Presidio Modelo
Nueva Gerona, Isla de la Juventud, Cuba
Mapa a Google

El primer de febrer de 1926, el cinquè president de la República de Cuba, Gerardo Machado y Morales (1871-1939), va posar la primera pedra d’una presó colossal al sud de l’Havana, a l’illa de Pinos (l’actual Isla de la Juventud). L’anomenat Presidio Modelo era un conjunt de cinc grans edificis panòptics, amb capacitat per a cinc mil presos, que encara ara es manté dret a quatre quilòmetres de la capital de l’illa, Nueva Gerona. La construcció, que va trigar cinc anys llargs, es va encarregar inicialment al mestre d’obra Marcos Perera, seguint el model del centre penitenciari de Joilet, a l’estat nord-americà d’Illinois, famós també per haver estat la localització de la primera temporada de la sèrie Prison Break.

D’ençà de l’obertura al començament de la dècada de 1930, la principal presó cubana va acollir milers de presos comuns, però també alguns centenars de presoners alemanys, japonesos i italians capturats a la Segona Guerra Mundial. I, durant les dictadures de Machado i de Fulgencio Batista, és clar, hi foren tancats nombrosos presoners polítics, com ara els futurs presidents cubans Ramón Grau San Martín, Carlos Prío Socarrás, Fidel Castro i Raúl Castro. Els dos últims, val a dir, hi foren internats en un dels pavellons de l’hospital penitenciari gairebé dos anys per l’intent d’assalt fallit a la caserna Moncada de Santiago de Cuba, el 26 de juliol de 1953, el primer pas de l’anomenada revolució cubana.

Entre la fugida de Batista de Cuba el 1959 i el tancament definitiu de la presó, el 1967, no cal dir que per les seves cel·les també van passar tota mena d’opositors al govern de Fidel Castro, que el 1973 va ordenar de museïtzar l’espai on havia estat tancat amb la resta de moncadistes i el 1978 va fer declarar el Presidio Modelo monument nacional. La museïtzació, primer, i la monumentalització, després, no van aconseguir d’esborrar la llegenda negra que, durant les quasi quatre dècades de funcionament, va perseguir una presó que fou ben sovint de tot, menys modèlica, ja fos per la superpoblació de les instal·lacions o pels maltractaments sistemàtics contra els reclusos.

En va deixar constància escrita, d’ençà del primer moment, l’escriptor i periodista Pablo de la Torriente Brau (1901-1936), implicat en el Comitè de Revolucionaris Antiimperialistes Cubans i el Cercle d’Estudis Antonio Guiteras i amb vincles familiars amb Mataró, que hi fou tancat durant un centenar de dies l’any 1931. La seva experiència entre les parets sinistres de la presó, la va plasmar al recull d’articles La isla de los 500 asesinatos i sobretot al llibre Presidio Modelo, on va detallar els abusos, brutalitats i crims que s’hi van cometre amb el primer director del centre, el comandant Pedro Abraham Castells (1886-1944), de record infaust i també amb cognom d’ascendència catalana.

El compromís polític i social de Pablo la Torriente Brau es va tornar a demostrar poc després, quan va decidir d’embarcar-se cap a Barcelona per cobrir com a corresponsal la guerra del 1936-1939. A més d’escriure cròniques, es va fer milicià i fou nomenat ben aviat comissari polític a la primera Brigada Mòbil de Xoc a Madrid, on va projectar amb el poeta oriolà Miguel Hernández de publicar el diari de la brigada, organitzar-hi una biblioteca i dotar cada companyia d’un mestre per a ensenyar als milicians. Però el 19 de desembre de 1936, en la batalla de Majadahonda, un tret el va matar lluny de la seva terra de naixement, Puerto Rico, i de la d’adopció, Cuba. Fou precisament un altre brigadista cubà, Policarpo Candón Guillén, qui va poder recuperar-ne el cadàver i traslladar-lo, al cap d’uns quants mesos, a un nínxol provisional al cementiri barceloní de Montjuïc, tot esperant la repatriació per mar cap a Cuba. Però amb l’ocupació franquista de Barcelona, les noves autoritats feixistes el van acabar enterrant en una fossa comuna al mateix cementiri.

I una mica més: Abans de l’obertura del Presidio Modelo a l’illa de Pinos, cal recordar que el poeta, periodista i llibertador cubà amb arrels valencianes José Martí Pérez (1853-1895) hi fou deportat una temporada per les autoritats espanyoles a Cuba. Gràcies a la intercessió d’un ciutadà tarragoní, Josep Maria Sardà i Gironella, en compte de residir a la colònia penal de Nueva Gerona, Martí fou acollit a la finca que, el 1868, havia adquirit a un parell de quilòmetres de la petita capital insular. El Abra, l’única construcció que seguia el patró de les masies catalanes a Cuba, va acollir del 13 d’octubre al 12 de desembre de 1870 el jove revolucionari.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat