28.08.2025 - 14:07
|
Actualització: 28.08.2025 - 17:33
L’editorial Comanegra publicarà el 3 de setembre Prosa de combat, de Manuel de Pedrolo. El llibre inclou l’assaig censurat Cartes de Catalunya, articles inèdits que van restar enterrats per la censura dels anys seixanta i setanta, i també molts articles publicats originalment a Serra d’Or, Canigó i Avui, però mai recollits en un llibre.
El volum mostra el pensament polític de Pedrolo entre 1964 i 1988, amb un pròleg de Júlia Ojeda i un epíleg de Teresa Ibars. Segons que ha explicat l’editor de Comanegra, Jordi Puig, a l’ACN, l’antologia dona “una imatge molt rica, molt complexa, de molts anys de pensament polític de Pedrolo. Jo crec que és l’antologia més completa en aquest sentit”.
Puig explica que la troballa d’un assaig inèdit de Pedrolo és una de les coses més excitants que els han passat aquests darrers anys. “Quan vam seguir cercant en els documents de censura i a l’arxiu de l’autor i en vam trobar més articles i texts polítics censurats, tot plegat va prendre una altra dimensió”, diu.
Puig considera que pot semblar sorprenent que encara es trobin texts censurats de Pedrolo, però recorda que l’autor “va ser incòmode pel franquisme i també pels primers governs democràtics. Això es nota i ens hauria de fer reflexionar, de fet”, afegeix.
L’antologia permet de tenir “una imatge molt rica, molt complexa, de molts anys de pensament polític de Pedrolo”, subratlla Puig. També mostra, diu, “una faceta importantíssima de l’autor sense la qual no s’entén ni la recepció ni el pes que va tenir la cultura catalana dels anys seixanta als vuitanta”.
Estiu de 1966
Comanegra explica que l’estiu del 1966, Manuel de Pedrolo va presentar a censura el seu primer llibre assagístic, Cartes de Catalunya. Va ser prohibit, i ho seria dues vegades més aquell mateix any.
L’autor va insistir-hi presentant-lo camuflat amb altres títols i textos també polítics, com la seva lectura del fenomen dels altres catalans” de Candel o sobre el pes de la literatura castellana a Catalunya, però “no hi va haver manera”. Aquell any, Carlos Robles Piquer va escriure una carta a Fraga demanant-li que ajudés a autoritzar Últimas tardes con Teresa, i en aquesta carta hi mencionava Pedrolo com l’autor que calia contrarestar.
L’editorial destaca que Pedrolo tenia “una rellevància enorme en una cruïlla històrica decisiva per al futur de la cultura catalana, i encara faltaven peces per mesurar-ho com cal”. Segons Comanegra, el volum permet de tenir “una millor idea que mai d’aquell Pedrolo que es va perdre als passadissos de la censura, i també de l’evolució de l’assagisme polític de l’autor”.
