Manchester, la plaça més catalana (i blau-grana) d’Anglaterra

Catalan Square, Manchester
Mapa a Google

Des de mitjan segle XIX i quasi tot el XX, el barri del Poblenou de Barcelona es va guanyar el nom de “Manchester català” pel caràcter industrial d’aquesta àrea costanera de la ciutat. Si fa més de cent anys la vinculació entre Barcelona i la industriosa urbs del nord d’Anglaterra venia per la via de les manufactures, ben entrat el segle XXI les dues ciutats han renovat en certa manera el lligam pels peus. Pel football, més concretament. D’ençà de l’aterratge al Manchester City, gràcies als petrodòlars, de l’ex-jugador i ex-entrenador del Barça Pep Guardiola l’any 2016, el club anglès ha omplert no sols les vitrines de títols sinó també la ciutat esportiva i les oficines de catalans i ex-barcelonistes. Al cos tècnic del City, a més de Guardiola, hi fan feina l’ex-jugador del Barça Txiki Begiristain, els barcelonins Rodolf Borrell i Carles Planchart, el salinenc Carles Vicens, l’ex-preparador físic blau-grana Lorenzo Buenaventura, el manresà Manel Estiarte i el sabadellenc Joan Patsy.

I, per damunt de tots, com a executiu en cap del Manchester City FC, hi trobem des del 2012 l’empresari Ferran Soriano, nascut justament al Poblenou, que es va endur cap a Anglaterra col·laboradors de confiança seus de l’etapa anterior al capdavant de l’aerolínia Spanair com Jorge Chumillas, també barceloní, el sabadellenc Esteve Calzada i Nuria Tarré, ex-directora de l’estació d’esquí andorrana de Grandvalira.

Si aquest dissabte al vespre a Istambul el City guanya la seva primera Lliga de Campions i assoleix, així, el triplet de lliga, Copa i Champions, el clan català i ex-barcelonista del club el podrà celebrar com cal quan torni a Manchester i sentint-se com a casa al Tast, el restaurant de cuina catalana que l’empresària Sandra Martorell –la dona de Soriano– va obrir el juliol del 2018 al centre de la ciutat amb el xef Paco Pérez, i del qual són socis els germans de Guardiola i Begiristain mateix. I, per acabar d’arrodonir la festa i recordar l’altre club de la seva vida que ha aconseguit la proesa dels triplets, el Barça de Guardiola el 2009 i de Luis Enrique el 2014, l’extens staff nostrat del City es pot plantar en pocs minuts a peu al Barça, un local obert el llunyà any 1996 pel membre del grup Simply Red Mich Hucknall en una antiga zona industrial del tot rehabilitada (a l’estil del 22@ del Poblenou) “en homenatge a la sofisticada cultura de bars d’una gran ciutat europea” com Barcelona.

L’establiment de reminiscències blau-grana, per reblar el clau, és situat en el racó més català possible de Manchester: la Catalan Square. En efecte, entre els arcs d’una línia fèrria i la convergència dels canals de Bridgewater i de Rochdale, aquesta plaça enclavada en el nou centre emblemàtic i revitalitzat de la ciutat sembla que fou batejada així per les autoritats municipals en agraïment als consells que el comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 va oferir als encarregats de muntar els Jocs de la Commonwealth del 2002 a Manchester.

Ah, no ens en descuidem: per arribar a la plaça, cal passar pel Merchant’s Bridge, un pont dissenyat per l’estudi Whitbybird que s’inspira, ni més ni menys, en la passarel·la de la Devesa que l’arquitecte valencià Santiago Calatrava va concebre per salvar el riu Ter a Ripoll (per cert, Calatrava té un pont seu a pocs minuts). I si ens fixem en el terra de Catalan Square, encara hi descobrirem un altre vincle directe amb Catalunya: d’ençà del 1995, arran del Catalan Art Festival que va agermanar culturalment Barcelona amb Manchester, hi ha incrustada una de les obres de gran format de la ceramista maresmenca M. Àngels Domingo Laplana, més coneguda artísticament per Madola. Amb el títol Mediterrània, aquesta intervenció de ceràmica esmaltada i amb texts al voltant en anglès i en català vol simbolitzar la relació entre el sol, l’aigua i la indústria, els tres pilars de dues ciutats, com hem vist, lligades “de peus i mans”.

I una mica més: La ruta catalana per Manchester, fins fa relativament poc, incloïa un altre indret situat no gaire lluny del Tast, del Barça i de Catalan Square: en una paret d’una casa aïllada de Port Street, l’any 2019, l’artista gràfic Sergio Mora va pintar per encàrrec de la Generalitat un gran mural promocional dedicat a les llegendes de Catalunya. Ara ja no hi és, la pintura, però sembla que a la ciutat alguns catalans volen continuar fent llegenda.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat