2022. I val a dir que, baixant a aquest nivell de detall, de cinc dígits de l’INE, són molt pocs els productes que han abaixat el preu els darrers dotze mesos.

En canvi, continua l’augment espectacular del preu de l’oli d’oliva, que aquest mes es torna a enfilar fins al 67% anual, al qual caldria afegir el 33,3% que havia acumulat fa un any d’augment anual. Això vol dir que, en dos anys, l’increment del preu ha estat del 122%. És a dir, s’ha més que doblat en els lineals dels supermercats. Entre els altres productes que destaquen per haver crescut més en un any, hi trobem els sucs de fruites i vegetals (18,8%), i, entre el 10% i el 12%, la carn de porc, les patates, la xocolata i els productes de confiteria. I molt a la vora, amb el 9,1%, la fruita fresca.

De fet, durant aquest mes hi ha hagut pujades en alguns productes, tal com apunta Funcas. En una nota d’aquest matí, diu que la taxa interanual d’inflació dels aliments elaborats va descendir fins al 5,3% tot i que, al febrer, els preus havien tingut una pujada important del 0,8%, però menor que la registrada el febrer de l’any passat. Quant als components més volàtils, els preus dels aliments no elaborats van baixar de l’1,3%, la qual cosa va retallar la seva taxa d’augment en 3,8 punts, fins al 5%.

El febrer porta implícita una contradicció. La desacceleració final dels preus és fruit, bàsicament, d’haver crescut molt menys que el febrer del 2023. Recordem que llavors l’augment va ser del 0,9% en l’IPC general i del 2% en els aliments i ara ha estat del 0,4% i del 0,8%, respectivament. Però per fixar-nos en el rerefons de la pujada dels preus dels aliments, res millor que veure com ha evolucionat l’índex de la diferència entre els preus rebuts pels pagesos i els pagats pels consumidors (IPOD), que calcula cada mes la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) per a tot l’estat espanyol.

La curiositat és que, al febrer, l’IPOD mostra una forta pujada en els preus agraris i es manté en els ramaders. Això vol dir que ha augmentat el marge que es queden els intermediaris. Per esbrinar què passa, parlo amb Álvaro Areta, que és el responsable tècnic d’Economia Agrària de la COAG. I el primer que em comenta és: “Durant el febrer, hem notat un repunt en els marges dels intermediaris d’alguns productes agraris.” I esmenta, com a exemples, els tomàquets d’amanir, que el consumidor paga 5,85 vegades més cars que no el preu que rep el pagès; els enciams, 7 vegades; les albergínies, 5,1 vegades… Però, sobretot, destaca les llimones i els plàtans. “Les llimones, el consumidor les paga 11,7 vegades més cares que el preu que rep el pagès, i els plàtans, 7,8 vegades. Quan el preu d’un producte al consumidor supera les 5 vegades (el 400%) ens comença a preocupar. I aquest mes ja en tenim uns quants que han pujat força respecte del mes anterior.” Amb alguns aliments frescos, doncs, els supermercats no afluixen.

Sobre la dada d’avui de l’IPC, la PIMEC destaca que es continuen observant, tot i que amb menys intensitat, dues tendències contraposades. D’una banda, l’augment de preus dels aliments sense elaborar i de matèries primeres que es van traslladant a alguns sectors productius i, d’una altra, la reducció de preus dels productes energètics, sobretot dels carburants i combustibles, que es va traslladant lentament a la resta de sectors. En aquest sentit, apunta que “cal recordar que quan els preus energètics augmenten, es traslladen amb relativa rapidesa a la resta de sectors, però que això no passa quan la tendència és a la inversa”.

La patronal assenyala també els efectes de la sequera com un element de risc per a la inflació. “La millora en la gestió de l’aigua esdevé una mesura estratègica en la contenció dels preus durant el pròxim any, per la seva incidència en els preus dels aliments sense elaborar”, i alerta dels riscs de desencadenar un efecte inflacionari en altres sectors. Afegeixo que hi ha una cosa que sabem de sempre. Quan els preus alimentaris en origen pugen, els que arriben al consumidor s’enfilen com a coets; i quan baixen, per al consumidor cauen com una ploma…

És interessant la reflexió que ha fet Funcas, que diu que s’observen “tendències contraposades en els diferents components de l’IPC, però el més destacable és la fortalesa de les pressions inflacionistes en els serveis, la qual cosa podria ser conseqüència dels efectes de segona ronda sobre els salaris i els marges, encara que també podria tractar-se d’una acceleració puntual derivada dels ajustos de preus que habitualment es fan a l’inici de l’any”. Queda obert l’interrogant, però sembla que la tendència global és a la baixa.

Recordem que, abans-d’ahir, el Banc d’Espanya va retallar l’estimació d’inflació mitjana d’enguany en sis dècimes, fins al 2,7%. De totes maneres, veient que el març del 2023 l’IPC va pujar d’un 0,4% mensual, aquest mes de març ens podem esperar un manteniment en la taxa anual, sense descartar una lleugera pujada si els aliments continuen pujant al ritme del febrer.