Brussel·les encoratja els estats a fer servir les proves d’antígens

La Comissió Europea ha publicat una guia amb recomanacions per a l’ús de proves d’antígens per a diagnosticar casos de covid. La guia dóna criteris per a escollir adequadament els diferents models de proves d’antígens que hi ha al mercat, quan és adient de fer-los servir i qui els hauria de fer. Stella Kyriakides, comissària de Salut i Seguretat alimentària, destaca la importància de fer proves a la població per saber “l’extensió de la propagació del virus, on hi ha brots i com evoluciona”.

La Comissió Europea recomana de fer servir proves d’antígens en situacions on cal identificar com més aviat millor els ciutadans contagiats per a contenir un brot o, de manera periòdica –cada dos o tres dies– per a controlar l’estat de salut de població de risc, personal sanitari, treballadors de residències i treballadors de sectors essencials. A més, també es recomana que, quan la capacitat de fer proves PCR estigui limitada, es facin proves d’antígens a persones amb símptomes o sense en àrees de població amb una incidència de casos alta o molt alta, que marquen en una taxa superior al 10%.

També poden ser útils a l’hora de fer el triatge de pacients que manifestin símptomes des de cinc dies, com a màxim, o per a fer proves en massa en grups de població amb una alta prevalença del virus per a aïllar els contagiats i tallar les cadenes de transmissió. “En aquests casos, el risc de no detectar tots els casos o de tenir falsos negatius es compensa per l’agilitat dels resultats i la possibilitat de tornar a fer proves als ciutadans que inicialment siguin negatius”, diu la guia.

Incideix en la necessitat de repetir les proves quan els resultats no siguin els esperats segons el context. D’aquesta manera, demana que es confirmin amb una prova PCR o una altra prova d’antígens els resultats negatius en situacions d’alta prevalença, i els positius en situacions de baixa prevalença. En tots dos casos, diu la guia, l’ús d’una prova diagnòstica depèn del risc que es pugui assumir de no diagnosticar algun positiu o, per contra, de detectar falsos positius.

D’altra banda, en situacions de baixa prevalença del virus, l’ús de proves d’antígens s’ha de centrar en moments que calgui identificar ràpidament els positius d’algun brot o per a fer controls periòdics de població de risc, personal sanitari, treballadors de residències o treballadors de sectors essencials.

Les proves les ha de fer personal qualificat

La Comissió Europea exposa que, per a fer les proves, s’ha de fer servir material científic i seguir estrictament els passos marcats, a més de preservar la bioseguretat a l’hora d’extreure i processar la mostra del ciutadà. A banda, demana que els resultats de les proves es registrin en els sistemes de salut públics. És per això que la guia diu que els estats membres han d’assegurar-se que hi hagi prou personal que pugui encarregar-se de tot això a l’hora de fer les proves i, si cal, de formar personal a banda del personal sanitari.

Quines proves han de comprar els estats?

Atesa la gran diversitat de proves d’antígens que hi ha al mercat, la Comissió Europea anima a fer servir proves d’antígens que tinguin una sensibilitat superior al 80% i una especificitat superior al 97% per a evitar el nombre més gran de falsos positius i negatius.

A banda, destaquen la importància que les proves d’antígens que es facin servir tinguin la marca de la CE i que, abans d’introduir-los en la pràctica clínica, s’hagin validat.