Palazzo Fortuny, l’empremta d’un renaixentista modern a Venècia

  • Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
14.05.2021 - 21:50
Actualització: 24.09.2024 - 03:56

Palau Fortuny
San Marco, 3958, Venècia
Mapa a Google

Si el pintor, dibuixant i gravador Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874), figura capital de la pintura catalana del segle XIX, és recordat al seu municipi natal amb un teatre, una plaça i una avinguda, el seu fill Marià Fortuny i Madrazo (Granada, 1871 – Venècia, 1949), reconegut pintor, escenògraf i dissenyador tèxtil i industrial, també va aconseguir d’imprimir per mèrits propis el seu cognom en uns quants indrets de la seva ciutat adoptiva, Venècia.

Marià Fortuny fill havia nascut a la popular Fonda de los Siete Suelos de Granada l’11 de maig de 1871, fruit del matrimoni entre el pintor reusenc i la madrilenya Cecilia de Madrazo, filla del també pintor Federico de Madrazo. Tres anys després, quan la família vivia a Roma, Marià Fortuny pare es va morir prematurament d’una úlcera. Amb dues criatures petites –en Marià i la Maria Lluïsa– i una impressionant col·lecció de teixits i d’obres d’art, Cecilia de Madrazo es va establir d’entrada a París –on vivia una part important de la seva família– i finalment, el 1889, va triar Venècia com a lloc de residència definitiu. El Palau Martinengo, a la vora del Gran Canal, va ésser l’indret que els va acollir i que es va omplir, ràpidament, de visites d’aristòcrates, escriptors, filòsofs, músics i pintors, com Isaac Albéniz i Josep Maria Sert, a més de Marcel Proust i Paul Morand.

Aquest ambient familiar (l’avi per part de mare era aleshores el director del Museu del Prado de Madrid) i l’efervescència cultural que vivia Venècia a la darreria del segle XIX (la primera Biennal data del 1895) van encaminar el jove Fortuny cap a les arts, però sense deixar d’interessar-se mai per la ciència (havia estudiat física i química a Alemanya). El 1898 va adquirir les golfes de l’antic Palau Pesaro degli Orfei per instal·lar-hi un taller que va esdevenir, amb el temps, la seva torre d’ivori particular. Lliurat a la creació artística i als invents tècnics, Fortuny va començar a forjar-s’hi la imatge de personatge renaixentista i polimàtic, a l’estil d’un petit Leonardo da Vinci venecià. En el terreny tècnic, per exemple, ensumant-se el gran potencial de l’aleshores incipient electricitat, va decidir d’aplicar-la a les escenografies teatrals amb un èxit esclatant que el va portar a patentar l’anomenada cúpula Fortuny, àmpliament utilitzada en escenaris de tot el món. A més d’exclusives làmpades, també es va interessar per la fotografia avantguardista.

I en el terreny estètic, a més d’excel·lir ben d’hora en les escenografies per als grans teatres italians i europeus, també va revolucionar el vestuari: la gran col·lecció tèxtil plena de peces antigues de la seva mare va ser una font d’inspiració capital per a dos vestits seus que van causar especial furor, el Knossos i sobretot el Delphos, una túnica de seda que van acabar lluint des de la ballarina Isadora Duncan fins a la pintora i escriptora Gloria Vanderbilt, passant per les actrius Sarah Bernhardt i Julie Christie, la col·leccionista Peggy Guggenheim i la compositora Alma Mahler. Amb l’ajuda d’Henriette Nigrin, la seva companya i futura dona, aquell veritable laboratori tèxtil que ja ocupava tot el Palau Orfei es va convertir ben de pressa en una empresa manufacturera de teixits estampats amb botigues exclusives a París i Nova York necessitada d’espai. Per això el 1919 van traslladar la producció de la Società Anonima Fortuny a una nau industrial de l’illa de la Giudecca.

Marià Fortuny va expressar el desig que, a la seva mort –el 3 de maig de 1949–, el Palau degli Orfei passés a mans del seu país de naixement, però el règim de Francisco Franco no va acceptar la donació i Henriette Negrin el va acabar cedint a la ciutat de Venècia, que el va convertir en l’actual Museu Fortuny.

I una mica més: A la casa museu de Marià Fortuny prop del Gran Canal se’n conserva el taller, la gran biblioteca, els arxius particulars i una selecció de la seva variada obra. Per cert, no cal anar fins a Venècia per gaudir-ne: el programa Arts & Culture de Google en proposa una visita virtual prou completa.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Retrat de Marià Fortuny i Madrazo.
Cecilia de Madrazo i Maria Lluïsa Fortuny, mare i germana de Marià Fortuny, al Palau Martinengo de Venècia.
El Palau Fortuny, al centre de Venècia.
Nau central de la casa Fortuny a l'illa de la Giudecca, a Venècia.
Teixits estampats de la casa Fortuny.
Rètol en record de Marià Fortuny i Madrazo.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor