La volta al món casteller

  • Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
20.01.2023 - 21:50
Actualització: 21.01.2023 - 14:22

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Antex Fashion Clothes Co. Ltd
Deqing, Xina
Mapa a Google

El XXVIII Concurs de Castells de Tarragona de l’octubre passat va demostrar que les colles castelleres del país, després d’un refredament forçat per la pandèmia i d’un període d’escalfament obligat posterior, ja tornen a estar al punt. La represa de l’activitat, en un altre nivell, també es pot percebre amb detalls com la reunió exploratòria que s’ha fet al Centre Català de Lausana aquest dimecres, 18 de gener, per mirar d’establir l’embrió de la primera colla castellera de Suïssa. Perquè, en efecte, el fenomen casteller ja fa força temps que va superar l’àmbit territorial dels Països Catalans i, malgrat sotragades com la covid i les limitacions específiques de la diàspora, s’ha anat escampant per tot el món d’ençà de la darreria dels anys 1990 i, especialment, amb la declaració dels castellers com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a la UNESCO, el 2010.

El procés d’internacionalització va arrencar el 1997 a l’Argentina, on es va materialitzar el primer projecte casteller fora dels límits nacionals amb una colla nascuda al voltant del Casal les Quatre Barres de Castelar. En homenatge als colors de la bandera del país, vestien camisa blau cel i van arribar a sumar una dècada d’activitat amb construccions com el pilar de 4, el 3 de 5 i el 4 de 5. Aquella primera experiència va tenir unes quantes rèpliques a l’Argentina mateix: a banda la colla Cop de Forn, hereva directa de la de Castelar, van aparèixer els Castells de Foc a Paraná, la Colla dels Dracs de La Plata i la Colla del Drac a la ciutat de Mendoza. Malgrat aquella embranzida inicial, totes es van acabar desinflant amb el pas del temps per un problema verbalitzat en una visita a Buenos Aires per l’ex-cap de colla dels Minyons de Terrassa, Jordi Caus: no van aconseguir de transcendir les parets dels casals, els espais on havien nascut, per poder créixer i implantar-se territorialment.

Sí que va ser més reeixida, en aquest sentit, l’experiència al país veí, Xile, on els castells desvinculats dels centres catalans van viure una flamarada intensa durant la primera dècada del nou mil·lenni adoptant-los com a instrument de cohesió social entre els joves de barris desafavorits. Amb el suport dels Castellers de Vilafranca, així, l’11 de març de 2007 van debutar a l’Estadi Nacional de Xile, durant la celebració del primer any de mandat presidencial de Michelle Bachelet, els Castellers de Lo Prado, una comuna als afores de Santiago de Xile. La iniciativa, objecte d’un documentari i tot, va originar tanta motivació que és, de fet, una de les colles de fora del país amb registres més destacables. Seguint els seus passos, van aparèixer més tard els Castellers de Cerro Navia, els Castellers de la Usach i els Castellers de Talca, tot i que van ésser experiències efímeres. Actualment, a Xile, només es mantenen els lopadrinos.

Però no són els únics representants del món casteller a Amèrica, perquè a l’extrem nord del continent hi ha d’ençà de l’estiu del 2007 els Castellers de Mont-real, molt vinculats al Casal Català del Quebec i apadrinats pels Castellers de la Vila de Gràcia. Amb camisa beix i presents setmanalment al parc de La Fontaine (quan fa bo), en el seu cas el problema principal amb què topen –compartit amb moltes colles estrangeres més– és la dificultat de trobar una assegurança per a cobrir els seus membres en les actuacions, a causa del desconeixement d’aquesta tradició fora del nostre país.

Entre els dos extrems d’Amèrica que representen Mont-real i Santiago de Xile, hi va haver unes quantes experiències castelleres més, però sense continuació en el temps. A quaranta hores amb cotxe de la capital econòmica del Quebec, a Edmonton (Canadà), dos castellers de Berga van intentar d’engegar-hi una colla el 2014. A Mèxic, tan sols un any després de l’aparició de la primera colla argentina, en va néixer una al voltant del Casal Virolai de Querétaro, amb camisa lila. A prop de Los Angeles, l’Associació de Catalans a la Universitat de Califòrnia a Irvine (CatUCI) va constituir el gener del 2005 els California Kids. Amb camisa taronja, es van estrenar aprofitant la visita de l’ex-president Jordi Pujol a la Universitat de Califòrnia. I l’11 de setembre de 2008 es presentaven en societat a São Paulo els Castellers do Brasil, una iniciativa de l’ONG AEB, l’Associação Cultural Catalonia i la Universitat de São Paulo que, sota el guiatge dels Castellers de Vilafranca, tenia la voluntat de treballar amb infants de faveles.

Al continent europeu, la característica principal de les colles implantades fora del nostre país és que totes van néixer després del reconeixement del fet casteller a la UNESCO. De nord a sud trobem els Xiquets de Copenhaguen, constituïts la tardor del 2013 quan Søren Dissing Sandahl, un noi danès que havia estat casteller a la colla dels Arreplegats de la Zona Universitària en una estada a Catalunya, va tornar a Dinamarca amb la idea de proposar-ne una al casal CatalansDK. Amb camisa de color blau marí i apadrinats des de l’any passat pels Capgrossos de Mataró, és formada tant per catalans que resideixen o estudien a Copenhaguen com per danesos i estrangers interessats en la cultura catalana, un patró força habitual en les colles estrangeres. A Alemanya, d’ençà del 2012, l’associació el Pont Blau d’Hamburg impulsa els Xiquets de l’Alster, amb camisa de color verd blavós com les aigües del riu que els dóna nom. Poc després, el 2016, apareixien a l’estat federat del Rin del Nord-Westfàlia els Castellers del Rhein, a l’àrea de Colònia. I el 10 de gener de 2018, amb alguns ex-membres dels Xiquets de l’Alster, van néixer els Castellers de Berlín, la colla més activa actualment en territori alemany i que acull, sota la camisa groga, gent de tot arreu amb la voluntat d’implantar el fet casteller a capital alemanya.


També són potents les dues colles de la Gran Bretanya, l’una establerta a la capital d’Escòcia i l’altra a la capital d’Anglaterra. Els cardats, com s’anomenen els membres de la Colla Castellera d’Edimburg, fan construccions humanes amb camisa blava d’ençà del 2015, el mateix any que es van fundar els Castellers de Londres, amb camisa vermella i un marcat caràcter multicultural. I a la veïna illa d’Irlanda, per iniciativa d’un valencià que havia passat pels Marrecs de Salt, els Castellers d’Irlanda van començar a aixecar torres amb camisa verda l’octubre del 2014 a Dublín.

Tornant al continent, a l’altra banda del canal de la Mànega trobem un cas ben particular a la capital comunitària. Els Castellers BXL Foyer van aparèixer el 2013 com una iniciativa de la catalana Marta Meix en el si de l’associació Foyer de Brussel·les: “Tot va començar perquè necessitàvem aixecar un castell per a un projecte artístic que teníem entre mans i, com que compartíem espai amb una entitat gitana, els vam explicar de què anava i s’hi van afegir de manera entusiasta”, explicava Meix. I afegia: “En les actuacions, la majoria de castellers són africans, principalment del Marroc, juntament amb afganesos, belgues, neerlandesos, irlandesos… Som una colla multicultural i volem que sigui així.” Els Castellers de París, per la seva banda, es van estrenar el 5 de març de 2016 en ocasió d’una calçotada organitzada pel Casal de Catalunya. Amb el sobrenom de geperuts i camisa blava, el juny d’aquell mateix any ja van impulsar, en col·laboració amb els Castellers de Londres i els Xiquets de Copenhaguen, la primera diada castellera internacional, de la qual fins ara se n’han fet tres. I l’última ciutat a afegir-se a la febre dels castells a Europa, amb permís de Berlín, va ser Madrid, que va veure com el 21 de gener de 2017 sorgia la Colla Castellera de Madrid com a secció del Cercle Català, una entitat que fa més de set dècades que fomenta la cultura catalana a la capital espanyola. La possible Colla Castellera de Lausana, si tira endavant, serà la darrera a entrar a la llista.

I fins al continent més allunyat de casa nostra, Austràlia, ha arribat la fal·lera castellera. Els Koales de Melbourne, amb camisa blau naval, van aparèixer l’agost del 2014, en ocasió de la Via Catalana, amb el suport del Casal Català de Victòria i els Capgrossos de Mataró. I els Castellers de Sydney, amb camisa de color groc terrós i coneguts amb l’àlies dels kangaroos, van néixer el dia de Sant Joan del 2016. Com a indret final del recorregut pel planeta casteller cal saltar fins a la zona de Deqing, a l’est de la Xina, on el maig del 2010 es va fundar amb l’ajuda de la Colla Vella dels Xiquets de Valls l’agrupació probablement més singular. Els Xiquets de Hangzhou, amb camisa de color rosat, van ser una iniciativa exclusiva de l’empresari xinès Qian Anhua, que va conèixer els castells en un viatge a Catalunya el 2009 i, captivat pels valors que transmetien, va decidir d’importar-los a la seva colònia tèxtil, Antex (De Qing) Fashion Clothes Co. Ltd, com a activitat social per a fomentar el treball en equip i la cohesió dels treballadors. L’èxit va ser tan rotund que, en pocs anys, ja és la colla estrangera que ha anat més enllà en les construccions (i que ha suscitat més preguntes, també): el primer d’octubre de 2016, ni més ni menys que al XXVI Concurs de Castells de Tarragona, van descarregar impecablement el 3 de 9 amb folre davant la mirada atònita de la flor i nata del moviment casteller del país.

I una mica més: La pràctica castellera ha arrelat tant, a la colònia tèxtil de Qian Anhua, que fins i tot han reproduït en terracota un tres de vuit de mida real a l’entrada del recinte.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Els castellers de Melbourne.
Actuació d'unes quantes colles internacionals.
Assaig conjunt dels castellers d'Edinburgh i Londres.
Camisa dels Castells de Foc de Paraná.
Els Xiquets de Hangzhou.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes