La Comissió Europea amaga Catalunya en la denúncia de l’espionatge amb Pegasus a la UE

En l’informe sobre la qualitat de l’estat de dret, eviten d’esmentar el Catalangate i carreguen la tinta contra Polònia i Hongria

VilaWeb
L'eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, durant la presentació de les conclusions de l'informe de la Comissió Europea sobre l'estat de dret. Fotografia: ACN.
Josep Casulleras Nualart
13.07.2022 - 16:41
Actualització: 13.07.2022 - 17:09

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Comissió Europea ha demanat avui als estats membres que hi hagi control amb l’ús de programaris espia com Pegasus. L’informe anual de l’executiu comunitari sobre l’estat de dret a la Unió Europea inclou els casos d’espionatge a Hongria, Polònia, l’estat espanyol i l’estat francès. Però, per més que expressa la preocupació per l’ús indegut d’aquest programari per a espiar –tal com s’ha demostrat– opositors polítics, continua dient que qui ho ha de regular són, en tot cas, els estats mateixos, que són els qui tenen la competència en seguretat interna. I, a més, tracta de manera molt diferent els casos de l’espionatge a l’estat espanyol –el més gran i de més abast documentat per Citizen Lab– i els de Polònia i Hongria. Perquè en el cas espanyol no fa ni un esment explícit a l’espionatge a polítics i membres de la societat civil catalans i fa servir el cas del suposat espionatge a Pedro Sánchez per dir que hi ha investigacions en curs.

“L’estat de dret requereix que el recurs a aquesta mena d’instruments per part dels serveis de seguretat dels estats membres estigui subjecte a prou controls i que compleixi completament la llei europea”, diu de manera genèrica l’informe de la Comissió Europea, presentat avui. Hi ha un capítol específic per a cadascun dels estats membres, en què es fa un repàs de quines són les deficiències sobre el funcionament de l’estat de dret. Enguany, com a novetat respecte dels informes d’anys anteriors, hi ha unes quantes referències a l’espionatge amb Pegasus. Però en els capítols relatius a Espanya, Polònia i Hongria es palesa una doble vara de mesurar sobre la gravetat de l’espionatge denunciat i demostrat.

En l’informe sobre l’estat espanyol, tan sols hi ha un paràgraf sobre l’escàndol d’espionatge en massa amb Pegasus, que diu així: “L’ús de Pegasus i del programari espia equivalent fou objecte d’una investigació per part del Defensor del Poble i de procediments judicials. El 24 d’abril de 2022, l’oficina del Defensor del Poble va anunciar una investigació pública sobre l’ús del programari espia Pegasus i més programaries espia equivalents. S’ha revelat que diversos representants polítics, inclosos alts càrrecs del govern [espanyol], a més d’uns quants advocats, han estat suposadament objectiu d’aquest programari espia. També han començat investigacions judicials. Segons la legislació espanyola, l’ús de mesures com les escoltes telefòniques per part dels serveis d’intel·ligència requereix una autorització judicial prèvia i hi ha garanties legals addicionals que asseguren el dret de la intimitat.”

Solament això. I una nota a peu de pàgina que especifica alguns dels representants polítics als quals es refereix: “Això inclou el president del govern [espanyol], uns quants ministres, el president d’un govern autonòmic i uns quants polítics regionals.” No diu ni de quin president autonòmic es tracta, ni que, en realitat, quatre presidents de la Generalitat han estat víctima d’aquest espionatge. La referència en el capítol de l’estat francès també és breu i tan sols es refereix a un cas de suposat espionatge a uns quants periodistes.

Però la magnitud no és comparable al cas espanyol, que sí que es pot comparar, en canvi, amb l’espionatge revelat tant a Polònia com a Hongria. Però en aquests dos darrers estats, a diferència del capítol espanyol, sí que hi ha un gran nombre de detalls i de referències documentals a diversos casos denunciats.

En el cas de Polònia, per exemple, la Comissió Europea fa unes consideracions que passa per alt amb Espanya, com quan afirma: “L’ús d’aquest programari pot comprometre el secret professional dels advocats [afectats per l’espionatge]. Els responsables de la fiscalia es van negar a fer cap investigació sobre aquests casos. Els afectats van expressar una profunda preocupació per això, advertint de la possibilitat que hi hagi hagut més advocats que hagin estat víctima d’aquesta mena d’atacs.” Sabent que s’havien espiat advocats com Gonzalo Boye i Andreu Van den Eynde, tot aquest fragment de l’informe es podria aplicar perfectament a Espanya. Però apareix en el capítol de Polònia, que insisteix en la passivitat de les autoritats per investigar uns casos tan greus d’espionatge il·legal a opositors polítics: “Malgrat les denúncies relatives a l’ús de Pegasus i a programari equivalent, no hi ha hagut cap investigació engegada per part de la fiscalia.”

El Catalangate no hi apareix; no es fa esment de l’espionatge a activistes socials, ni de professionals que tenen alguna mena de vinculació amb l’independentisme. Ni tan sols de dos casos tan greus com els de dos metges de prestigi internacional, com ara Elias Campo Güerri i Maria Cinta Cid Xutglà. Ni una paraula sobre l’espionatge a la societat civil.

En canvi, en el capítol d’Hongria es recullen els casos d’advocats i periodistes espiats, i hi afegeixen que “hi ha preocupació per la manca de supervisió judicial efectiva de mesures de vigilància secreta fora dels procediments legals”. En el capítol espanyol, cap referència a aquest punt; si a Hongria i a Polònia la Comissió manifesta explícitament una desconfiança envers les autoritats de sengles estats, a Espanya hi ha confiança cega en les autoritats. Malgrat el fet que el CNI va reconèixer divuit casos d’espionatge a independentistes i en l’informe de Citizen Lab n’apareixien una seixantena; i malgrat la decisió del jutge del Suprem encarregat de controlar els casos d’espionatge del CNI, Pablo Lucas, d’apartar-se de la causa contra Carles Puigdemont en un reconeixement de la seva contaminació; perquè Lucas resolia casos sobre els exiliats catalans mentre, com a jutge del CNI, n’autoritzava l’espionatge, tant a ells com al seu advocat, Gonzalo Boye.

“L’absència de garanties, inclosa la supervisió judicial efectiva, en cas de vigilància secreta dels advocats per motius de seguretat nacional, suscita unes greus preocupacions perquè n’afebleix la independència i soscava la confidencialitat de les comunicacions entre clients i advocats.” És un altre fragment de l’informe de la Comissió, però no parla pas d’Espanya, sinó d’Hongria.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes