Hewitson Winery
1/66 Seppeltsfield Rd, Nuriootpa
Mapa a Google

Al número 50 de la revista Papers de vi, centrada en la Denominació d’Origen Alella, l’historiador Jordi Albaladejo recordava en un article sobre els antics vinyaters de Santa Coloma de Gramenet i de Badalona que el conegut poema ‘Vinyes verdes vora el mar’, de Josep M. de Sagarra, musicat posteriorment amb molt d’èxit per Lluís Llach, podria haver tingut una altra font d’inspiració que no fos únicament l’Empordà, com se sol pensar. Hi deia: ‘El pedagog i estudiós de la cultura popular Joan Soler Amigó ha plantejat la hipòtesi que l’entorn paisatgístic de vinyes que es contemplava des del turó de Montigalà a Badalona, propietat de la família Sagarra, permet fabular amb aquesta possibilitat.’

Les vinyes de la petita i activa DO Alella, que s’estenen intermitentment pel nord del Barcelonès, la part nord-oriental del Vallès i una bona part del Maresme, són inactives en aquesta època de l’any, però a l’altra punta del món hi ha un territori vinícola, també abocat a la mar, que es troba en plena verema: els estats australians de Nova Gal·les del Sud, Victòria i Austràlia Meridional. A desgrat de la greu sequera de l’any passat i dels devastadors incendis que han calcinat milions d’hectàrees de boscs i arbusts durant l’actual estiu austral, els cellers d’aquesta puixant zona vitivinícola són ara mateix a ple rendiment recollint uns raïms que, segons els estudis, poden contenir enguany un deix fumat a causa de la presència intensa i contínua durant setmanes de fum en l’aire.

Malgrat que els vins d’Austràlia cada vegada són més coneguts i exportats a la resta del món, aquest immens i antic continent és un territori proporcionalment jove quant a la viticultura, amb poc menys de dos segles de tradició. I, en aquesta curta història, la varietat monestrell, que curiosament a Austràlia és coneguda i anomenada amb els nostrats termes de mataro o mourvèdre, hi ha tingut un paper ben destacat.

Com moltes altres varietats presents actualment en sòl australià, es té constància que va arribar a l’illa continent gràcies a l’escocès James Busby (1802-1871), un oficial britànic conegut per haver participat en la Declaració d’Independència a Nova Zelanda i reconegut per ser el pare de la indústria vinícola a Austràlia. En efecte, després de recórrer les principals terres de vi del sud d’Europa, el 1832 es va embarcar cap a Oceania amb una col·lecció de gairebé quatre-cents esqueixos de varietats de cep, entre els quals n’hi havia de mataró provinents de la rodalia de Perpinyà. Plantats reeixidament al Sydney Botanic Garden, primer, i a Adelaida i Hunter Valley, posteriorment, els esqueixos de Busby van ser la llavor que va possibilitar l’extensió de la viticultura a l’extrem sud-oriental del país, on es concentra des d’aleshores el gros de la producció.

En el cas concret de la mataró, perfectament adaptada al clima calorós de la regió, les aproximadament 700 hectàrees actuals que se’n conreen, concentrades sobretot a Barossa Valley i Riverland, es destinen a la barreja amb sirà i garnatxa, amb el segell GSM. Amb tot, cada vegada hi ha més productors que s’hi fixen i que miren de produir monovarietals 100% mataró, com és el cas dels cellers Caillard, Torbreck, Teusner, Tim Smith, John Duval, Soul Growers, Woods Crampton i Rusden. I n’hi ha un que brilla amb llum pròpia: l’Old Garden Mourvedre, de Dean Hewitson, obtingut d’uns quants ceps de mataró plantats per Johan Friedrich Koch el 1853. Lliure de fil·loxera, com la majoria de plantacions australianes, aquest veritable ‘tresor líquid nacional’ és sovint qualificat de la vinya de monestrell més antiga del món.

No sols per detalls del passat com aquest la mataró és una varietat que es vol preservar i revalorar a Austràlia, sinó també per qüestions de present i futur com el canvi climàtic, amb sequeres i temperatures en augment. Per això les mateixes autoritats governamentals australianes consideren que ‘té clarament un lloc en el futur dels vins fins’ al país, i fins i tot l’expert vinícola David Brookes, durant el primer Congrés Internacional de la Varietat Monestrell a Alacant, preveia el 2015 un brillant avenir de la mataró als antípodes (quasi exactes) de Mataró.

I una mica més: Les denominacions mataro i mourvèdre per a referir-se al monestrell també són les habituals en un altre país de l’hemisferi austral amb una creixent cultura vinícola, Sud-àfrica. Tot i que hi ha constància que s’hi van plantar les primeres vinyes al segle XVII, es creu que la varietat mataró no hi va arribar fins al tombant del segle XX procedent, justament, d’Austràlia. Des dels anys 1990 el nombre d’hectàrees plantades ha anat augmentant gradualment, però fa un segle, el destacat químic i viticultor sud-africà Abraham Izak Perold ja en promovia la plantació per les qualitats del vi i per les condicions climàtiques del país.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.